Resultats de la cerca

Un dels membres més destacats de La Colla del Safrà fou Isidre Nonell, el pintor amb més carisma de la generació postmodernista, i el que tingué –en bona part també per la seva mort prematura– una posteritat més mitificada Va néixer a Barcelona el 30 de novembre de 1872 –fins fa poc es creia que era del 1873–, en el si d’una familia que tenia una petita manufactura de fideus i pasta per a sopa El seu segon cognom era Monturiol, però en més d’un document, fins i tot escrit de la seva mateixa mà, apareix grafiat de la forma Monteriol Isidre Nonell en una fotografia publicada a La Actualidad ,…

L’urbanisme dels anys del Modernisme no va tenir, per definició, el caràcter teòric i global de l’urbanisme racionalista d’Ildefons Cerdà i els «homes del 1855», definits per Salvador Sanpere i Miquel No hi hagué una «Teoria general de la urbanització» com la publicada el 1867 per Cerdà, ni un «Pla d’Eixample» de Barcelona com el que fou aprovat el 1859 Però l’urbanisme del Modernisme fóra impensable sense el projecte de construir una «Barcelona moderna», o una «Nova Barcelona», dels revolucionaris del 1855 Tampoc no s’entendria l’urbanisme del Modernisme si aquest projecte de la generació…

Una de les característiques fonamentals del Modernisme arquitectònic és la superació de l’historicisme més estricte, és a dir, de la voluntat de reconstruir els estils històrics com també d’una certa fluctuació entre lo pensament d’avui i lo d’ahir sense fe en lo de demà , dient-ho amb les mateixes paraules de Domènech i Montaner manllevades del seu famós article «En busca de una arquitectura nacional» 1878, tantes vegades citat Parlem de Modernisme , precisament, perquè es tracta d’un moviment que té com a vector principal la voluntat de modernització del país, que fa professió de fe en el…

Arran de la mostra El modernismo en España , que la Dirección General de Bellas Artes va organitzar al Casón del Buen Retiro de Madrid, a la tardor del 1969, José Camón Aznar es preguntava si la definició estètica del Modernisme es concretava en la forma o en la cronologia És indubtable, afirmava el polifacètic historiador, que es tracta d’una coherència formal La pregunta es formulava com a conseqüència de la metodologia emprada en la història, de l’art en tant considerem que tot allò que es realitza en l’àmbit artístic al segle XV pertany a l’estil renaixentista, la creativitat del segle…

S’equivocarà qui es cregui que el Modernisme català va ser un art sedentari Com ja s’ha vist en algun altre lloc d’aquesta collecció sobre el Modernisme, sovint des de Catalunya aquest estil es va escampar arreu Per tancar precisament l’obra, en aquest volum en què s’ha parlat dels estils parallels al Modernisme però no pròpiament d’ell, hem volgut retornar al tema protagonista de tot el conjunt i no deixar de tenir-lo present ni que fos en les últimes pàgines del volum final S’ha pensat per a això oferir uns itineraris que illustrin millor el caràcter mòbil del Modernisme i alhora que…

Joan Llimona 1860-1926 Fragment de la cúpula del cambril de l’església del monestir de Montserrat 1896-98 FF En el context del Modernisme català, el Cercle Artístic de Sant Lluc representa una opció fortament caracteritzada per la seva ideologia d’inspiració catòlica i catalanista La seva incidència en la modernització de l’art religiós és molt considerable També cal remarcar la incidència que tingué en el desenvolupament de tendències idealistes o simbolistes sota la influència dels conceptes estètics que Josep Torras i Bages va transmetre als artistes de Sant Lluc Joan Llimona fou el…

La decoració escultòrica aplicada a l’arquitectura al final del segle XVIII i inici del XIX està constituïda fonamentalment per obres importades d’Itàlia, i tot i així fou molt escassa Durant la primera meitat del segle XIX en un nou context polític, Barcelona va trobar l’ocasió per a l’enlairament d’una nova ciutat en què es realitzaren obres importants Tant els edificis públics com els privats reclamaren la participació de l’art escultòric Es va treballar principalment en terracuita verge, sense vernís ni esmalt, encara que hi hagué excepcions En algunes ocasions s’utilitzà el ferro colat,…

Els elements en joc El Palau de la Música Catalana, de Lluís Domènech i Montaner, seu de l’assemblea de representants de Catalunya, en el marc del moviment de Solidaritat Catalana La Actualidad, núm 101 Barcelona, 3 de juliol de 1908 BC Primer element Ens hem de preguntar pel temps del Modernisme, però també pel temps dels modernistes Això aquival a voler entendre, alhora, un període històric i la forma com va ser comprès i viscut per alguns dels seus protagonistes, en aquest cas el grup format per intellectuals, professionals i artistes que vivien i treballaven a Catalunya Segon element El…

El Modernisme espanyol L’etiqueta de «generació del 98» amb què es va voler caracteritzar una «facció» del Modernisme hispànic ha perjudicat considerablement la comprensió d’aquest moviment L’espanyolisme que porta implícita la referència al «desastre» ha impedit contemplar-lo en el marc de la literatura occidental, en el qual sorgí i es desenvolupà Així, la natural inserció en el context europeu es va tenyir de notes negatives i fou qualificat de cosmopolitisme, gallicisme o, fins i tot, escapisme Portada de Renacimiento Madrid, 1907, dirigida per Gregorio Martínez Sierra, revista en què…

La societat occidental de final del segle XIX Claude Monet 1840-1926 Porte d’Aval cap al 1886 Oli Museu de l’Abadia de Montserrat donació Xavier Busquets FF El darrer quart del segle XIX es pot considerar una època d’equilibri europeu Es tracta d’una situació de pau en la qual la societat burgesa capitalista triomfà plenament, abans de la ruptura brutal d’equilibri i de tranquillitat que representaria la guerra mundial del 1914-18 La gent s’entusiasma pels formidables progressos de la tècnica i de la indústria els nous mitjans de comunicació i de transports com ara el telèfon, el telègraf, l’…