Resultats de la cerca

«Per una de tantes ironies de la vida, entremig dels galls, de les perdius, dels faisans penjats a les tendes, la gent que anava a fer compres saludava una caixa llarga En aquella caixa llarga i estreta hi duien a enterrar a un home que tots haurien vist retratat cent voltes en caricatura, en sèrio, a peu, a cavall, en barca, si és que no heu perdut la memòria hi duien a enterrar a n’en Pere Romeu El pobre Pere Romeu, passant seguit de molts pocs amics, era no sols un amic que se’n anava era una època, un temps passat, una era de la nostra terra, eren els darrers cabells llargs d’una tongada…

Antoni Serra i Fiter 1869-1932 Autoretrat RM La ceràmica va tenir en el Modernisme un tractament molt estès i intens Com en d’altres èpoques es va posar al servei de l’arquitectura, on va tenir aplicacions molt diverses, i va ser utilitzada per alguns escultors Però la trobem també en un altre tipus d’objectes que podem considerar ceràmica d’art, realitzada només pel mateix ceramista o en collaboració amb un pintor o un escultor Trinidad Sánchez Pacheco va escriure que «la persona que va plasmar a Espanya l’esperit de les Arts and Crafts va ser Antoni Serra i Fiter 1869-1932, gran químic i…

A Catalunya, després que els escultors neoclàssics i romàntics visquessin desaprofitats o fins i tot absents del país per manca d’encàrrecs que els permetessin de viure dignament, la generació de l’època de la Restauració borbònica, encapçalada pels germans Venanci i Agapit Vallmitjana, va tenir l’oportunitat de treballar en projectes escultòrics importants, ja que les reformes urbanístiques que van tenir lloc a les grans ciutats durant el darrer quart del segle XIX van propiciar un remarcable increment d’escultura pública monumental Contràriament a la pintura, l’escultura interessava més a…

Introducció El gravat destaca dins la història de l’art popular per ser una de les tècniques artístiques amb una major projecció i èxit, ja sigui per la seva intrínseca reproductibilitat tècnica, com per la accessibilitat pecuniària de les mateixes estampes Ha estat el gravat la tècnica artística que, ja des dels seus orígens, ha esdevingut un dels mitjans que més ha contribuït a acostar a la ciutadania iconografies i formes, alimentant models i continguts de l’imaginari collectiu, que han perviscut al llarg del temps, tot generant certa formulació reiterativa diacrònica de formes i temes,…

Paralellament a tota la creativitat característica de l’època del Modernisme i al costat de les seves formes més o menys sinuoses, tant en la figura i en l’ornamentació com en el paisatge, hi ha sempre un altra llarga línia, molt més tradicional i realista És la del retratisme, el gran oblidat de les històries de l’art català, a pesar que es pot afirmar que va ser conreat per la pràctica totalitat dels artistes d’aquell temps, des de les figures cabdals del Modernisme i el postmodernisme fins a les tan abundoses de la restant nòmina dels…

Modernisme i modernitat La primera referència al concepte «modernisme» data, tal com va assenyalar Eduard Valentí i Fiol, de l’any 1884 Va ser el crític Ramon D Perés, a les pàgines de la revista L’Avens 1881-84, qui el va utilitzar a través de la forma «modernista», que aplicava a la cultura catalana del moment amb una clara intenció de desmarcar-se del cofoisme i el provincianisme que caracteritzava, a les acaballes del segle XIX, el «renaixement català» Perés justifica en aquest article la virulència del to de la crítica apareguda a la revista, virulència que es convertirà en una de les…

El Modernisme tèxtil Tot i ser indiscutible que un dels principals motors i eixos del Modernisme català va ser l’arquitectura, la que va posar els diners perquè assolís un desplegament sense precedents a Catalunya va ser la burgesia industrial, i en concret la del ram del tèxtil, que durant l’època va gaudir d’una generosa esplendor econòmica Aquesta riquesa provenia, especialment, dels avenços tecnològics, que permetien ampliar la producció i abaratir els costos, i, també, de l’explotació de la classe treballadora mitjançant una política social desastrosa que va provocar avalots constants i…

La dinàmica de l’arquitectura domèstica L’empremta dels grans mestres vuitcentistes amb les seves fórmules d’adaptació als estils arquitectònics va anar quallant en les successives promocions d’arquitectes de tal manera que, al tombant del segle XIX al XX, la producció arribà a ser una enfervorida cursa per idear quelcom més exuberant, més creatiu, més dens i abarrocat que els models immediatament anteriors Les filiacions estilístiques directes d’aquestes noves generacions respecte dels diferents mestres del Modernisme es poden trobar en un mateix autor, barrejades en una mateixa obra o en…

A partir de la segona meitat del segle XIX, a Catalunya hi ha una important activitat constructora, i per tant, una demanda creixent de productes destinats a la construcció, creixement que també es dóna en el sector del cotó i el metallúrgic Els paviments, els mosaics i les rajoles són arts industrials o indústries artístiques d’aplicació a l’arquitectura que esdevenen un medi idoni d’expressió d’un desig de ser moderns, és a dir, modernistes, volgut i defensat en el temps del Modernisme, i de fet, durant les tres primeres dècades del segle XX, a Catalunya, tot sobrevivint llargament al…

Francesc Sardà i Ladico 1877-1912 Socis del Cercle del Liceu a la Peixera 1907 Carbó Barcelona, Cercle del Liceu RM Al tombant dels segles XIX i XX el desenvolupament capitalista havia arribat a tots els racons de l’economia catalana, de manera que en diferents sectors productius s’havien constituït fortunes que en part es van abocar en la construcció de magnífics edificis particulars i en la decoració d’estances privades d’estil modernista Al costat de multitud d’edificis de caràcter públic, la demanda privada d’obres modernistes per part de la burgesia catalana fou importantíssima per als…