Resultats de la cerca

Després de les nombroses protestes populars arran dels escàndols de corrupció que havien sacsejat el país, el 20 de gener de 2016 va prendre el càrrec de primer ministre l’europeista Pavel Filip L’havia precedit, durant menys de tres mesos, Gheorghe Brega, que havia estat nomenat pel Parlament a l’octubre del 2015 per a substituir Valeriu Streleţ, acusat d’haver desviat centenars de milions de dòlars en benefici propi Les ja clàssiques crisis institucionals a Moldàvia van viure, l’any 2016, un nou episodi més punyent, i, previsiblement, amb serioses conseqüències El 4 de març el Tribunal…

El 16 de març, després d’anys d’inestabilitat política i de presidències interines que ostentaven els presidents del Parlament, Moldàvia va nomenar un nou president del país Nicolae Timofti va ser elegit gràcies a la unió dels partits europeistes, però també per la deserció de tres diputats comunistes que van fer que s’assolís la llargament desitjada majoria de 61 diputats sobre 101 que la Constitució exigeix per a aquest càrrec El nou president, jutge de 63 anys, és un decidit europeista i va iniciar el seu mandat amb una visita a Brusselles i l’establiment de negociacions amb empreses…

El 28 de novembre de 2010 es van celebrar a Moldàvia unes eleccions parlamentàries en les quals el Partit Comunista de Vladímir Voronin va obtenir 42 escons, 6 menys dels que tenia, mentre que l’anomenada Aliança per a la Integració Europea el Partit Liberal Democràtic de Vlad Filat i els seus aliats, el Partit Democràtic i el Partit Liberal van obtenir 59 parlamentaris, 6 més que abans Tot i que no van arribar als 61 diputats necessaris per a nomenar president, els europeistes van poder mantenir Vlad Filat com a primer ministre, mentre que el president del Parlament, Mihai…

El primer ministre moldau, Vlad Filat, va dimitir al març del 2013 arran de problemes amb la seva coalició El va substituir, al cap de dos mesos, Iurie Leancă, aliat de Filat que es va comprometre a mantenir el programa de lluita contra la corrupció i d’acostament a Europa Precisament, bona part de l’actualitat política de l’any a Moldàvia va rondar entorn de l’acord d’associació amb la UE, que va signar a final d’any La clàssica divisió de la societat entre prorussos i proeuropeus es va mostrar amb gran evidència, amb convocatòries de grans mobilitzacions per totes dues bandes i…

El petit país situat entre Ucraïna i Romania va viure l’any 2014 amb una certa alarma, perquè els esdeveniments d’Ucraïna el van posar en el terreny d’una previsible evolució del conflicte Tant en els discursos de dignataris i de la premsa de Rússia, com en els mapes dels insurgents a Ucraïna, la unió de les terres de la Nova Rússia sud i est d’Ucraïna amb la Federació Russa haurien de permetre la incorporació del Transdnièster moldau a la nova entitat D’altra banda, Moldàvia va signar el 27 de juny l’acord de cooperació amb la UE, que, en el cas ucraïnès, havia estat l’inici…

Aquest 2015 es va produir una greu crisi institucional a Moldàvia El primer ministre Chiril Gaburici, nomenat al gener, va haver de dimitir al juny quan es va demostrar que havia falsificat el seu títol universitari Posteriorment, Valeriu Streleţ, nomenat primer ministre pel Parlament el 31 de juliol amb els vots de la coalició europeista, va ser acusat de frau massiu i d'acceptar suborns per valor de 260 milions de dòlars arran de les negociacions del país amb l'FMI Sotmès a una moció de no-confiança el 29 d'octubre, el Parlament va revocar el seu nomenament pel vot de 65 dels seus…

El país va continuar immers en una prolongada crisi política des que l’any 2015 van desaparèixer mil milions de dòlars del sistema bancari estatal A les greus evidències de corrupció i de manca de control financer i administratiu, s’afegeix una ja endèmica competència entre el president, el socialista prorús Igor Dodon, i un Parlament i un govern controlats per conservadors europeistes En cinc ocasions durant el 2018, el president es va negar a signar decrets aprovats pel Parlament, i en tots els casos el Tribunal Constitucional va suspendre el mandatari de les seves atribucions…

La difícil convivència entre el president prorús Igor Dodon, i el primer ministre moldau, l’europeista Pavel Filip, va comportar noves tensions durant l’any 2017 Així, quan Filip va proposar Eugen Sturza com a nou ministre de Defensa, Dodon es va negar a signar el nomenament Això va dur el president del Tribunal Constitucional a recordar el 17 d’octubre els deures del president, sota amenaça de ser suspès temporalment Moldàvia no tenia ministre de Defensa des del desembre del 2016, i la resistència de Dodon a acceptar-ne un de nou va ser deguda a l’actitud prooccidental del…

Després dels aldarulls i les posteriors eleccions parlamentàries del juliol del 2009, Moldova es va trobar enmig d’un important atzucac polític que es va prolongar al llarg del 2010 El Parlament va estar totalment dividit entre el Partit Comunista, ―al poder des del 2000 i representat per 48 parlamentaris, i l’Aliança per a la Integració Europea AIE, el partit de l’oposició, amb 53 escons El problema rau en el fet que la Constitució exigeix que el president sigui designat per un mínim de 61 diputats, i fins al moment no hi ha hagut acord per a nomenar-lo Al setembre del 2010, l’AIE va…

El país va veure com el 2009 es produïa una autèntica revolució, a l'estil de les revolucions de colors d'anys enrere, que va trasbalsar l'estructura política El 5 d'abril es van celebrar eleccions El Partit Comunista, al poder des del 2001, va guanyar amb el 49,5% dels vots i 60 escons, un menys dels necessaris per a elegir el president Les mobilitzacions al carrer, sobretot de gent jove convocada per mitjà d'internet "revolució Twitter" van dur a repressions policials i a un atzucac polític que va requerir noves eleccions parlamentàries, per al juliol En aquestes segones eleccions els…