Resultats de la cerca

La política migratòria va ser un dels principals punts de confrontació política i social durant aquest any La crisi migratòria del 2015 va tenir un fort impacte al país, i aquest fet ha provocat que durant aquests tres anys s’hagi reforçat la gestió de les fronteres, especialment amb Bòsnia El Pacte Mundial per a la Migració Segura, impulsat per les Nacions Unides, va estar en el centre del debat públic durant tot l’any Finalment el Govern croat, dirigit pel primer ministre, Andrej Plenković, va rebutjar sumar-s’hi, seguint els passos d’altres països europeus, com Hongria,…

La inestabilitat política va marcar l’actualitat política al país durant tot l’any L’assassinat al final del mes de febrer del periodista Ján Kuciak va provocar una forta contestació ciutadana Kuciak estava investigant uns presumptes vincles entre el cercle proper al Govern, que presidia el primer ministre, Robert Fico, i el crim organitzat Les manifestacions a les principals ciutats del país van ser les més multitudinàries des de la caiguda de la dictadura, el 1989, i van exigir la dimissió de Fico, a qui consideraven responsable de la mort de Kuciak Finalment la seva dimissió es va produir…

Les eleccions legislatives d’octubre van marcar un punt d’inflexió en la política de la República per l’auge de nous partits L’Aliança de Ciutadans Descontents ANO, que dirigeix Andrej Babiš, va guanyar les eleccions amb el 29% dels vots emesos Aquest suport electoral es va traduir en l’obtenció de 78 dels 200 escons que té la cambra baixa txeca El partit d’extrema dreta antieuropeista i xenòfob Llibertat i Democràcia Directa SPD, liderat per Tomo Okamura, va obtenir un sorprenent èxit i va quedar en segon lloc amb l’11,5% dels vots emesos Per contra, la gran derrotada va ser la…

La inestabilitat va marcar gran part de l’agenda política i social del país durant bona part de l’any a causa de les dificultats del guanyador de les eleccions generals del 2017, Andrej Babiš, de formar govern, per la seva incapacitat d’obtenir la majoria parlamentària necessària Durant prop de vuit mesos Babiš va negociar amb el Partit Socialdemòcrata i el Partit Comunista la possibilitat de formar una coalició o de rebre el suport parlamentari extern Finalment, al juny, la candidatura de Babiš va obtenir els vots suficients per a convertir-se en primer ministre i es va formar…

Una bona part de l’agenda política de l’any va estar marcada pel judici del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia contra sis exmilitars croats bosnians, que finalment van ser condemnats per crims de guerra i crims de lesa humanitat durant la guerra dels Balcans els anys noranta a Bòsnia Durant el judici, un dels encausats, Slobodan Praljak, es va suïcidar a la sala del tribunal després que els jutges van haver confirmat la seva condemna La seva mort va tenir molta repercussió a Croàcia, ja que Praljak era considerat per molts croats un heroi, malgrat la seva condemna Al seu…

Les eleccions presidencials convocades al març van suposar un entrebanc important en les aspiracions de l’SMER, el partit del primer ministre socialdemòcrata Robert Fico, d’aconseguir el control de la presidència del país El milionari Andrej Kiska, que es va presentar a les eleccions sense estar adscrit a cap partit polític, va ser la sorpresa després de guanyar, en la segona volta, les eleccions amb el 59,4% dels vots emesos i quedar per davant de Robert Fico, que s’havia presentat com a candidat a les presidencials però que va mantenir el càrrec de primer ministre en ser…

Després de les eleccions legislatives del novembre del 2015 semblava que Croàcia encarava un nou curs polític marcat per l’estabilitat del Govern, dirigit per Tihomir Orešković, que deixava enrere quatre anys de govern socialdemòcrata de Zoran Milanović La fragmentació del Parlament croat, però, no va permetre garantir-la i, pocs mesos després, a mitjan mes de juny, la Unió Democràtica de Croàcia HDZ va presentar una moció de censura contra Orešković, que va aconseguir un ampli suport dins el Parlament –125 diputats a favor sobre 151– La pèrdua de la moció de confiança d’Orešković el va…

Protestes contra la política del Govern de Txèquia en relació amb la crisi dels refugiats, contrària a les quotes fixades per la Unió Europea © Chmee2 Al mes d’abril un comitè constitucional de la República Txeca va aprovar el canvi de topònim del país per Txèquia , i va enviar a les Nacions Unides la comunicació oficial perquè es produís el canvi de nom en els idiomes oficials de l’ONU La Comissió Europea va abordar la petició del Govern txec de formar part de la zona euro en un futur pròxim, i malgrat els avenços en els criteris de convergència encara no està en disposició de poder adoptar…

L’any va estar marcat per la celebració d’eleccions legislatives i presidencials, fet que va paralitzar gran part de l’activitat legislativa durant mesos Al mes de març, el socialdemòcrata Miloš Zeman va assumir la presidència del país en substitució del controvertit Václav Klaus, després de la victòria de Zeman, en segona volta al mes de gener, sobre el candidat conservador, Karel Shwarzeberg Un fort escàndol polític va sacsejar la política txeca durant la primera meitat de l’any, fet que va fer caure el Govern del primer ministre, Petr Nečas La cap de Gabinet de Nečas i sis càrrecs…

2018, l’any sense Nobel Setanta-cinc anys després, l’Acadèmia sueca va tornar a deixar-nos sense premi Nobel de literatura, i aquest cop no va tenir tota una Segona Guerra Mundial com a excusa De fet, les raons van ser força més vergonyoses Arran d’un article al diari Dagens Nyheter , en què es deia que el fotògraf francès Jean-Claude Arnault, marit de l’acadèmica Katarina Frostenson, havia agredit sexualment durant els darrers vint anys almenys divuit dones, incloent-hi dues violacions, el club cultural més famós d’Europa va entrar en fallida Pel que sembla, Arnault va cometre diverses d’…