Resultats de la cerca

L’any va continuar caracteritzat per la inestabilitat del procés polític i la pervivència del fantasma del conflicte armat, encara recent, que va obligar que una força internacional armada sota lideratge australià, la RAMSI, intervingués En relació amb aquest tema, al febrer, el Govern va publicar un polèmic informe que acusava la RAMSI d’haver conspirat amb la judicatura i l’oposició per derrocar el Govern del Consell Nacional per l’Avenç Rural, del qual es va haver de retractar per manca de proves La política interna va estar marcada per un constant moviment de polítics que va…

Les eleccions legislatives i municipals del mes de març van acaparar l'agenda política de l'any i van ser especialment interessants per la competència entre els dos principals partits un de dretes ARENA, actualment a l'oposició, i l'altre d'esquerres FMLN, que ostenta la presidència i el Govern del país Els resultats van significar un important avenç de l'opositora ARENA, que va guanyar les municipals i l'alcaldia de la capital, San Salvador, i també va assolir el major nombre d'escons a l'Assemblea Legislativa, passant de 18 a 33 Per la seva banda, l'FMLN va obtenir 31 diputats…

Després de més de quatre anys d’un govern encapçalat pel reformista Charles Michel, el 18 de desembre aquest va presentar la dimissió al cap de l’Estat Uns dies abans, el 9, els ministres pertanyents a la Nova Aliança Flamenca NVA havien dimitit en oposició a l’aprovació del Pacte Mundial sobre les Migracions Michel va intentar formar un nou govern, amb únicament el Moviment Reformador MR, els democratacristians flamencs CD&V i els liberals flamencs l’Open VLD, però la seva manifesta minoria parlamentària 52 diputats de 150, el va fer inviable El 14 d’octubre es van celebrar eleccions…

El país va començar l’any amb nou primer ministre, Igor Lukšić, que va substituir en el càrrec Milo Djukanović, que havia dimitit sobtadament al final del 2010 La seva designació, però, no va condicionar la línia política del Govern de caràcter proeuropeista L’informe anual de la Comissió Europea sobre els processos d’incorporació d’altres països de l’Europa oriental va suposar un fort reconeixement a les aspiracions de Montenegro de formar part de la UE Es va reconèixer que Montenegro havia fet grans esforços per complir els criteris polítics, econòmics i socials exigits per la UE En aquest…

La privatització de la companyia elèctrica DONG Energy a les mans de Goldman Sachs va provocar al principi d’any una crisi política que es va saldar amb la ruptura del Govern de centreesquerra, la sortida del Partit socialista SP de la coalició i una gran fragilitat parlamentària el darrer any de legislatura Malgrat l’àmplia desaprovació popular de la privatització recollida a les enquestes, la primera ministra Helle Thorning-Schmidt va tirar endavant l’operació i ràpidament va aconseguir formar un nou gabinet de coalició amb els liberals i un pes reforçat del partit socialdemòcrata en vista…

Albània va continuar el seu procés d’adhesió a la Unió Europa, després de ser designada país candidat el 2014 El Govern va continuar impulsant tota una sèrie de reformes estructurals seguint els criteris i les recomanacions de la Comissió Europea Al mes de novembre, la mateixa Comissió va recomanar l’obertura de negociacions d’adhesió amb Albània, condicionada a l’aplicació de noves reformes, especialment en l’àmbit judicial i, en particular, a la reavaluació de jutges i fiscals, amb l’objectiu de fer-lo més independent i capaç de fer front a la corrupció sistèmica tant de la classe política…

La situació política al país va continuar essent molt inestable davant la incapacitat dels seus representants polítics de formar un govern fort malgrat haver-se superat l'immobilisme del 2011, que va impedir compondre govern durant molts mesos arran de les eleccions generals del 2010 La complexa i rígida estructura política del país, sorgida arran dels acords de pau de Dayton del 1995, els quals obliguen totes les sensibilitats bosnians, croats i serbis a posar-se d'acord, fa que la presidència del Govern sigui rotatòria, la qual cosa va fer que el bosnià Bakir Izetbegović ostentés la…

El llarg camí que ha de permetre a Albània incorporar-se a la Unió Europea es va iniciar al mes d'abril, quan el primer ministre albanès, Sali Berisha, va presentar formalment la sollicitud d'admissió al president de torn de la UE, el primer ministre txec Mirek Topolánek L'enfortiment de les estructures administratives i judicials i la lluita contra el crim i la corrupció són, per a Brusselles, els grans reptes pendents del país per a poder incorporar-se a la UE en un futur, que no es preveu abans del 2015 El mateix mes, i en una cerimònia al quarter general de l'OTAN a Bèlgica, Albània es va…

Primera trobada entre els primers ministres de Kosovo, Hashim Thaçi esquerra, i de Sèrbia, Ivica Dacic, amb la mediació de l’alta representant d’Afers Estrangers i de Política de Seguretat de la Unió Europea © Consell d'Europa En l'àmbit econòmic, Kosovo va continuar la política de privatitzacions d'empreses públiques iniciada el 2011, la qual ha suposat una forta entrada de diners per a millorar la dèbil economia kosovar La darrera d'aquestes privatitzacions, la de l'empresa pública de distribució d'electricitat KEDS a un consorci turc, va provocar greus disturbis a Pristina, en els quals…

La normalització de relacions amb els seus països veïns, especialment amb Bòsnia i Kosovo, va ser una de les prioritats del primer ministre, Aleksandar Vučić En aquest context va fer història la seva visita a Tirana, on va tenir una trobada oficial amb el seu homòleg albanès, Edi Rama, amb el clar objectiu de recompondre les relacions entre els dos països, i amb el teló de fons de Kosovo, sobre el qual existeixen profundes diferències entre els dos governs Al juliol, en el vintè aniversari de la massacre de Srebrenica, Vučić va realitzar la que també va ser la primera visita d'un dirigent…