Resultats de la cerca

El règim de Moammar al-Gaddafi, que va fer costat a Ben Ali durant l’aixecament popular a Tunísia, va veure com, a partir del mes de febrer, van prendre cos les protestes a Líbia Després de protestes aïllades a diferents ciutats del país, el 17 de febrer es va convocar una gran mobilització anomenada “el dia de la ira”, que va ser clarament inspirada pels moviments populars de Tunísia i Egipte, però que, tant per la magnitud de la repressió com per la resposta d’alguns manifestants, va agafar una dinàmica cada vegada més violenta Les tropes governamentals van abandonar Bengasi,…

El país va continuar el seu projecte de rehabilitació davant la comunitat internacional després de llargs anys d'aïllament, des que el 1988 va ser acusat d'estar darrere de l'atemptat de Lockerbie Parallelament, el règim va continuar mostrant la seva particular manera de conduir la política exterior Tanmateix, els interessos de tot tipus, que el món occidental, i molt especialment Europa, té en aquest país, com energia, immigració i lluita contra el terrorisme, donen al règim d'Al-Gaddafi un alt marge de maniobra Al principi d'any, la responsable de Relacions Exteriors de la…

En política domèstica, el règim libi va continuar exercint un ferri control del país que afecta, fins i tot, sectors propers a la cúpula del poder Destaca, per exemple, la suspensió de la impressió del diari Oea , controlat pel fill del líder del país, Saif al-Islam al-Gaddafi, poc després que es publiqués un article que demanava un “assalt final” per combatre la corrupció En política internacional, la principal crisi va ser el conflicte entre Trípoli i Suïssa en matèria de visats Al febrer, el Govern libi va aplicar un veto a l’entrada de ciutadans de l’espai Shengen com a represàlia per la…

Relacions internacionals i conflictes armats L’any 2011 les relacions internacionals van estar marcades per tres fets que sobresurten de manera important sobre la resta d’esdeveniments El primer van ser les revoltes de la “primavera àrab” protagonitzades per una part de les poblacions del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient un altre, la guerra lliurada per una coalició internacional contra Líbia, i el tercer, el desè aniversari dels atemptats terroristes contra els Estats Units l’11-S del 2001 i que van donar lloc a la política de guerres preventives a l’Afganistan i l’Iraq Les…

Al mes de març, els Emirats Àrabs Units van decidir participar en l’execució de la zona d’exclusió aèria sobre Líbia contra Moammar al-Gaddafi Els Emirats es van sumar a Qatar, l’altre país àrab que va donar suport a les operacions militars A l’abril, les autoritats del país van detenir dos prominents activistes a favor de les reformes democràtiques Nasser bin Ghaith, analista financer i professor universitari, i el blocaire Fahad Salem al-Shehhy Als Emirats Àrabs Units, el tercer exportador mundial de petroli, oficialment no hi ha grups d’oposició i estan prohibits els partits polítics

Al març, l’emir Hamad bin Khalifa al-Thani va decidir participar en la missió internacional contra Moammar al-Gaddafi, tot i que el país va mantenir un discret perfil al llarg de les revoltes a Bahrain i va decidir no contribuir amb tropes per a reprimir-les En el cas de Líbia, l’emissora Al-Jazira, propietat de l’emir, va animar des del primer moment els rebels i va donar suport a les revoltes a altres paï-sos àrabs Al-Thani, un dels homes més rics del món, no ha autoritzat l’existència de partits polítics al seu país

Líbia va seguir marcada per l’augment de la inseguretat i la corrupció i per la dificultat de posar en marxa noves institucions L’any 2013 es va caracteritzar per la creixent preocupació pel poder de les milícies i la porositat i l’escàs control de les fronteres L’any va començar amb un atemptat contra el president del Congrés Nacional Libi, Muhàmmad al-Magariaf, en un hotel a Sabha, del qual va sortir illès Tres dels seus guardaespatlles, però, van resultar ferits en l’atac, que es va produir quan una delegació parlamentària visitava la ciutat La Gran Bretanya, Alemanya i els Països Baixos…

L’esclat d’una rebellió als estats de Kurdufan Sud i Nil Blau va obrir un nou front bèllic al president Umar al-Baixir, que va acceptar la independència del Sud del Sudan, el 9 de juliol Al-Baixir va acusar el Govern del Sud del Sudan de donar suport als rebels del Moviment Popular d’Alliberament del Sudan-Nord MPAS-N, que es queixen de la marginació del dos estats i de les polítiques d’islamització fomentades per Khartoum Al Darfur, els enfrontaments van ser esporàdics, a causa de l’afebliment de la insurgència per les divisions internes i la pèrdua de l’ajuda líbia després de la caiguda del…

L’esclat d’una rebellió als estats de Kurdufan Sud i Nil Blau va obrir un nou front bèllic al president Umar al-Baixir, que va acceptar la independència del Sud del Sudan, el 9 de juliol Al-Baixir va acusar el Govern del Sud del Sudan de donar suport als rebels del Moviment Popular d’Alliberament del Sudan-Nord MPAS-N, que es queixen de la marginació del dos estats i de les polítiques d’islamització fomentades per Khartoum Al Darfur, els enfrontaments van ser esporàdics, a causa de l’afebliment de la insurgència per les divisions internes i la pèrdua de l’ajuda líbia després de la caiguda del…

En un any preelectoral, el president Amadou Toumani Touré, en el poder des del 2002, va designar Cissé Mariam Kaïdama com a primera dona cap del Govern, en subs-titució de Modibo Sidibé, i va impulsar una reforma de la Constitució, els treballs de la qual van començar a l’agost De cara a les eleccions, previstes per a l’abril del 2012, els polítics dels diversos partits que donen suport a Toumani Touré es van disputar el favor del president, que els garanteix la victòria en la pràctica Entre els més ben situats per a arribar a la presidència, destaquen el matemàtic Dioncounda Traoré, líder de…