Resultats de la cerca

La pacífica i indiscutida elecció del nou president, Armen Sarkissian, pel Parlament, el 2 de març, permetia suposar que el corrupte sistema polític armeni mantenia el seu bon funcionament El president sortint, Serj Sarkassian, en no poder exercir un tercer mandat constitucional, passava a ser el nou primer ministre Tanmateix, aquest sistema va mostrar aviat serioses febleses, i, durant el mes d'abril, a tot el país es van produir grans mobilitzacions en protesta per la perpetuació de Sargsyan al poder Aquesta revolució pacífica, coneguda localment com a merjir…

L’any va continuar marcat pels equilibris de mantenir un govern prou plural i que no descarrili l’encara feble procés de transició política i de pacificació del país Al mes de gener, va expirar el mandat de la Missió de les Nacions Unides al Nepal UNMIN Després de 17 votacions infructuoses, al febrer, el Parlament va nomenar finalment un nou primer ministre, Jhala Nath Khanal, del Partit Comunista Unificat del Nepal Marxista-Leninista UML, successor de Madhav Kumar Nepal, dimitit al juny del 2010 El nucli dur del nou govern de coalició el van formar UML i el Partit…

Islom Karimov, que havia dirigit l’Uzbekistan des d’abans de la seva independència, va morir el 2 de setembre, a 78 anys Després d’un breu interregne en què el president del Senat va assumir la presidència interina, les dues cambres del Parlament van acordar nomenar nou president el primer ministre, Shavkat Mirziyoyev, considerat per pràcticament tothom l’hereu polític de Karimov Durant anys s’havia especulat amb la possibilitat que la filla del difunt president, Gulnora Karimova, en fos la successora, però va caure en desgràcia al començament del 2014 i des de llavors està sota…

El 16 de març, després d’anys d’inestabilitat política i de presidències interines que ostentaven els presidents del Parlament, Moldàvia va nomenar un nou president del país Nicolae Timofti va ser elegit gràcies a la unió dels partits europeistes, però també per la deserció de tres diputats comunistes que van fer que s’assolís la llargament desitjada majoria de 61 diputats sobre 101 que la Constitució exigeix per a aquest càrrec El nou president, jutge de 63 anys, és un decidit europeista i va iniciar el seu mandat amb una visita a Brusselles i l’establiment de…

Al mes de gener, Maithripala Sirisena va ser nomenat nou president del país, en substitució de Mahinda Rajapaksa, cada vegada més percebut com un líder autoritari, nepotista i preocupat només per adreçar-se a la majoria singalesa, i encara així, incapaç de satisfer les seves demandes Sirisena, un veterà polític amb el càrrec de ministre de Sanitat al Govern de Rajapaksa, va veure així recompensada la seva arriscada maniobra de sortir del Govern i unir-se a l'oposició Percebut com un polític honrat i religiós, Sirisena encarna la base rural tradicional singalesa i va marcar dues prioritats en…

L’exprimer ministre noruec Jens Stoltenberg va ser nomenat nou secretari general de l’OTAN © NATO El nou executiu de coalició entre els partits de centredreta i l’extrema dreta populista format al final del 2013 va començar a donar les primeres mostres del viratge a la dreta de la política noruega A proposta dels darrers, al juny va ser aprovada la prohibició de la mendicitat als carrers, estigmatitzada i associada de manera recurrent per les autoritats als immigrats de nacionalitat romanesa i ètnia gitana També en l’àmbit punitiu, l’executiu noruec va fer públic al…

Al maig van tenir lloc eleccions parlamentàries al Líban, en les quals van resultar guanyadors els grups Hezbollà, Amal i els seus aliats d’Aun en detriment del bloc liderat per Saad al-Harirí Van ser les primeres eleccions en nou anys i sota la nova llei electoral del 2017, que atorga un sistema de representació proporcional als grups polítics per primera vegada en la història del país Hezbollà va obtenir el 15,85% dels vots, Amal el 11,54% i el Moviment Lliure Patriòtic de Michel Aoun el 15,26% el Partit Socialista Popular de Walid Junblat va aconseguir el 4,56% dels vots En l’…

Al novembre, Duško Marković va ser nomenat nou primer ministre de Montenegro després de guanyar les eleccions del dia 28 © Govern de Montenegro / B Ćupić La política montenegrina va estar marcada per la celebració d’eleccions legislatives al mes d’octubre, que van suposar la victòria del Partit dels Demòcrates Socialistes DPS, del primer ministre, Milo Djukanović, amb més del 40% dels vots i 36 escons dels 81 del Parlament La sorpresa la va donar després Djukanović en anunciar la seva retirada com a candidat per a assumir el Govern del país, i la proposta de Duško Marković, excap…

El canvi de lideratge que s’havia iniciat l’any anterior a Geòrgia va quedar consolidat durant el 2013 Bidzina Ivanixvili, que ja controlava el Parlament des de l’octubre del 2012, va ser elegit president del país a les eleccions del 27 d’octubre, amb el 62,1% dels vots David Bakradze, del Moviment Unit Nacional, el partit governamental fins llavors, va obtenir el 21,7% dels vots Així, es va completar un procés de relleu polític que va donar per acabada una dècada de controvertida presidència de Mikhaïl Saakaixvili, considerat per molts el responsable directe de la guerra amb Rússia del 2008…

Les eleccions presidencials i legislatives del 3 de maig van donar un tomb a la política del país amb el triomf de la coalició opositora de dretes, Alianza por el Cambio AC, davant de la coalició liderada pel governant Partido Revolucionario Democrático PRD El nou president, el magnat empresarial Ricardo Martinelli, va obtenir gairebé el 60% dels vots i una majoria parlamentària de 37 escons sobre un total de 71 De tota manera, amb l'alternança es va verificar que el marc institucional és estable i el relleu en el poder es va fer sense incidències Els principals reptes que ha d'…