Resultats de la cerca

Al principi de gener, el president de Xipre, Dimitris Christofias, i el líder de la part turca de l’illa, Mehmet Ali Talat, van reprendre les negociacions, sota control de l’ONU, per intentar fer un acord de pau i una possible reunificació El 18 abril es van celebrar eleccions presidencials a la part turca de Xipre Dervis Eroglu, primer ministre i líder del Partit d’Unitat Nacional UBP que dóna suport a la divisió de l’illa, va ser elegit president amb el 50,3% dels vots Aquest resultat va frustrar les aspiracions del fins aleshores president, Mehmet Ali Talat, en favor d’un compromís amb la…

Després de dos anys d’interrupció, a mitjan febrer es van reprendre les converses de pau entre els xipriotes grecs i els xipriotes turcs amb vista a una reunificació i per parlar de la futura explotació de les reserves energètiques a l’illa El president de la República de Xipre, Nikos Anastassiadis xipriota-grec, i el dirigent de la República Turca del Nord de Xipre, Dervis¸ Erog˘lu, van avalar el full de ruta preparat per l’ONU Al març, els parlamentaris xipriotes van aprovar, per 30 vots a favor i 26 en contra, una llei que permet la privatització dels principals serveis públics, una mesura…

Després de les eleccions de l’any anterior, el president Rafael Correa va encetar un segon mandat que, des d’un bon començament, ha estat molt influït per la inestabilitat política i social Un primer detonant van ser les lleis de reforma de l’ús dels recursos miners i de l’aigua, que van enfrontar el Govern amb les potents organitzacions dels moviments indígenes Les protestes i les mobilitzacions d’aquests moviments van bloquejar l’aprovació parlamentària de les lleis fins i tot es va arribar a plantejar l’oportunitat d’un referèndum popular sobre el tema, cosa que va causar un greu revés al…

El 13 d’abril de 2016 el Parlament kirguís va elegir, gairebé per unanimitat, Soronbai Djenbèkov nou primer ministre, en substitució de Temïr Sarïev, que havia dimitit dies abans Malgrat formar una coalició aparentment sòlida al voltant del Partit Socialdemòcrata, el nou primer ministre va tenir problemes amb els seus aliats per a dur a terme reformes constitucionals Finalment, al mes d’octubre va dissoldre el Govern i en va formar un de nou, anunciat el 3 de novembre i presidit per ell mateix, amb una nova coalició Les reformes proposades, que permetien al president Atambàiev prolongar el…

Al final de gener es van reprendre les converses sobre la reunificació de les dues parts de l'illa, sota els auspicis de les Nacions Unides, reunint els dirigents grec i turc, Dimitris Christofias i Derviş¸ Eroğlu, respectivament Els principals problemes que calia resoldre eren l'elecció de l'executiu, la propietat i la ciutadania A mitjan març, enmig de la crisi econòmica que afectava el país, es va fer una remodelació ministerial Després de la dimissió del ministre de Finances, Kikis Kazamias, per raons de salut, el cap d'estat i de govern, Dimitris Christofias, va canviar tres ministeris…

Al maig es van celebrar eleccions parlamentàries al país, les primeres després de la guerra contra el Daesh Estat Islàmic La participació va ser baixa, només un 44,5% dels electors, i el bloc polític del clergue xiïta Muqtadà as-Sadr, el grup Sairoon ‘Endavant’, va obtenir la majoria de vots, 54 escons, en aliança amb el Partit Comunista de l’Iraq El segon grup més votat, 47 escons, va ser Al-Fatah, liderat per Hadí al-Amirí, amb el suport de l’Iran Com que és necessària una majoria dels 165 escons del Parlament per a formar govern, després de mesos d’incertesa, a l’octubre, el Parlament va…

La distensió entre els Estats Units i l’Iran va finalitzar quan el president Trump va anunciar, al maig, la seva retirada de l’acord sobre el programa nuclear iranià del 2015 L’Iran, per la seva banda, va alertar que tornaria a processar urani enriquit si l’acord fracassava, malgrat que les altres potències –el Regne Unit, França, Rússia i la Xina– el van continuar avalant Els efectes immediats de l’anunci nord-americà van ser la caiguda de la moneda iraniana al llarg de l’any i l’increment de la inflació Mesos més tard, els Estats Units va reprendre les sancions contra l’Iran, que es van…

Lituània va liderar durant la presidència semestral de la UE una cimera entre l’Europa dels 28 i tres estats que fins el 1991 eren repúbliques soviètiques © Presidència de la República de Lituània / Dz G Barysaité Lituània va assumir al segon semestre del 2013 la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, fet que va suposar una oportunitat magnífica per a la promoció de la diplomàcia lituana Un dels principals objectius d’aquesta presidència va ser la signatura de tractats d’associació de la UE amb tres antigues repúbliques soviètiques Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia Tanmateix, aquest…

Després de guanyar les eleccions del 29 de novembre de 2009, al final del mes de gener Porfirio Lobo va prendre possessió com a president i es va tancar el mandat de facto de Micheletti, que governava el país des de l’estiu anterior Mentrestant, el president deposat pel cop d’estat, Manuel Zelaya, va marxar a la República Dominicana, on es va installar en qualitat de convidat especial i no com a asilat polític Així es va reconduir la crisi institucional, però per a recuperar la reconciliació nacional, l’estabilitat política i el reconeixement internacional de les noves autoritats caldrà més…

El president Aleksandr Lukaixenko va mantenir un fort control sobre la política bielorussa, com ho va demostrar la victòria dels candidats oficials a les eleccions locals de l’abril del 2010 Malgrat això, l’oposició, encapçalada per Uladzimer Nyaklyaeu, va mostrar una certa capacitat de mobilització davant les eleccions presidencials, previstes per al 19 de desembre Com a conseqüència, a mitjan novembre la policia bielorussa va detenir dos activistes de l’opisició, Mikhas Paixkevitx i Raman Bahdanovitx Mentrestant, la Unió Europea va mantenir el seu llarg enfrontament amb Lukaixenko, tot i…