Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
El signo de la tribu
Cinematografia
Pel·lícula del 1915; ficció de 197 min., dirigida per Joan Maria Codina [dir. art.], Joan Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Condal Films Barcelona FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Carmen Villasán, Gerard Peña, Emili Armengol, Héctor Quintanilla, Josep Reigueda, Pau Prou de Vendrell, Misericòrdia Ginestà, la ballerina Corna ESTRENA Barcelona, 21051915, Madrid, 28051917 Sinopsi Curro, cap d’una tribu de gitanos, té dues filles, Azucena, somniadora i egoista, i Dora, una ànima caritativa El bandit César s’escapa de la presó i demana ajuda a Azucena, que l’integra a la seva tribu Tots dos tramen un pla per robar diners del campament i fugir, però provoquen un…
Contacte amb l’entorn i comprensió de l’infant
Quan l’infant és més petit, a l’edat d’un mes, reconeix particularment la seva mare, es fixa en la seva figura i l’escolta atentament Durant les primeres setmanes de vida, l’única forma de comunicació que l’infant ha emprat ha estat el plor posteriorment, emprarà la rialla El llenguatge, la forma més elaborada de comunicació, comença a insinuar-se durant el primer any, però no es desenvolupa per complet fins al segon o tercer any Als dos mesos d’edat, l’infant pot començar a esbossar algun somriure de satisfacció, en resposta als amanyacs o les paraules de la mare Tanmateix, l’…
Carmen o la hija del bandido
Cinematografia
Pel·lícula del 1911; ficció de 25 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez [dir. tèc.], Albert Marro i Fornelio [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Rde Baños, AMarro FOTOGRAFIA R de Baños blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Concha Lorente ESTRENA Barcelona, desembre del 1911 Sinopsi Mort Diego de Robles, cap d’una de les partides de bandolers que al segle XVII actuen als Pirineus, la seva filla, Carmen, ocupa el seu lloc La noia s’enamora de Salvador, un pintor que havia estat presoner dels seus homes i que la correspon, davant la gelosia de Diabolino, el lloctinent del grup Els carrabiners del virrei descobreixen l’amagatall dels bandolers i els capturen, però Carmen i…
La Dolores
Cinematografia
Pel·lícula del 1908; ficció de 12 min., dirigida per Enric Giménez i Lloberas [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama, Barcelona ARGUMENT La peça homònima 1892 de Josep Feliu i Codina GUIÓ EGiménez, FGelabert MUNTATGE I FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Melcior, Mercedes Marsal Dolores, Sr Gallart Llàtzer, Joaquim Carrasco, Vicenç Sirvent, Josep Vives, Ferran Bozzo ESTRENA Madrid, 1911 Sinopsi Després de quedar-se orfe, Dolores fuig a Calataiud víctima de comentaris difamatoris Llàtzer, enamorat de la noia, sempre està disposat a defensar-la Apareix en escena Melcior, un…
La honradez de la cerradura
Cinematografia
Pel·lícula del 1950; ficció de 77 min., dirigida per Luis Escobar Kirpatrik.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Josep Carreras i Planas, Barcelona REFERENT LITERARI Basat en l’obra teatral homònima de Jacinto Benavente GUIÓ LEscobar FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Sigfrido Burmann MUNTATGE Ramon Biadiu MÚSICA Joan Dotras i Vila INTERPRETACIÓ Francisco Rabal Ernesto, Mayrata O’Wissiedo Marta, Ramon Elias home, Lola Bremón Matilde, Pilar Muñoz Carmen, Maria Victòria Durà Rosa, Miguel de Granada Pedro, Paquita Bresoli esposa de l’home que regenta un berenador, Mercè Gibert Tony, Ramon Martori don Pablo, Modest Cid el jutge,…
El que cal saber de les intoxicacions
No és veritat que els bolets que creixen als arbres o que tenen cucs siguin comestibles, i tampoc que els que són picants, o fan ennegrir els alls, la molla de pa, el julivert o la plata siguin verinosos Mai no s’ha de collir ni menjar cap bolet que no es conegui amb tota seguretat, encara que hom pensi que el reconeix per la descripció feta en un llibre o per la comparació amb fotografies Els trastorns que poden produir els bolets verinosos són diversos, i no sempre es presenten nàusees, vòmits o dolor abdominal, tot i que són símptomes molt freqüents Generalment, els trastorns…
La immunitat adaptativa o específica
Fisiologia humana
La immunitat adaptativa , adquirida o específica consisteix en un conjunt de mecanismes defensius que es desenvolupen per actuar concretament contra cada un dels agents microbians que, al llarg de la vida, aconsegueixen de superar les primeres barreres protectores, és a dir, les que desenvolupen els mecanismes de la immunitat inespecífica En aquest cas, alguns elements del sistema immunitari reconeixen un determinat agent com a estrany, prenent per base un —o més d’un— element estructural, que generalment es denomina antigen, i activen una sèrie de mecanismes cellulars i humorals per a…
La última cita
Cinematografia
Pel·lícula del 1928; ficció de min., dirigida per Francesc de Borja Gargallo i Catalán.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Editora Nacional Film Gaumont Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de FGargallo GUIÓ FGargallo FOTOGRAFIA Jaume Piquer blanc i negre i escenes acolorides en Pathécolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Burgos INTERPRETACIÓ Elvira de Amaya Elvira, Luisita Gargallo Marujita, Rafael de Murcia Eduardo de Arteaga, Paquita Arroyo, Teodor Busquets Santiago Moreno Joaquín Bergia, Josep Acuaviva Trinquete, Teresa Calle, Eduardo Hugo Heusch el xofer ESTRENA Barcelona, novembre del 1928 sessió de proves 31121928, Madrid, 22041929 Sinopsi Eduardo, comandant de Marina,…
Les respostes immunitàries específiques
Fisiologia humana
Les diverses reaccions del sistema immunitari es posen en marxa quan una partícula estranya qualsevol —és a dir que no forma part dels elements estructurals propis— accedeix a l’interior de l’organisme Genèricament, les partícules capaces de desencadenar una resposta immunitària reben la denominació d’ antígens Normalment, un antigen és una molècula de natura proteica, amb una estructura tridimensional que és reconeguda específicament per certes cèllules immunitàries, cosa que posa en marxa els mecanismes de la immunitat adaptativa Per exemple, el sistema immunitari no reconeix…
Síndrome de Klinefelter
Patologia humana
Genètica
Hom denomina síndrome de Klinefelter el conjunt de trets fenotípics corresponent al cariotip 47,XXY, és a dir un individu de sexe masculí amb un cromosoma X de més En realitat, hi ha variants de l’alteració cromosòmica que originen traces semblants, per la qual cosa hom considera que la síndrome apareix en tots aquells individus que, tenint 47 cromosomes o més, tenen almenys dos cromosomes X i, com a mínim, un cromosoma Y d’aquesta manera, també presenta la síndrome de Klinefelter el cariotip 48,XXXY Es probable que hi hagi mosaïcisme, és a dir coexistència de cèllules normals i…