Resultats de la cerca

No coneixem cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva localització geogràfica El dia 21 de desembre de l’any 1079 el bisbe d’Urgell, Bernat, a instàncies del comte Ermengol IV, consagrà l’església de Sant Esteve d’Olius Dins la seva demarcació figurava inclosa l’església de Sant Ermengol

Tot i que no hem pogut trobar cap document que faci referència a aquest temple, cal admetre que, a desgrat de no haber assolit mai la categoria de parròquia, té els seus orígens en època alt-medieval Les característiques arquitectòniques de l’edifici que hom pot veure avui no presenten pas prou garanties per a poder-lo classificar com a romànic

Tot i que cal suposar que aquesta església té els seus orígens en l’època alt-medieval, no hem pogut trobar cap notícia que hi faci referència Cal fer memòria només, que d’aquest edifici sortí cap al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona la Santa Cena , pintura damunt taula de Jaume Ferrer Actualment té culte una vegada l’any i depèn de la parròquia de Linya

A desgrat de no haver pogut trobar cap dada històrica que faci referència a aquesta església, cal admetre’n l’origen en època romànica Les característiques arquitectòniques de l’edifici actual, però, fan pensar en una obra posterior, refeta, a més, l’any 1631, segons consta en una de les dovelles de la porta de l’església Una llinda, datada l’any 1732, porta gravada aquesta frase“ Tomàs Ribera Rec me fecit ”

L’any 1042, en l’acta de consagració de l’església monacal de Santa Maria de Senterada consta, com a possessió del monestir, l’església de “ Sancto Fructuoso a Segun ” amb les seves pertinences Probablement aquesta notícia faci referència a l’actual capella de Sant Fruitós, si bé a un edifici anterior al conservat avui dia En la visita pastoral del 1758, la capella de Sant Fruitós, situada extramurs, tenia un sol altar i estava en bon estat

El desenvolupament del control dels esfínters, és a dir, els músculs que controlen l’evacuació de l’orina i la femta, no segueix un calendari tan precís com d’altres funcions psicomotores Aquesta funció varia molt d’una cultura a una altra, segons quina sigui l’educació que rep l’infant Probablement, si seguís un curs natural, aquest control s’establiria molt més tard del que se sol iniciar Per aquest motiu, convé respectar el ritme de maduració de cada nen i no intentar forçar-li el control dels esfínters Una educació excessivament rígida i disciplinària en aquest aspecte pot ésser…

El nadó no controla en absolut les pròpies deposicions ni l’excreció de l’orina per això s’embruta constantment i cal canviar-lo sovint Durant les primeres setmanes el nounat sol fer moltes deposicions Si se’l cria amb el pit, és freqüent que en faci una coincidint amb la mamada i com a mínim una altra en l’interval entre mamades En total, és normal que faci unes deu deposicions o més diàries Al principi, solen ésser de consistència molt clara, de color verdós o groguenc, i poden contenir mucositats Freqüentment fa deposicions sobtades, i els excrements surten…

Les butllofes són elevacions circumscrites de la pell, de més de 5 mm de diàmetre, que contenen líquid en llur interior Es produeixen per un mecanisme molt simple un fregament intens i continu de qualsevol objecte amb una zona de pell desprotegida, dóna lloc a l’aparició de butllofes si la pell s’acostuma progressivament als fregaments, es farà més resistent i ja no apareixeran aquestes lesions En la pràctica d’exercici físic, el més comú és que apareguin butllofes als peus, a causa dels fregaments que sofreix la superfície cutània com a conseqüència de l’ús d’un calçat inadequat Tanmateix,…

És molt probable que faci referència al terme de Begues una notícia de l’any 898, procedent de les fonts àrabs, segons la qual a l’indret de Bighassh , en el camí de Barcelona, tingué lloc una batalla entre feudals i musulmans El lloc pertanyia al terme del castell d’Eramprunyà L’església de Sant Cristòfol, situada al coll de Begues al lloc dit actualment la Rectoria, apareix documentada l’any 981 Tot i l’antiguitat testimoniada pels documents, no ha pervingut fins avui cap vestigi de l’edifici primitiu, ja que fou totalment refeta l’any 1579 Hom sap que el 1391 aquesta antiga…

Malauradament no s’ha trobat cap notícia històrica que faci referència a l’església de Sant Joan i Sant Miquel de Solans, sufragània de la parròquia de Guils, ni tampoc de la població, abans del segle XV Al final d’aquest segle, com que Solans pertanyia al vescomtat de Castellbò, apareix en el capbreu d’aquest vescomtat del 1493-94 i en el posterior Spill …, redactat al principi del segle XVI, inclòs a la batllia de Guils del primer quarter de Castellbò S’hi especifica que en aquest lloc, habitat per en Rocell i en Bortolà, hi havia tres carlanies, totes elles en mans de membres…