Resultats de la cerca

Definició És anomenat embaràs múltiple el desenvolupament simultani de dos o més fetus a la cavitat uterina Freqüència, causes i tipus L’embaràs múltiple és una situació relativament freqüent que es produeix de manera aproximada en 1 de cada 80 embarassos En la majoria dels casos es tracta d’embarassos dobles, o bessons , en què es desenvolupen dos fetus Són molt menys freqüents els embarassos triples, anomenats també bessonada de tres , en què es desenvolupen tres fetus, ja que es presenten solament en 1 de cada 8000 gestacions D’altra banda, els embarassos de quatre fetus o més encara són…

L’embrió humà es desenvolupa a partir d’una sola cèllula, la cèllula ou o zigot , formada per la unió d’un òvul, el gàmeta o cèllula reproductora procedent de la mare, i un espermatozoide , la cèllula reproductora procedent del pare Cada una d’aquestes cèllules aporta vint-i-tres cromosomes , estructures constituïdes per àcid desoxiribonucleic o ADN , on es troben els gens que determinaran el desenvolupament d’un nou ésser així, doncs, la cèllula constituïda per la unió d’ambdós gàmetes sexuals consta de vint-i-tres parells de cromosomes Un d’aquests parells de cromosomes,…

El sistema reproductor és constituït per diversos òrgans íntimament relacionats entre si —que, en conjunt, formen l’aparell genital, amb una estructura especialment desenvolupada per a l’activitat sexual i la consecució d’embarassos— i per la mama, òrgan del sexe femení que té com a funció principal possibilitar la lactància Com que les funcions reproductores corresponents a cada sexe són diferents, els òrgans genitals masculins i els femenins de les persones adultes són completament diferents Aquests òrgans constitueixen la diferència principal entre el cos de l’home i el de la dona, tot i…

L’orina formada als ronyons és excretada a l’exterior de l’organisme a través de les vísceres buides que formen les vies urinàries Així, l’orina elaborada en cada ronyó passa a l’urèter respectiu ambdós urèters aboquen l’orina a la bufeta urinària, i a través de la uretra surt a l’exterior Una part de l’activitat de les vies urinàries es realitza de manera involuntària i inconscient, però en condicions normals l’evacuació final de l’orina és un procés conscient que es pot controlar voluntàriament La part inconscient i automàtica de l’excreció urinària correspon al transport de l’…

L’astigmatisme és un defecte de la refracció ocular degut a una alteració en la curvatura de la còrnia que, com que no té una forma semisfèricà normal, no permet que tots els raigs lumínics s’enfoquin en un mateix pla i provoca una visió distorsionada de les imatges En general, el defecte és congènit, causat per una alteració genètica hereditària Però també pot ésser degut a deformacions còrnies originades per cicatrius consegüents a un traumatisme o una infecció còrnia El defecte visual afecta tant la visió propera com la llunyana Sovint, però, l’astigmatisme es presenta associat a un altre…

L’ embaràs , o gestació , és el procés fisiològic de formació i desenvolupament d’un nou ésser a l’interior de l’organisme d’una dona El procés s’inicia amb l’encontre i la fusió de dues cèllules especialitzades, l’una masculina —provinent del pare— i l’altra femenina —provinent de la mare—, a partir de les quals es formaran tots els components orgànics del nou ésser, i conclou amb la sortida d’aquest ésser a l’exterior en el moment del part, és a dir, amb el seu naixement Entre ambdós esdeveniments, tot al llarg d’uns nou mesos, es produeix la transformació d’una sola cèllula en…

L’ espermatocele constitueix un trastorn caracteritzat per la formació d’una dilatació en el cap de l’epidídim, que conté esperma No es coneix la causa de l’alteració, per bé que les investigacions efectuades assenyalen que probablement es tracta d’una anomalia en els túbuls que connecten el testicle amb el cap de l’epidídim En general, l’espermatocele és petita, i és més aviat estrany que faci més d’1 cm de diàmetre No sol causar molèsties, i només en alguns casos origina sensació de pes o un augment apreciable de l’escrot La diagnosi s’estableix amb la palpació de l’epidídim, i amb la…

Els caràcters sexuals secundaris són característiques distintives de l’organisme masculí i el femení que no tenen una relació directa amb la reproducció Per tant, es consideren caràcters sexuals secundaris totes les característiques que distingeixen les persones de cada sexe, llevat dels òrgans genitals i les mames El desenvolupament d’aquestes característiques diferenciades és degut als diferents efectes exercits per les hormones sexuals masculines i les hormones sexuals femenines sobre diverses estructures de l’organisme Els caràcters sexuals secundaris es desenvolupen durant la pubertat,…

Al sistema reproductor, li correspon la funció bàsica de possibilitar la formació de nous individus, ja que els seus òrgans elaboren els elements necessaris i intervenen en les activitats sexuals amb les quals es posen en contacte els elements d’un sexe i de l’altre A més, participa en la vida sexual, amb independència de la funció reproductora Si bé les funcions bàsiques en ambdós sexes són equivalents, i fins i tot complementàries, i per bé que l’objectiu final és el mateix, es troben diferenciades completament Funcions bàsiques La funció bàsica del sistema reproductor de…

Ambdós pulmons ocupen dos grans compartiments a la cavitat toràcica Aquests compartiments es troben interiorment revestits per una pleura parietal , una membrana fibro-elàstica proveïda d’una capa interna de cèllules planes Alhora, la superfície de cada pulmó es troba coberta per una membrana similar, la pleura visceral Entre ambdues pleures hi ha una fina pellícula de líquid, de propietats lubrificants, que permet que la pleura visceral que recobreix els pulmons llisqui sobre la pleura parietal amb els moviments respiratoris La pleura visceral forma una superfície contínua…