Resultats de la cerca

L’ aparell càrdio-vascular o sistema circulatori es compon d’un conjunt d’òrgans i estructures que tenen com a finalitat principal fer arribar a tots els teixits de l’organisme la sang amb els elements nutritius indispensables per al manteniment del seu metabolisme Constantment, la sang, impulsada pel cor, discorre per l’interior d’una complexa xarxa de conductes, els vasos arterials, fins a atènyer tots els òrgans Aquí, a l’interior dels vasos capillars, la sang efectua un intercanvi d’elements nutritius amb els teixits, i posteriorment circula pels vasos venosos fins que arriba una altra…

Hom anomena varicocele un trastorn caracteritzat per la formació de dilatacions de les venes que buiden la sang del testicle En general, la varicocele és deguda a una anomalia congènita del drenatge de la vena espermàtica, que condueix la sang del testicle cap a la circulació venosa general Aquesta anomalia es presenta gairebé solament en el costat esquerre, pel fet que la vena espermàtica esquerra segueix un trajecte vertical i conflueix en angle recte amb la vena renal esquerra Així, la sang transportada per la vena espermàtica esquerra,…

El testicle i l’epidídim, com tots els òrgans, tenen un sistema d’irrigació sanguínia constituït per artèries, a través de les quals reben sang oxigenada i rica en substàncies nutritives, i per venes, per on es buida la sang utilitzada, pobra en oxigen Els vasos sanguinis del testicle i l’epidídim són ramificacions d’altres vasos més gruixuts, amb els quals conflueixen en punts relativament allunyats de la localització adulta d’aquests òrgans, on eren situats durant el desenvolupament embrionari L’artèria principal del testicle i l’epidídim és l’ artèria espermàtica , que parteix de l’artèria…

El tumor del glom jugular és una formació cellular anòmala que es genera en els corpuscles glòmics de la vena jugular Aquesta vena fa un revolt en la zona inferior de la caixa timpànica, on es troben els corpuscles glòmics, unes estructures sensorials que collaboren en el manteniment de la pressió sanguínia Si bé l’origen d’aquest tumor és desconegut, hom pensa que hi podria haver un factor hereditari que en condicionés la presentació El tumor té una estructura lobular amb unes grans llacunes vasculars, plenes de sang Bé que és benigne pel que fa a la seva constitució, en créixer pot provocar…

La tromboflebitis o flebotrombosi consisteix en la formació d’un coàgul de sang o trombe a l’interior d’una vena, a conseqüència del qual aquesta s’inflama i sovint queda obstruïda Aquest trastorn és molt freqüent, sobretot després d’intervencions i manipulacions quirúrgiques, quan es manté repòs absolut durant un temps prolongat, a partir de seixanta anys i en cas de varices o insuficiència cardíaca La tromboflebitis afecta gairebé sempre les venes dels membres inferiors i es manifesta amb dolor, inflor al voltant dels turmells, elevació de la temperatura corporal, palpitacions…

La flebografia és l’estudi radiogràfic de les venes efectuat amb la injecció prèvia d’una substància radioopaca a la vena que hom vol explorar Després d’haver introduït la substància de contrast en el sistema venós, aquesta és empesa ràpidament pel corrent sanguini Si alhora s’efectuen diverses plaques radiogràfiques, o bé es realitza un estudi radioscòpic monitoritzat en una pantalla, és possible de visualitzar clarament la forma de les venes i la velocitat amb què hi circula la sang De fet, la flebografia constitueix una tècnica molt útil en la diagnosi de processos obstructius…

És anomenat esplenomegàlia un signe caracteritzat per un augment del volum de la melsa, òrgan que es troba situat al costat esquerre de la cavitat abdominal L’esplenomegàlia es pot produir a conseqüència de malalties molt diverses que afecten diferents sistemes orgànics En el cas de l’aparell digestiu es pot produir en diversos trastorns com ara tumors hepàtics o cirrosi, en els quals s’incrementa de manera persistent la pressió interna de la vena porta, és a dir, la vena que transporta la sang procedent de la melsa, els intestins i d’altres vísceres digestives i que…

Les glàndules suprarenals o adrenals són dues glàndules, de forma piramidal o triangular, situades a manera de caputxó sobre el pol superior de cada un dels dos ronyons Així, doncs, es troben situades en l’espai retroperitoneal, és a dir, per darrere del peritoneu, la membrana que cobreix els òrgans abdominals, a prop de la columna vertebral, aproximadament a l’altura de la primera vèrtebra lumbar, encara que la dreta té una situació una mica més elevada i lateral que l’esquerra Cada glàndula suprarenal fa entre 2 i 3 cm d’amplada, de 4 a 6 cm de llargada i de 3 a 6 mm de gruix el seu pes…

El fetge , la víscera més grossa de l’organisme, és un òrgan compacte, que en l’adult pesa aproximadament 1500 g, i que se situa a la part superior i dreta de la cavitat abdominal El fetge és una glàndula annexa del tub digestiu que aboca la secreció que elabora —la bilis— al duodè, a través de les vies biliars Igualment, compleix d’altres funcions essencials com ara depurar la sang de diversos elements potencialment tòxics, o bé sintetitzar, metabolitzar i emmagatzemar diverses substàncies nutritives Al fetge hom pot diferenciar una cara superior , convexa, situada per sota de la cúpula…

El jejú-ili és un òrgan cilíndric que, format per nombroses nanses intestinals, comença a l’angle de Treitz, a continuació del duodè, i desemboca a l’intestí gros El jejú , que comprèn de manera aproximada els tres primers metres del jejú-ili, es concentra especialment a la regió superior i esquerra de la cavitat abdominal L’ili, al qual corresponen els darrers tres o quatre metres del jejú-ili, ho fa bàsicament a la regió inferior i dreta d’aquesta cavitat Les nanses intestinals es poden desplaçar a l’interior de la cavitat abdominal, per bé que només lleugerament, ja que en la concavitat de…