Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Els sentits en la vellesa
Els sentits també experimenten amb els anys una disminució més o menys considerable La visió disminueix progressivament, en especial a partir dels 40 o 45 anys, a causa de la pèrdua d’adaptabilitat del cristallí, que experimenta una dessecació continuada, per a enfocar els objectes aquest és l’origen de l’anomenada presbícia A més, alhora que progressivament es produeix un dèficit en l’agudesa visual, nombrosos trastorns oculars són més habituals en la vellesa, com ara glaucoma o cataracta, que poden augmentar encara més les dificultats visuals En aquest sentit cal que les persones d’edat…
Contacte amb l’entorn i comprensió de l’infant
Quan l’infant és més petit, a l’edat d’un mes, reconeix particularment la seva mare, es fixa en la seva figura i l’escolta atentament Durant les primeres setmanes de vida, l’única forma de comunicació que l’infant ha emprat ha estat el plor posteriorment, emprarà la rialla El llenguatge, la forma més elaborada de comunicació, comença a insinuar-se durant el primer any, però no es desenvolupa per complet fins al segon o tercer any Als dos mesos d’edat, l’infant pot començar a esbossar algun somriure de satisfacció, en resposta als amanyacs o les paraules de la mare Tanmateix, l’establiment…
L’origen del procés d’envelliment
En intentar d’explicar l’envelliment, en primer lloc, cal tenir en compte que es tracta d’un procés inherent a la mateixa essència de la vida, ja que absolutament tots els éssers vius compleixen un cicle més o menys semblant al dels éssers humans, que neixen, es desenvolupen, aconsegueixen un cert equilibri en les seves funcions durant el qual atenyen la màxima plenitud en la seva capacitat reproductiva i després involucionen, de manera progressiva i inexorable, envers la mort L’origen íntim del procés d’envelliment o, millor dit, el caràcter dels mecanismes biològics que condicionen el…
Bernat Guillem Samasó, abat de Sant Pere d'Àger (1452-1455)
El 14 d’agost de 1452 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat Guillem Samasó Banyoles segona meitat del segle XIV – Sant Joan de les Abadesses 1456, abat de Sant Pere d’Àger des del 13 de maig de 1454, de Sant Joan de les Abadesses diputat militar Berenguer de Montpalau, cavaller, domiciliat a Tarragona diputat reial Francesc Burguès, ciutadà de Tortosa oOïdor eclesiàstic Joan Jofre Sarraí, canonge i cabiscol de la seu de Girona oïdor militar Joan de Vilalba, donzell de la sotsvegueria del Vallès, senyor de la Casa de Vilalba, de Vilalba Sasserra i de la Quadra…
Anticonceptiu hormonal
Definició Són anomenats anticonceptius hormonals diversos medicaments constituïts per hormones o substàncies sintètiques d’efectes similars que impedeixen la concepció o el desenvolupament de l’embaràs Fonaments i tipus Els anticonceptius hormonals es componen de substàncies sintetitzades artificialment, amb uns efectes anàlegs als de les hormones secretades pels ovaris Administrades adequadament, aquestes substàncies hormonals, a través de diversos mecanismes, interfereixen els processos hormonals naturals necessaris per a la concepció i el desenvolupament de l’embaràs Actualment es poden…
Josep de Vilamala, sagristà de Sant Esteve de Banyoles (1710-1714)
El 22 de juliol de l’any 1713, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan de Fluvià i Aguilar renuncià el càrrec diputat militar Antoni Francesc de Berenguer i de Novell diputat reial Antoni Grases i Des, doctor en dret oïdor eclesiàstic Oleguer de Merlès renuncià el càrrec oïdor militar Francesc Perpinyà Sala i Sasala oïdor reial Tomàs Antic i Saladric, de Tortosa, ciutadà honrat de Barcelona La darrera extracció de la Generalitat històrica es va fer en una evident conjuntura adversa Al juliol del 1713 s’havien de renovar els representats de…
Pasqual Maragall i Mira (2003 - )
«Catalunya és una nació Voldria que de tan natural, aquesta expressió deixés d’enutjar els uns i de sobreexcitar els altres Per damunt de tot Catalunya ha de ser un país modern, segur de les seves possibilitats i de les seves ambicions» Intervenció en el debat de política general, 28 de setembre de 2004 El 16 de desembre de 2003, Pasqual Maragall Barcelona 1941, polític, era investit 127è president de la Generalitat de Catalunya pel seu Parlament Un mes abans, la candidatura del Partit Socialista de Catalunya–Ciutadans pel Canvi que ell liderava havia obtingut la majoria de vots a les…
1518-1714: Vitalitat política i creixement institucional
L'administració central de la Generalitat a Barcelona, al final del segle XVI Font Pérez Latre, M, 2001 En el curs del segle XIV la Diputació s’havia anat afermant 1359 Els drets del General, consolidats el 1363 i coneguts com a drets d’entrades i eixides i de la bolla, així com la capacitat d’emetre deute públic venda de censals, obtinguda el 1365, s’havien convertit en la base de l’erari públic del govern català El 1413 la Generalitat havia consolidat les competències d’organisme vigilant de la legalitat constitucional, les quals li van ser confirmades i perfilades el 1481 Constitució de l’…
Lluís Companys i Jover (1934-1940)
L’1 de gener de 1934, Lluís Companys i Jover el Tarròs, Urgell 1882 – Barcelona 1940, polític, ocupà el càrrec de president de la Generalitat de Catalunya Havia rebut els vots de cinquanta-sis dels seixanta-dos parlamentaris assistents Els diputats de la Lliga Catalana s’havien retirat de la sala Home de primerenca vocació política, l’any 1900 Lluís Companys fundà l’Associació Escolar Republicana amb condeixebles de la Facultat de Dret, entre els quals hi havia Francesc Layret i Foix, Humbert Torres i Barberà, Josep Maria Espanya i Sirat i d’altres Màrius Aguilar i Diana hi constava coma…