Resultats de la cerca
Es mostren 2550 resultats
Nicholas Polunin i Jacques Grinevald: l'ecologia biosfèrica
Polunin i Grinevald subratllen en aquest text la importància de l’‘ecologia biosfèrica’ per a la humanitat, i el paper d’aquesta en moltes de les transformacions que ha experimentat i experimenta la biosfera En particular destaquen l’amenaça de determinats canvis introduïts inadvertidament i que no resulten aparents fins que es desfermen els seus efectes deleteris Queda fora de discussió l’enorme importància del concepte de biosfera en el nostre món actual, pel fet que realment proporciona gairebé tots els components per al manteniment dels humans i la natura Mirant enrere amb visió històrica…
Vladimir I. Vernadski: la biosfera i el cosmos
A la seva obra “ La biosfera ”, Vernadski s’expressa amb un lirisme i una precisió científica remarcables La seva concepció de la biosfera com a mecanisme “alhora còsmic i terrestre” demostra una amplitud de visió poc comuna Per primera vegada en la història de les idees es pren en consideració de manera completa i rigorosa l’“energètica de la vida, emmarcada en el Cosmos” —segons l’havia formulat uns anys abans 1924 en la seva obra “ La biogeoquímica ”— no hi ha cap ombra de misticisme eteri en aquesta termodinàmica planetària que obrí camí a l’ecologia global contemporània “De fet la…
François A. Forel: les "reencarnacions de la matèria" en el llac Léman
Amb una terminologia i uns recursos teòrics diferents, el que descriu Forel en aquest passatge del seu estudi del llac Léman és el que anys després Arthur G Tansley anomenaria ecosistema Tanmateix, no seria fins a l’aparició de la concepció dinamicotròfica d’ecosistema de Raymond L Lindeman que les intuïcions de Forel, aquestes ‘reencarnacions, transmutacions i metamorfosis successives de la matèria orgànica’, serien avaluades quantitativament i esdevindrien part del nucli essencial de la teoria ecològica “Quantes reencarnacions successives experimenta aquesta matèria orgànica en el trànsit…
Frederic E. Clements: una ecologia del canvi
Frederic E Clements ha estat la figura dominant de l’ecologia nord-americana al llarg de més de quaranta anys A partir dels fonaments establerts per Henry Chandler Cowles 1869-1949 i fent del concepte de clímax el nucli de la seva teoria, introduí en ecologia una concepció organicista que identifica la comunitat vegetal amb una mena de superorganisme, i creà l’ecologia de la successió de les comunitats vegetals També fou l’inventor de nombrosos instruments de mesura adaptats a la problemàtica innovadora que abordava els primers fotòmetres estancs per a la presa de mesures sota la superfície…
Stephen A. Forbes: un llac és una illa
En la concepció de Forbes, un llac és també una illa, un ‘microcosmos’, en una sorprenent anticipació del que seria, anys a venir, el concepte d’ecosistema desenvolupat també en un medi lacustre En realitat, la idea de Forbes és deutora de la ‘biocenosi’, tal com l’havia definida el 1877 Möbius, però aquest és un dels primers textos fundadors de l’ecologia científica d’autor nord-americà i, a més, és l’origen d’una llarga nissaga de treballs limnològics fonamentats en la doctrina de la individualitat dels llacs com a conseqüència de la seva insularitat, és a dir, de ser “illots de vida” La…
Charles R. Darwin: cadenes tròfiques
Darwin, amb la mateixa laïcitat que Lyell, però amb diferent intenció, tracta de posar de manifest en aquest text els factors que impedeixen el creixement geomètric de les poblacions naturals i que fan necessària la lluita individual per la supervivència i la reproducció Es tracta d’un dels fragments més divulgats de “ L’origen de les espècies ”, el que precedeix i prepara la introducció del seu capítol central, dedicat a la selecció natural És una de les primeres descripcions d’una cadena tròfica i del paper de control que hi exerceixen els predadors que se situen al capdamunt Un exemple…
Charles Lyell: els equilibris naturals tenen causes materials
Lyell, a diferència de Linné, ja no atribueix causes providencials als mecanismes que mantenen si fa no fa constants les proporcions entre les poblacions naturals Els equilibris naturals, per a Lyell, el fundador de la geologia moderna, tenen causes materials Allí on Linné veia una intenció divina, Lyell constata efectes cecs de les forces de la natura Aquest text, curiosament poc divulgat, representa un dels primers exemples d’una especulació del que avui podria emmarcar-se en l’ecologia teòrica En el seu temps, però, no tenia encara un encaix clar, bé que va aparèixer en un llibre de…
El desenvolupament de la ciència ecològica i la idea de biosfera
La natura té història del fixisme al transformisme El dogma creacionista i fixista d’una natura immutable que encara prevalia al començament del segle XVIII no podia resistir gaire més temps la prova dels fets La idea d’una certa plasticitat de les espècies s’anà imposant a partir dels treballs de naturalistes com Charles Bonnet 1720-93, Jean Baptiste Robinet 1735-1820, Benoît de Maillet, Pierre Moreau de Maupertuis 1698-1759, Denis Diderot 1713-84, Georges-Louis Leclerc de Buffon i Erasmus Darwin 1731-1802, entre altres La descoberta de la historicitat de la natura El recurs a criteris ‘…
Svante A. Arrhenius: l'efecte hivernacle
La noció d’efecte hivernacle, que avui sembla tan nova, es remunta a dos segles enrere, quan el naturalista ginebrí Horace Benedict de Saussure 1740-99 el posà de manifest experimentalment És al físic francès Jean-Baptiste Joseph Fourier 1786-1830, però, a qui es deu la comparació de l’efecte dels raigs del Sol en l’escalfament de l’atmosfera terrestre amb el que es produeix en l’aire confinat en l’interior d’un hivernacle, comparació que el portà a enunciar l’efecte hivernacle el 1824, el mateix any que Carnot publicava el seu treball sobre les màquines tèrmiques Arrhenius premi Nobel de…
Fairfield Osborn: el saqueig de la Terra
Fairfield Osborn, geòleg nord-americà que tingué un important paper en la creació del moviment internacional per la conservació de la natura, era fill de Henry Fairfield Osborn 1857-1935, destacat paleontòleg que fou director de l’American Museum of Natural History durant molts anys El tret més remarcable del llibre d’Osborn és la seva aparició en un moment —la immediata postguerra de la Segona Guerra Mundial— en què, davant les urgències de la reconstrucció dels països devastats pel conflicte bèllic i de la normalització dels intercanvis econòmics, la visibilitat del problema que evocava era…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina