Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Les glàndules salivals
Anatomia humana
Les glàndules salivals són els òrgans que elaboren i secreten la saliva cap a l’interior de la cavitat bucal Les tres glàndules salivals que hom considera més importants són les paròtides, les submaxillars i les sublinguals Totes aquestes glàndules es troben de dues en dues, simètricament situades en un costat i l’altre de la cavitat bucal Les glàndules salivals es componen de nombroses glàndules diminutes que, a través d’uns conductes petits, buiden les secrecions que elaboren en un conducte més voluminós En general, les glàndules salivals són envoltades per una…
Adhesivitat dels microorganismes. Afinitat tissular
Patologia humana
L’ adhesivitat correspon a la capacitat dels microorganismes d’adossar-se i implantar-se en les superfícies de les cèllules o teixits d’altres organismes L’adhesivitat constitueix el mecanisme més important de què disposen els gèrmens en les fases inicials de la infecció, quan s’implanten en la superfície de les mucoses o de la pell de l’organisme humà Això no obstant, també és essencial perquè les colònies de bacteris es puguin establir, eventualment, als teixits interns Tots els agents infecciosos disposen de mecanismes o estructures que els permeten d’adherir-se, en general, a les…
Toxicitat dels microorganismes
Patologia humana
És anomenada toxicitat la capacitat que tenen nombroses espècies d’agents infecciosos, sobretot nombroses espècies de bacteris, d’elaborar i secretar diverses substàncies, anomenades toxines , que d’una manera o una altra alteren el metabolisme de l’organisme humà Les toxines, a diferència de les agressines i les impedines, són substàncies que se solubilitzen i difonen en els líquids orgànics, com ara el líquid intercellular, la sang o les secrecions, i que tenen la propietat de fixar-se en els receptors específics d’unes cèllules determinades, la qual cosa n’incrementa o en redueix l’…
Característiques de la paret de l’intestí prim
Anatomia humana
La mucosa de l’intestí prim té tres tipus d’estructures, gràcies a les quals la superfície d’absorció i secreció d’aquest òrgan, que tot sol ja fa uns set metres de llargada, es multiplica unes sis-centes vegades Aquestes estructures són, per ordre drecreixent segons la grandària, les anomenades vàlvules connivents, les vellositats i les microvellositats Les vàlvules connivents , anomenades també plecs circulars o vàlvules de Kerckring són uns plecs de forma circular o espiral que descriu la mucosa i que es projecten cap a la llum intestinal Aquestes estructures tenen pocs millímetres d’…
Les begudes refrescants, estimulants i alcohòliques
Les begudes refrescants són líquids que s’elaboren industrialment a base d’aigua, extractes d’algun fruit i amb l’addició de diferents productes químics, com ara edulcorants, saboritzants, colorants i sucres Alguns exemples de begudes refrescants són les "taronjades", les "llimonades" i les "aigües tòniques" Són considerades aliments per llur valor calòric, però llur qualitat nutritiva és molt escassa, ja que no contenen pràcticament altres nutrients, amb l’excepció de glúcids simples Les begudes " lighf ” per la seva banda, s’elaboren amb edulcorants sintètics, com ara la sacarina o el…
Pàncrees
Anatomia humana
El pàncrees és un òrgan situat a la part superior de la cavitat abdominal, les característiques anatòmiques més rellevants del qual són descrites en el capítol de l’aparell digestiu Les estructures anatòmiques pancreàtiques relacionades amb la funció endocrina que li pertoca corresponen als anomenats illots de Langerhans , unes agrupacions cellulars difusament distribuïdes en tot el gruix de l’òrgan, entre les estructures glandulars pancreàtiques que tenen una funció exocrina, encarregada d’elaborar les secrecions pancreàtiques digestives Als illots de Langerhans es distingeixen…
Funció de medul·la suprarenal
Fisiologia humana
La medulla suprarenal pot considerar-se com un òrgan del sistema nerviós autònom , o vegetatiu , que controla diverses funcions orgàniques de manera inconscient Concretament, forma part del denominat sistema simpàtic , que actua en les situacions d’estrès o alerta A la medulla suprarenal s’elaboren catecolamines , hormones derivades de l’aminoàcid tirosina, de les quals les més destacades són l’ adrenalina i la noradrenalina Un cop secretades, aquestes hormones passen de la medulla suprarenal a la circulació sanguínia, quan s’activa el sistema nerviós simpàtic, és a dir, davant…
Pigmentació
Fisiologia humana
La coloració de la pell depèn de tres pigments la melanina, l’hemoglobina i el carotè L’ hemoglobina és la proteïna que transporta l’oxigen en la sang D’aquesta substància depèn el color vermellós de la sang, que varia de tonalitat segons la concentració d’oxigen La sang que circula per les artèries, rica en oxigen, és d’un color vermell viu la sang que circula per les venes, és més blavosa perquè és pobra en oxigen La coloració de la sang dels vasos del derma és visible en la superfície cutània, a la qual dóna un color rosat Igualment, els canvis en la vascularització de la pell, l’…
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així, la mitjana que correspondria a una…
El tub digestiu
Anatomia humana
El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa Les característiques d’aquestes capes són una…