Resultats de la cerca

Gairebé tot el globus ocular es localitza a l’interior de la cavitat orbitària, envoltat de teixit gras que li proporciona protecció i esmorteïment La part anterior de l’ull sobresurt de l’òrbita, bé que no es troba permanentment en contacte directe amb l’exterior per la protecció dels anomenats annexos del globus ocular les parpelles, la conjuntiva i l’aparell lacrimal Les parpelles La superfície de l’ull exposada a l’exterior, la còrnia i una part de l’escleròtica són protegides per una mena de vels, la parpella inferior i la parpella supe rior Quan les parpelles estan closes cobreixen…

La funció primordial de les hematies és el transport d’oxigen O 2 des dels pulmons fins a tots els teixits de l’organisme D’altra banda, també duen diòxid de carboni CO 2 , un gas que es produeix en l’organisme com a resultat de diversos processos metabòlics i d’acumulació tòxica, cap als pulmons per tal que sigui eliminat La funció de les hematies s’efectua gràcies al contingut que tenen d’hemoglobina, una substància capaç d’unir-se i transportar oxigen i gas carbònic L’ hemoglobina és una substància complexa, formada per dos tipus de substàncies l’una corresponent a una porfirina,…

Els epidídims són un parell d’estructures de forma allargada, cada una de les quals se situa sobre la part posterior i la superior de cada testicle Cada epidídim es compon d’un sistema de conductes, als quals desemboquen els conductes eferents testiculars, que continua per un altre òrgan tubular, el conducte deferent En l’epidídim es diferencien tres porcions La part superior, anomenada cap , se situa per sobre del pol superior del testicle, al qual es troba adherit íntimament és la part més gruixuda i es compon d’una sèrie de conductes que són continuació dels conductes eferents del testicle…

El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra en totes les…

Les platges properes a la desembocadura del tec acullen una petita població de corriol camanegre Charadrius alexandrinus Michel Cambrony El Mas Larrier 21, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La Reserva Natural de Mas Larrier és una petita àrea protegida 145 ha, creada l’any 1984 al voltant de la desembocadura del Tec, al sud del Rosselló Té una forma triangular, i s’estén entre la mar i la carretera D-81, que uneix els nuclis turístics de la platja d’Argelers i la platja de Sant Cebrià L’àrea mostra una notable diversitat, encara que tots els…

La lloma de l’Arenal, amb la més inalterada de les dunes interiors de Petrer Aquestes dunes són originades pel transport eòlic dels sediments dipositats per les avingudes de la rambla de Caprala Ernest Costa L’arenal de Petrer 221, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquest espai constitueix una formació arenosa, situada a uns 3 km al nord-est de Petrer, sobre la lloma de l’Arenal i la rambla de Caprala Només s’hi pot accedir per pistes i camins que parteixen de la carretera N-330, entre els quilòmetres 369 i 370 En realitat es tracta de tres arenals, però un d’ells, situat…

La mola d’Ares, de 1318 m, és la màxima altitud de l’Alt Maestrat Ernest Costa L’Alt Maestrat 22, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric L’Alt Maestrat, situat a la part interior del nord del País Valencià, comprèn els municipis d’Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Catí, Culla, Serratella, Tirig, Torre d’En Besora, Vilafranca del Maestrat i Vilar de Canes La comarca és drenada principalment per l’espectacular rambla Carbonera, que neix a la mola d’Ares, i pel riu Montlleó, que s’hi uneix prop de Torre d’En Besora, i dona lloc a la rambla de la Viuda,…

Característica dels pelecaniformes és la presència d’una membrana interdigital que uneix tots quatre dits, i que es pot observar en aquest exemplar jove de mascarell Sula bassana , ocell marí de la família dels súlids, cabussador i molt bon pescador, com suggereix la morfologia del seu bec Jordi Muntaner Els pelecaniformes Pelecaniformes són ocells pescadors —d’aigua dolça o salada, segons les espècies— de mida grossa, molt nedadors, cabussadors i excellents voladors malgrat el seu pes Anatòmicament, es defineixen per ésser l’únic ordre que presenta els quatre dits units per…

És freqüent que el cap i la cara del nadó presentin alguna deformitat, ja que en la majoria dels casos es tracta de les parts del cos que s’han obert pas pel canal del part D’una banda, els ossos del crani poden arribar a desplaçar-se i cavalcar els uns sobre els altres, la qual cosa dóna peu a diverses deformitats, que normalment es van corregint durant els primers dies de vida D’altra banda, molts nadons presenten l’anomenat caput succedaneum , un bombament en la zona del crani que es trobava en posició més baixa durant el part, que es correspon amb una tumefacció o hemorràgia de les parts…

L’ hipoderma , anomenat també teixit cellular subcutani o subcutis , és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres collàgenes i fibres elàstiques El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les parpelles, l’escrot i el prepuci…