L’arenal de Petrer

La lloma de l’Arenal, amb la més inalterada de les dunes interiors de Petrer. Aquestes dunes són originades pel transport eòlic dels sediments dipositats per les avingudes de la rambla de Caprala.

Ernest Costa

L’arenal de Petrer (2.21), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.

Aquest espai constitueix una formació arenosa, situada a uns 3 km al nord-est de Petrer, sobre la lloma de l’Arenal i la rambla de Caprala. Només s’hi pot accedir per pistes i camins que parteixen de la carretera N-330, entre els quilòmetres 369 i 370. En realitat es tracta de tres arenals, però un d’ells, situat en el vessant est del Cabeçó del Rullo, està pràcticament esgotat perquè ha estat explotat intensament per l’extracció d’àrids. Dels altres dos, situats sobre la lloma de l’Arenal, un està explotat en un 40%, mentre que l’altre, amb unes dimensions de 110 × 40 m, es troba pràcticament intacte, i conserva els seus valors científicoculturals.

Aquestes dunes interiors estan formades per partícules de quars (un 88%) i de carbonat càlcic (un 12%), de diàmetre comprès entre 0,25 i 0,50 mm, que procedeixen dels dipòsits de la rambla de Caprala, a través del mecanisme següent: els materials de la conca de recepció d’aquest barranc (margues triàsiques amb algeps, corresponents a la fàcies Keuper, calcàries i margues cenozoiques i terrasses quaternàries) són meteoritzats, erosionats, transportats i dipositats per les aigües en el mateix llit de la rambla; posteriorment, en desaparèixer la humitat que uneix les partícules, el vent actua sobre aquests sediments provocant la deflació, el transport i el dipòsit dels materials en els vessants, on perd força en remuntar les llomes. Aquesta acció eòlica és la responsable de la granoselecció dels materials i de l’acumulació i creixement de la duna. Quant a l’aspecte biològic de l’Arenal, les comunitats biòtiques que hi trobem són prou coincidents amb les comunitats psammòfiles de les dunes costaneres.