Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Hipoderma
Anatomia humana
L’ hipoderma , anomenat també teixit cellular subcutani o subcutis , és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres collàgenes i fibres elàstiques El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les parpelles, l’escrot i el prepuci L’hipoderma…
Elaboració de semen
Fisiologia humana
El semen o esperma és el líquid exterioritzat en l’ejaculació que conté els espermatozoides elaborats als testicles i les secrecions de les glàndules sexuals annexes, com la pròstata i les vesícules seminals La part essencial del semen és el seu contingut en espermatozoides, elaborats als testicles amb el procés d’espermatogènesi Aquest procés té lloc en l’epiteli dels túbuls seminífers durant tota la vida sexual activa S’inicia durant la pubertat, cap als tretze anys, a causa de l’estímul de les hormones secretades per la glàndula hipòfisi La formació dels espermatozoides s’inicia a partir…
Presons i presoners mallorquins
La presó dels segles XVI i XVII era més un estat que un espai És a dir, es considerava que s’estava en presó des del moment en què un delinqüent queia en mans de la justícia fins que s’acomplia la sentència Per això es podien considerar com a presó un domicili particular, un carrer, una ciutat, una vegueria o una illa Poques vegades la privació de llibertat s’emprava com una forma de condemna És cert que en diferents ordenaments medievals s’estableixen penes de presó, però aquestes eren generalment substitutòries d’una multa que no es podia pagar A la Corona d’Aragó, en lloc de condemnes d’…
L’apoteòsica visita de Franco a Sabadell
Quan aquell matí de gener —coincidint amb el tercer aniversari de la conquesta de la ciutat per les tropes nacionales —, i en el marc d’una visita a Catalunya, Francisco Franco entrà a Sabadell amb un ampli seguici d’autoritats —ministres, capità general i governador civil, entre d’altres—, enmig d’un espectacular desplegament de mesures de seguretat, el sentiment generalitzat fou d’estupefacció On era el Sabadell republicà i catalanista de pocs anys abans Què n’havia quedat del gros de la combativa militància sindicalista que havia portat el seu màxim dirigent Josep Moix i Regàs al ministeri…
El lerrouxisme
A Lerroux, G Cornet, “Cu-cut”, 25-11-1909 Coll part Pocs personatges de la vida contemporània catalana han despertat una polèmica tan apassionada com Alejandro Lerroux i García En efecte, aquest republicà andalús, fill d’un veterinari militar, esdevingué durant les dues primeres dècades del segle XX un element clau de la política barcelonina i arribà a ser aclamat com a “caudillo popular” pels seus seguidors, mentre que els adversaris l’anomenaven despectivament “el emperador del Paralelo” Format en el periodisme republicà del Madrid del final de segle, Lerroux destacà aviat com un jove…
L’Associació per la Cultura de Mallorca
L’Associació per la Cultura de Mallorca fou fundada l’1 d’abril de 1923 per un grup d’intellectuals de diverses tendències polítiques agrupats al voltant dels ideals del mallorquinisme Poc abans, el 20 de febrer de 1923, “Jaume Sastre prevere, Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom de Sóller, Miquel Duran d’Inca, Llorenç Garcias d’Artà, Pere Oliver Domenge de Felanitx i Josep Claverol de Sant Jordi”, havien signat una Proclama en què afirmaven que “feia falta a Mallorca una entitat, que, allunyada de tota concupiscència política tal com avui es practica, s’establesca per aünar…
El poder fàctic: els capitans generals
Els capitans generals de Catalunya 1874-1901 Fins al Sexenni revolucionari, l’Exèrcit fou un motor actiu de construcció del règim liberal i, en aquest sentit, va reflectir en la seva mateixa actitud els projectes moderats o progressistes que es van anar enfrontant A partir de la Restauració, la iniciativa política va quedar en mans de civils L’Exèrcit, que s’havia anat transformant internament entre el 1868 i el 1874 —moment en què va desaparèixer la figura del militar-polític de l’etapa anterior i en què es reforçà la seva unitat—, es va convertir en la garantia del sistema polític que s’…
La societat al principi de segle
Fins a la Gran Guerra, la societat dels Països Catalans es va caracteritzar pels contrastos els elements tradicionals i els més moderns hi convivien amb tota naturalitat El món urbà, per exemple, es consolidà com l’hàbitat de la majoria dels habitants Però, de seguida, ciutats històricament rellevants, com ara Igualada o Reus, van perdre la seva preeminència davant el creixement dels nuclis que ajudaven a constituir les grans àrees metropolitanes l’Hospitalet de Llobregat o Badalona, que es constituïren en prolongacions de la capital, o els ara barris perifèrics, com Sants, Sant Martí de…
Mieloma
Patologia humana
Definició És anomenat mieloma un tumor maligne format per cèllules plasmàtiques que adquireixen característiques atípiques, que proliferen exageradament en la medulla òssia de l’interior dels ossos i que, moltes vegades, produeixen quantitats elevades de diversos compostos proteics relacionats amb les immunoglobulines que els plasmòcits fabriquen en condicions normals La malaltia, que, sense tractament, és sempre fatal en un termini més llarg o menys, causa diverses manifestacions derivades de l’expansió del tumor a l’interior dels ossos, del trastorn que provoca la seva presència en el…
Fisiologia de l’aparell visual
Fisiologia humana
La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupilla per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull el cristallí actua com a objectiu, ja que pot modificar la direcció dels raigs per…