Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Edat de presentació de la menopausa i el climateri
L’edat en què cessen les menstruacions és variable en cada cas, per bé que se sol situar dins de certs límits A nivell mundial, es considera que la menopausa es presenta, per terme mitjà, cap als 50 anys Al nostre país, la mitjana s’avança lleugerament, cap als 48 anys aquest càlcul correspon a la mitjana d’edat en què cessen les regles en el conjunt de la població femenina és, però, perfectament normal que en algunes dones la menopausa es produeixi diguem-ne als 43 anys, mentre que en d’altres s’endarrereix fins als 53 Tanmateix, quan es presenta abans dels 45 anys es considera menopausa…
Dades estadístiques de la vellesa
La població enquadrada dins de l’etapa de la vellesa s’ha incrementat progressivament a nivell mundial, i cada vegada representa un percentatge superior en el total, tant en països desenvolupats com el nostre com de manera generalitzada en tot el planeta Les previsions auguren també un notable creixement de la població d’edat en èpoques molt properes es calcula que l’any 2000 hi haurà uns 600 milions de persones de més de 60 anys en tot el món, dues terceres parts de les quals en els països desenvolupats Òbviament, el fet que les persones grans siguin més nombroses proporcionalment en els…
Vellesa
La vellesa correspon, en el seu sentit més ampli, a l’etapa de la vida que segueix l’adultesa De fet, no es pot establir clarament un límit definit entre ambdues etapes, ja que hi ha una gran variabilitat individual pel que fa a les modificacions que produeix en l’organisme el pas del temps, ni tampoc s’han determinat les pautes que permetrien d’identificar-les Si bé és cert que comparant les característiques que presenta una mateixa persona als 55 anys i als 85 són evidents les modificacions corporals que s’han presentat i es poden diferenciar particularitats fisiològiques en cada etapa, no…
Banc del Foment de Barcelona (1881-1883)
La constitució Estatuts i Reglament del Banc del Foment de Barcelona, 1882 Es creà el 30 de novembre de 1881 L’objectiu social era, com sempre, amplíssim “ Realizar en España, Ultramar o el Extranjero toda clase de operaciones agrícolas, industriales, comerciales, hasta inmobiliarias, y toda empresa de obras públicas ” Els estatuts dediquen tretze apartats a concretar operacions, que van des de l’execució de les ordres de Borsa que els confiïn els clients, fins a la creació de tota classe d’empreses, passant pel descompte de lletres i de pagarés D’acord amb aquest objectiu, el capital és…
Principals causes d’accidents infantils
El nen es troba en un procés d’aprenentatge continu, a través del qual va descobrint el món que l’envolta Abans que les hagi experimentades, desconeix per complet el perill que poden significar determinades situacions Si no se’l protegeix en aquest procés d’aprenentatge, pot veure’s abocat a situacions perilloses i sofrir-hi accidents Davant d’una situació de perill, l’infant no sap reaccionar com un adult Encara no té la suficient maduresa física ni psíquica per a poder prendre una decisió ràpida en una situació crítica, ni per a executar-la amb eficàcia Els avenços tecnològics…
Traumatisme toràcic
Patologia humana
Definició Són anomenats traumatismes toràcics els trastorns causats per un impacte mecànic produït sobre la regió del tòrax Freqüència, causes i tipus Els traumatismes toràcics són molt freqüents en els accidents greus de trànsit que de vegades causen un impacte important sobre el tòrax Aquests traumatismes poden ésser mortals pel fet que el tòrax conté òrgans vitals, com els pulmons i el cor, la funció dels quals és imprescindible per al manteniment de la vida S’esdevenen traumatismes toràcics de diversa gravetat en més de la meitat d’accidents de trànsit mortals i la quarta part de les…
Banc de Catalunya (1920-1931)
Els promotors Evarist Fàbregas, un banquer d’esquerres Evarist Fàbregas promogué la creació de Fàbregas i Recasens, l’antecessor directe del Banc de Catalunya Jordi Tous, Evarist Fàbregas i Pàmies 1868-1938 , Edicions del Centre de Lectura de Reus, 1990 Evarist Fàbregas nasqué a Reus el 1868 El seu pare era veler de seda, i la seva mare, teixidora de cotó Pertanyia, per tant, a una família obrera A 12 anys es posà a treballar en una fàbrica, al mateix temps que estudiava A 17 anys obtingué el títol de tenidor de llibres —comptable—, i al cap de quatre anys s’establí com a agent…
Caixa Laietana (1863-1994)
La Caixa de Josep Garcia i Oliver 1863 Mataró, el 1863 Mataró al començament del segle XX postal de l’època Amb uns 17 000 habitants, Mataró era la segona ciutat de Catalunya el 1863 La indústria pren el relleu al comerç com a motor de creixement Amb uns 17 000 habitants, Mataró era la segona ciutat de Catalunya el 1863 El motor del seu creixement ha estat el comerç, fins que a mitjan segle XIX la indústria pren el relleu Les drassanes de Mataró han entrat en decadència, al mateix temps que la navegació a vela, que havia donat molt moviment al seu port i una gran tradició comercial als seus…
Caixa de Sabadell (1859-1994)
La creació de la Caixa d'Estalvis de Sabadell 1859 Sabadell, el 1859 L’any 1859, Sabadell és una població de 14 000 habitants que ha consolidat un procés d’industrialització, iniciat uns anys abans El sector tèxtil n’és el motor, i especialment el subsector llaner La mecanització s’inicià amb el cotó, però tot i que encara es fila i teixeix aquesta fibra, la llana és ja dominant a la ciutat El vapor d’en Rovira, construït el 1851 Panorama fotográfico de Sabadell, 1881 Campanar de l’església de Sant Fèlix Panorama Fotográfico de Sabadell, 1881 L’any 1859, Sabadell és una població de 14 00…
Banc Hispano-colonial (1876-1950), un cas a part
El banc colonial 1876-1880 Els problemes financers de Cuba Anunci del Banc Hispano-Colonial, fundat el 1876 a Barcelona El 1868 començà la que els historiadors cubans anomenen la seva primera guerra de la independència, que durarà deu anys Catalunya, amb importants interessos personals i comercials a l’illa, hi participà el 1869 amb un batalló de voluntaris catalans, la majoria dels quals no tornaran, ja que les baixes produïdes per la guerra i, sobretot, per les malalties tropicals, el delmaren fortament La guerra va ser finançada per la Hisenda cubana mateixa, perquè l’espanyola no tenia…