Resultats de la cerca

L’afonia i la disfonia són els símptomes més habituals de les malalties de la laringe L’ afonia consisteix en una pèrdua completa de la veu, i la disfonia en una alteració de les qualitats de la pròpia veu, anomenada habitualment ronquera Aquestes alteracions es presenten en les malalties que afecten les estructures laríngies que participen en l’emissió de la veu, especialment les cordes vocals La causa més comuna és la laringitis, per l’alteració de la mobilitat de les cordes vocals deguda a la inflamació També causen afonia o disfonia els pòlips i els nòduls de les cordes vocals, els…

El mal de coll és un dels símptomes principals que es presenten en les malalties de la faringe i la laringe Es produeix a conseqüència de la irritació de les fibres nervioses sensitives de la mucosa originada per una inflamació o una compressió de la mucosa El mal de coll pot ésser d’intensitat molt variable segons el cas Sempre, però, s’intensifica en la deglució, perquè el desplaçament de la saliva o dels aliments sobre la mucosa irritada incrementa l’estimulació dolorosa En els infants més petits, el mal de coll es pot manifestar amb un rebuig del menjar, malgrat que poden haver demostrat…

Les alteracions de l’olfacte , és a dir, les alteracions de la capacitat de percebre o interpretar les olors poden representar un símptoma de malaltia de les vies respiratòries superiors, per bé que igualment poden ésser degudes a malalties que afecten específicament les estructures nervioses responsables d’aquest sentit Les malalties respiratòries que poden causar alteracions de l’olfacte són les que afecten la part superior de les fosses nasals, on es localitza la membrana olfactòria Aquesta estructura ocupa una petita zona de la mucosa nasal en què hi ha intercalades nombroses cèllules…

L’ epistaxi , anomenada també rinorràgia o hemorrà gia nasal , consisteix en la pèrdua de sang a través de la mucosa de les fosses nasals, que normalment s’exterioritza pels orificis nasals, per bé que també pot baixar per la faringe i ésser deglutida L’epistaxi es presenta quan algun dels vasos sanguinis que irriguen la mucosa nasal s’esquinça Tanmateix, no sempre representa un símptoma de malaltia, ja que moltes persones que no pateixen de cap trastorn, especialment els infants, tenen epistaxis repetides de poca intensitat que no causen alteracions en la majoria dels casos aquestes…

L’ esternut és un acte reflex defensiu de les vies respiratòries altes que, en condicions normals, es desencadena quan entra a les fosses nasals alguna substància irritant o un cos estrany En aquests casos, es produeix una irritació de les fibres sensitives de la mucosa nasal que desencadena el reflex de l’esternut, que consisteix en una inspiració profunda seguida d’una expiració sobtada, amb la glotis del tot oberta i el vel del paladar baix Aquest reflex origina un corrent d’aire a pressió per les fosses nasals, que expulsa la substància irritant o el cos estrany a l’exterior L’esternut…

La rinorrea constitueix una manifestació molt habitual dels trastorns de la part més alta de les vies respiratòries, és a dir, les fosses nasals, els sins para-nasals i la rinofaringe Consisteix en la producció abundant de secreció nasal que es pot exterioritzar pels orificis nasals i origina la rinorrea anterior , o bé passar cap a la faringe i ésser empassada, i aleshores és anomenada rinorrea posterior L’eliminació de secreció nasal pels orificis del nas obliga a mocar-se constantment i pot causar irritacions en el vestíbul nasal i el llavi superior, especialment en els infants que no…

L’ obstrucció nasal constitueix una de les manifestacions més habituals de les malalties i els trastorns del nas i la rinofaringe Consisteix en la dificultat o la impossibilitat de mantenir una respiració adequada a través de les fosses nasals Es presenta sempre que es produeix una reducció del diàmetre de les fosses nasals o la rinofaringe, cosa que dificulta el pas de l’aire des dels orificis nasals fins a l’orofaringe La disminució del diàmetre intern d’aquesta part de les vies respiratòries es pot produir a conseqüència d’una inflamació de la mucosa respiratòria que la cobreix, o bé un…

Les alteracions de l’aparell respiratori poden originar manifestacions molt diverses, sobretot amb relació a les diferents estructures que són afectades o els trastorns que alteren la funció que els correspon Es pot tractar de manifestacions subjectives o símptomes , com obstrucció nasal, alteracions de l’olfacte, mal de coll, dispnea o dolor toràcic O bé es poden manifestar alteracions objectives o signes , com rinorrea, esternuts, epistaxis, afonia i disfonia, tos, expectoració, hemoptisi, cianosi o alteracions del ritme respiratori Aquestes manifestacions presenten intensitats molt…

La respiració s’adapta a les necessitats de l’organisme i s’adequa al consum d’O 2 i a la producció de CO 2 als teixits cada moment Aquesta acció reguladora és realitzada pel centre respiratori , format per un conjunt de cèllules nervioses situades al tronc encefàlic, que adapta la ventilació alveolar a les necessitats orgàniques per tal de mantenir dins uns límits estrets, però gairebé constants, la concentració d’O 2 i CO 2 en la sang En realitat, el centre respiratori és constituït per tres nuclis nerviosos l’àrea de ritmicitat medullar, l’àrea apnèustica i l’àrea pneumotàxica L’ àrea de…

L’O 2 que es difon de l’aire a la sang és transportat des dels pulmons fins als teixits, on es forma el CO 2 , que segueix el camí invers L’O 2 es transporta fonamentalment en combinació amb l’hemoglobina, una molècula que es combina amb gran facilitat amb aquest element químic, cosa que li permet de transportar de 30 a 100 vegades més O 2 que no pas si el gas només estigués dissolt en la sang D’altra banda, el CO 2 es combina en la sang amb diverses substàncies i es transforma en altres substàncies químiques, de manera que la sang en pot transportar de 20 a 30 vegades més quantitat que si hi…