Resultats de la cerca

El procés de creixement i desenvolupament psicomotor, des del naixement a l’edat adulta, és continuat i progressiu No obstant això, per a poder avaluar regularment el procés, amb la finalitat de veure si l’infant evoluciona adequadament, hom ha considerat de dividir-lo en diverses etapes Tot i que, en realitat, el límit d’aquestes etapes és artificial i flexible, la utilitat de la divisió està a poder comprovar si, al final de cadascuna, l’infant ha assolit el creixement i s’han desenvolupat les funcions psicomotores que es consideren normals en el seu entorn social Es parla, doncs, de la…

Després d’haver recuperat la pèrdua de pes que es produeix normalment a partir del naixement, cap al final del període neonatal ja s’hi estableix un ritme d’increment de pes regular Generalment, l’infant d’un mes sol pesar uns 500 g més que en el moment del naixement, amb les diferències individuals normals També s’incrementa proporcionalment la talla, i sol ésser d’uns 3 cm més que en néixer Durant l’època d’alletament, l’augment de talla i de pes se sol produir de manera contínua i uniforme Tal com s’indica en l’article sobre controls de salut, hi ha una gran variabilitat individual pel que…

El primer any de vida és un període crític, ja que l’infant aprèn a realitzar les primeres accions voluntàries, i algunes funcions del seu organisme experimenten importants transformacions, com es demostra en el cas de l’alimentació Al cap de quatre setmanes de vida, es considera acabada l’etapa de nadó, a la qual s’han dedicat altres articles en aquest mateix capítol Durant aquesta primera etapa, l’infant s’ha adaptat al nou entorn, però ha mantingut una actitud molt passiva A partir del primer mes, serà cada vegada més actiu i començarà a relacionar-se amb el seu entorn

Quan conclou el període neonatal, l’infant encara continua dormint la major part del dia Al primer mes de vida, en general dorm unes 15 hores diàries Mentre dorm, l’actitud no és tan rígida com abans i el cos no està tan flectit Generalment, tendeix a tombar el cap a un cantó, més que res cap al costat d’on li arriba la llum Convé, per tant, moure’l i posar-lo alternativament d’ambdós costats, per a evitar que sempre tombi el cap en la mateixa direcció Al mes d’edat, comença a sostenir una mica el cap Aleshores, quan està boca avall, pot aixecar-lo una mica, i si se’l sosté assegut pot…

Els reflexos primitius tendeixen a desaparèixer, substituïts per moviments voluntaris però durant els primers mesos encara en conserva alguns Al mes d’edat, per exemple, quan se li tomba el cap, tendeix a estendre l’extremitat superior del mateix costat i a flectir-ne l’altra En aquesta edat, encara conserva el potent reflex de prensió i, si se li posa un dit al palmell de la mà, l’agafa amb força No obstant això, no és capaç d’agafar voluntàriament un objecte L’activitat en què és més evident l’adquisició de la capacitat d’efectuar moviments voluntaris és la manipulació Als tres mesos, ja…

Durant el primer semestre de vida, l’infant no és capaç de desplaçar-se voluntàriament des del lloc on se l’ha deixat Als 6 mesos, alguns nens ja aconsegueixen de desplaçar-se una mica, arrossegant el cos amb l’ajut dels braços encara es tracta, però, de moviments molt desordenats i poc efectius L’infant no té, realment, cap motivació per a desplaçar-se fins als 7 mesos d’edat, quan ja és capaç de reconèixer els objectes que l’envolten, i d’agafar-los A partir d’aquesta edat, ja tendeix a desplaçar-se amb una intencionalitat, per bé que sovint els primers intents que realitza…

Per tal que els elements continguts en la cèllula ou, producte de la unió de l’òvul i l’espermatozoide, arribin a transformar-se en un ésser humà adult, cal un procés lent i molt complex, determinat i influït per múltiples factors En el capítol anterior es descriu el desenvolupament del nou ésser durant l’etapa intrauterina, en què es produeixen fonamentalment els processos de divisió i diferenciació cellular que permeten la formació dels diversos òrgans i sistemes especialitzats Aquesta primera etapa conclou amb el naixement, a partir del qual el nou ésser se separa físicament de la mare,…

Per a prevenir les malalties bucodentals i les seves complicacions és imprescindible observar una adequada higiene bucodental en la infància i que el nen visiti regularment l’odontoestomatòleg, per a diagnosticar i tractar precoçment els trastorns que hi puguin anar apareixent De vegades, quan una dent trenca la geniva, l’infant sent una certa molèstia a la boca, i pot ésser que estigui una mica més inquiet del normal, però se sol calmar amb només agafar-lo en braços No tenen cap utilitat els productes comercialitzats especialment per a calmar les suposades molèsties de la dentició, ni els d’…

La mala oclusió dentària és un trastorn de la dentició caracteritzat per un contacte anòmal entre les dents de l’arcada inferior i les de l’arcada superior, a causa d’una alteració de la posició de les dents o a una alteració dels maxillars Normalment, les dents van sortint de manera que, amb la boca closa, l’extrem de les de l’arcada superior queda just per davant de les de l’arcada inferior A més, les dents queden disposades de manera que cadascuna de les de l’arcada superior està justament alineada amb la corresponent de l’arcada inferior Aquesta és la disposició més adequada perquè els…

La higiene bucodental té una gran importància durant la infància, ja que en depèn la salut de les dents durant la resta de la vida En el mateix moment del naixement, l’infant ja té totes les dents, o les estructures precursores, i per aquesta raó ja hi pot influir l’estat general de salut, determinat —entre altres factors— per l’alimentació Més endavant quan les dents ja hauran sortit, actuaran directament sobre elles diversos factors locals, com ara els propis aliments en passar per la boca o les mesures de neteja bucal És important la conservació de la salut dental en ambdues denticions,…