Pes i temps de gestació del nadó

El pes del nadó és una de les característiques a què se sol donar més importància per a avaluar el grau de desenvolupament i l’estat de salut de l’infant. En altres èpoques es considerava que un pes elevat era garantia de bona salut. Tanmateix, els estudis contrastats que s’han dut a terme han demostrat que el pes, tot i ésser una dada molt important, hi té un valor relatiu. No pot considerar-se el pes com una dada aïllada, sinó que cal relacionar-la amb altres dades, principalment amb el temps de gestació en el moment de produir-se el part.

Generalment, el part ocorre entre les setmanes 37 i 42 de gestació. Es consideren nadons prematurs, o nascuts abans de terme, els que han nascut abans de les 37 setmanes i postmadurs, o nascuts fora de terme, els que neixen després de les 42 setmanes. Mitjançant diversos estudis realitzats sobre nombrosos naixements, s’ha determinat quin és el pes adequat d’un nadó en relació a l’etapa de gestació en què ha nascut. Els nascuts dintre del terme normal solen pesar entre els 2.500 g i 4.000 g, amb un pes mitjà de 3.500 g, en el cas de nens, o 3.250 g, en el cas de nenes. Si el pes del nadó nascut dintre de terme és comprès en aquest interval, sol tenir un desenvolupament adequat i no precisarà d’atencions especials.

Si el pes de l’infant, en néixer, és inferior a 2.500 g, es considera que és un nadó de baix pes; aquesta dada, però, té un valor diferent segons quin hagi estat el temps de gestació en què ha nascut. Si ha nascut dintre de terme, probablement haurà patit algun trastorn durant l’embaràs que n’ha dificultat el desenvolupament; caldrà, doncs, establir-ne la causa i adoptar-hi les mesures adequades. Per contra, si es tracta d’un nen prematur, el pes podria ésser el normal per al temps de gestació en què ha nascut, la qual cosa indicaria un desenvolupament adequat. L’avançament del part abans del terme normal pot causar algunes complicacions, com s’indica en el capítol sobre prematuritat; tanmateix, són molt més freqüents quan l’infant té un baix pes en relació a l’època de gestació en què ha nascut. Les causes de baix pes per a l’època del naixement poden ésser molt diverses, com ara l’hàbit de fumar de la mare durant l’embaràs, les infeccions o l’administració de determinats medicaments durant l’embaràs, o diverses anomalies congènites. De tota manera, diversos estudis han demostrat que si l’infant té un baix pes per a l’etapa de gestació en què ha nascut hi ha més probabilitats que pateixi més endavant un endarreriment en el desenvolupament físic i mental.

Si el pes de l’infant en néixer és superior a 4.000 g, es considera que es tracta d’un nadó de pes elevat. Aquesta dada també ha de relacionar-se amb el temps de gestació de l’infant en néixer, però sempre es tracta d’un pes superior al normal. Un pes excessiu significa que l’infant és gran: és probable, per tant, que el seu pas pel canal del part hagi estat difícil i que hagi patit algun traumatisme obstètric. Si el temps de gestació en el moment del part és inferior al normal, també pot considerar-se excessiu un pes de menys de 4.000 g. En qualsevol cas, un pes superior al normal per al temps de gestació pot indicar que la mare o l’infant pateixen d’algun trastorn, com ara diabetis; això no obstant, si el pes del nadó no és producte d’alguna anomalia evidenciable, el fet que sigui elevat no origina cap trastorn.