La vida d’un individu com a ésser independent comença amb el naixement, un procés que el fa sortir del si matern i que separa les estructures que unien mare i fetus. Es aleshores quan, després de nou mesos d’una dependència total de l’organisme matern, del qual rebia directament les substàncies nutritives i l’oxigen indispensables per a la subsistència i el desenvolupament, l’organisme del nen ha de començar a obtenir tots aquests elements pels seus propis mitjans. Alhora, el nadó deixa de tenir la protecció de l’organisme matern, que l’aïllava de l’entorn: a partir d’aquest moment ha d’adaptar-se per si mateix a l’ambient i protegir-se de les eventuals agressions exteriors.