Resultats de la cerca

És anomenat via de contagi o via de transmissió el recorregut que efectuen els agents infecciosos i els paràsits de l’home des de les fonts d’infecció, inclosos els reservoris, fins que contacten amb l’organisme de la persona que contraurà la infecció Quan la font d’infecció és exògena, els gèrmens o paràsits humans han de transmetre’s, d’una manera o d’una altra, fins que entren en contacte amb l’organisme on es desenvoluparà la infecció En canvi, quan la font d’infecció és autògena, els gèrmens no s’han de transmetre fins aquest organisme, perquè ja hi són abans…

L’ endoscòpia naso-sinusal és un mètode d’exploració que consisteix en l’observació de les fosses nasals i els sins paranasals mitjançant un dispositiu constituït per un tub que disposa d’un sistema òptic i una font d’illuminació anomenat endoscopi Un extrem de l’endoscopi s’introdueix per un orifici nasal o per la boca i es dirigeix fins a la zona que hom vol explorar L’altre extrem s’adapta al sistema òptic, des del qual l’observador procedeix a l’examen L’endoscòpia naso-sinusal es pot efectuar amb un endoscopi rígid , format per un tub metàllic rígid, o bé amb un endoscopi…

La rinoscòpia constitueix la prova més comuna emprada en la diagnosi de les malalties del nas Es tracta d’una prova senzilla que consisteix en la visualització de les fosses nasals L’examen es pot efectuar observant les fosses nasals per la part anterior o bé la part posterior Així, hom diferencia la rinoscòpia anterior i la rinoscòpia posterior La rinoscòpia anterior és l’examen visual de les fosses nasals des dels orificis nasals externs S’efectua amb l’ajut d’un espècul nasal , un instrument del qual hi ha diversos tipus, però que bàsicament es compon de dues valves metàlliques i un…

És anomenat hàbitat natural el lloc on els diversos microorganismes viuen normalment, com per exemple els sòls, l’aigua o l’organisme d’animals o de persones Són anomenats font d’infecció els nínxols ecològics des dels quals els microorganismes i paràsits humans es propaguen cap a l’organisme humà, on provoquen una infecció Generalment, l’hàbitat natural d’un germen constitueix alhora una font d’infecció En general les fonts d’infecció contenen un nombre elevat de microorganismes o paràsits de l’home, ja que disposen dels elements necessaris perquè s’hi reprodueixin…

De seguida que acaba el part s’inicia el puerperi , o postpart , tal com s’anomena el període durant el qual es produeix el restabliment a la normalitat de l’organisme de la dona, especialment dels seus òrgans genitals Es considera que dura unes sis setmanes, o quaranta dies, de manera que també s’anomena quarantena En general, passat aquest temps l’organisme de la dona torna a ésser pràcticament el mateix que abans de l’embaràs, i ja es poden mantenir les mateixes activitats Solament algunes estructures, principalment les mames i el coll uterí, hauran patit algunes…

És anomenada endèmia del grec antic en , que significa ‘en’, i dêmos , ‘poble’ tota malaltia, en general de tipus infecciós, que incideix de manera permanent i elevada en una determinada zona geogràfica La majoria de les malalties infeccioses incideixen més sovint en unes zones que en d’altres Tanmateix, però, en la pràctica, solament s’empra el terme endèmia quan una determinada malaltia infecciosa és molt habitual, gairebé característica, d’una zona Les endèmies d’origen infecciós es produeixen quan en una determinada zona geogràfica es donen normalment les circumstàncies favorables perquè…

Definició La febre Q és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta nombroses espècies d’animals —salvatges i domèstics— i que accidentalment pot ésser transmesa a l’ésser humà, el qual de vegades evoluciona de manera aguda —originant una síndrome febril i alteracions respiratòries—, o molt estranyament en forma crònica, ocasionant alteracions inflamatòries en diversos òrgans com ara el fetge o el cor Causes L’ agent etiològic de la febre Q és el bacteri Coxiella burnetti , que pertany al gènere Rickettsia , caracteritzat per la resistència a la sequedat ambiental, circumstància que…

L’electricitat pot causar diversos trastorns en l’organisme humà atès que el corrent elèctric pot alterar les estructures dels teixits o interferir en el funcionament de diversos òrgans L’efecte de l’electricitat varia segons les característiques del corrent elèctric, les condicions individuals de la persona afectada, i les circumstàncies en què es produeix el contacte amb el corrent elèctric El contacte amb el corrent elèctric és més perillós com més elevades en siguin la intensitat i la tensió, mesurades respectivament en ampers i volts Generalment, el corrent de menys de 24 volts i de 5…

Definició El còlera és una malaltia infectivocontagiosa aguda d’origen bacterià, endèmica a la zona del Golf de Bengala però d’estranya presentació al nostre medi Evoluciona amb diarrees abundants que poden comportar la deshidratació, l’estat de xoc i la mort Causes L’ agent etiològic del còlera és un bacil gramnegatiu anomenat Vibrio cholerae , que es classifica dins del gènere Vibrio pel fet que té una forma molt allargada i prima, i perquè està dotat de gran mobilitat Hom diferencia diversos tipus d’aquest germen, però el V cholerae anomenat 01 és l’únic que causa la malaltia aquest, al…

L’hepatitis crònica constitueix un trastorn caracteritzat per la inflamació del fetge i l’aparició d’àrees de necrosi o mort a l’òrgan, que en general és originat per una hepatitis vírica aguda que no s’ha guarit, la durada del qual és molt variable i comprèn entre sis mesos i uns quants anys o algunes dècades Les persones que pateixen d’una hepatitis crònica vírica han de saber que poden tenir els virus responsables del trastorn en llur organisme, tant al fetge com en la sang i d’altres fluids corporals, com ara el semen, les secrecions vaginals o la saliva Així, en cada cas, cal consultar…