Resultats de la cerca

Els caràcters sexuals secundaris són característiques distintives de l’organisme masculí i el femení que no tenen una relació directa amb la reproducció Per tant, es consideren caràcters sexuals secundaris totes les característiques que distingeixen les persones de cada sexe, llevat dels òrgans genitals i les mames El desenvolupament d’aquestes característiques diferenciades és degut als diferents efectes exercits per les hormones sexuals masculines i les hormones sexuals femenines sobre diverses estructures de l’organisme Els caràcters sexuals…

Són anomenades malformacions congènites de l’aparell genital femení una sèrie d’alteracions de les estructures anatòmiques de l’aparell genital femení que es troben presents des del naixement i són causades per un trastorn en el desenvolupament embrionari L’origen d’aquestes malformacions pot ésser de dos tipus En alguns casos són degudes a una alteració genètica, és a dir, a una alteració dels cromosomes que contenen la informació per al desenvolupament de tot l’organisme encara que algunes alteracions genètiques poden ésser hereditàries, les que causen malformacions genitals no solen ésser-…

La síndrome de Turner o disgenèsia gonadal consisteix en l’absència d’un dels dos cromosomes X en la femella per tant, el corresponent cariotip es denomina 45,X o 45,X0 L’alteració es presenta aproximadament en 1 de cada 2500 nadons vius L’origen sol ésser una fallada en la disjunció meiòtica paterna o materna, i no és significativa l’edat materna avançada Tanmateix, en alguns casos el defecte es deu a una fallada en les primeres divisions del zigot, cosa que pot provocar mosaïcisme, és a dir coexistència d’una línia cellular normal amb una de defectuosa En realitat, aquesta alteració…

El sistema reproductor és constituït per diversos òrgans íntimament relacionats entre si —que, en conjunt, formen l’aparell genital, amb una estructura especialment desenvolupada per a l’activitat sexual i la consecució d’embarassos— i per la mama, òrgan del sexe femení que té com a funció principal possibilitar la lactància Com que les funcions reproductores corresponents a cada sexe són diferents, els òrgans genitals masculins i els femenins de les persones adultes són completament diferents Aquests òrgans constitueixen la diferència principal entre el cos de l’home i el de la dona, tot i…

Es denomina pubertat precoç l’inici dels canvis físics propis de la pubertat a una edat inferior a la normal, és a dir, abans dels 8 anys per a les nenes o bé abans dels 10 anys per als nens En la major part dels casos l’inici precoç dels canvis puberals només correspon a una variant de la normalitat, és a dir, que es deu a factors constitucionals, regits genèticament, pels quals es generen prematurament els estímuls hipotalàmics que desencadenen les modificacions físiques pròpies de la pubertat No obstant això, en un petit percentatge de casos la causa de la pubertat precoç és un trastorn…

El desenvolupament biològic de l’organisme femení es produeix en forma d’etapes clarament diferenciades, al contrari del que s’esdevé en l’home, el desenvolupament del qual és més homogeni De fet, el cicle menstrual prèviament descrit és l’exponent més determinant d’aquesta delimitació en etapes Durant la primera etapa de la vida de la dona, la infància, el seu organisme es desenvolupa de manera general i progressiva Per bé que en aquesta etapa ambdós sexes ja es troben clarament diferenciats pels òrgans genitals, aquests encara no són funcionals, els caràcters sexuals secundaris…

Els tumors d’ovari són trastorns caracteritzats per la formació d’una massa anòmala en l’ovari, de tipus molt divers segons la constitució que presenta Els quists d’ovari són un tipus de tumors caracteritzats per la formació d’una cavitat en forma de sac plena de substàncies líquides o semisòlides en l’ovari, que pot atènyer una grandària considerable Els tumors benignes d’ovari són un tipus de tumors produïts per un creixement anòmal d’un grup de cèllules de l’ovari que origina la formació d’una massa ben delimitada que no s’infiltra pels teixits propers ni es dissemina per d’…

És anomenat conducta sexual humana el conjunt de comportaments, més o menys característics, per mitjà dels quals es manifesta la sexualitat en l’ésser humà En realitat, es tracta d’un concepte molt ampli, ja que hi ha qui opina que pràcticament tota conducta humana té algun component d’índole sexual, mentre que d’altres el restringeixen a aquelles pràctiques en què, d’una o d’altra manera, entra en joc la resposta sexual En l’ésser humà la conducta sexual és extraordinàriament variada, especialment si es compara amb la dels animals En aquests, la sexualitat està regida estrictament per pautes…

Hom denomina síndrome de Klinefelter el conjunt de trets fenotípics corresponent al cariotip 47,XXY, és a dir un individu de sexe masculí amb un cromosoma X de més En realitat, hi ha variants de l’alteració cromosòmica que originen traces semblants, per la qual cosa hom considera que la síndrome apareix en tots aquells individus que, tenint 47 cromosomes o més, tenen almenys dos cromosomes X i, com a mínim, un cromosoma Y d’aquesta manera, també presenta la síndrome de Klinefelter el cariotip 48,XXXY Es probable que hi hagi mosaïcisme, és a dir coexistència de cèllules normals i cèllules amb…

L’aparició dels canvis propis de la pubertat ja està condicionada des del moment de la concepció, ja que el procés està regit per la informació genètica continguda en els cromosomes de l’individu, per bé que també hi influeixen diversos factors ambientals que, en certa mesura, poden modificar-lo En aquesta època, per mecanismes encara poc coneguts, s’activa una espècie de rellotge biològic que posa en marxa, com a punt de partença, l’activitat de l’hipotàlem, estructura situada a la base del cervell, que serveix de pont d’unió entre el sistema nerviós i l’endocrí L’hipotàlem, alhora, estimula…