És anomenat conducta sexual humana el conjunt de comportaments, més o menys característics, per mitjà dels quals es manifesta la sexualitat en l’ésser humà. En realitat, es tracta d’un concepte molt ampli, ja que hi ha qui opina que pràcticament tota conducta humana té algun component d’índole sexual, mentre que d’altres el restringeixen a aquelles pràctiques en què, d’una o d’altra manera, entra en joc la resposta sexual.
En l’ésser humà la conducta sexual és extraordinàriament variada, especialment si es compara amb la dels animals. En aquests, la sexualitat està regida estrictament per pautes biològiques i el seu únic objectiu és procurar la continuïtat de l’espècie. Així és com cada espècie animal, regida pels seus caràcters genètics, desenvolupa unes tendències i uns comportaments particulars, als quals són sotmesos tots els individus. De vegades, aquests comportaments són molt sofisticats, però característicament tots els membres d’una espècie tendiran a reproduir-los fidelment, amb molt escassa variabilitat.
En canvi, en l’ésser humà, els objectius de la sexualitat són més amplis, ja que, a més de fer possible la reproducció de l’espècie, té com a funcions facilitar les relacions interpersonals, així com permetre obtenir i prodigar plaer. D’altra banda, si bé la conducta sexual humana depèn de factors biològics, és evident que la influència ambiental exerceix un paper determinant a l’hora de l’aprenentatge dels comportaments sexuals, la qual cosa es manifesta de manera rellevant quan es comparen els hàbits i tendències sexuals en diferents cultures. Fins a tal punt exerceixen llur acció les influències culturals que, en molts casos, resulta difícil de separar allò que una persona determinada fa seguint els seus desigs o tendències individuals i allò que fa responent a les pautes imposades o afavorides per la societat on està integrada.