Resultats de la cerca

Entre els 12 i els 18 mesos d’edat l’infant perfecciona la capacitat de desplaçament Dins d’aquest període, la majoria dels nens se sostenen sols, sense repenjar-se enlloc, i en concloure’l és habitual que l’infant ja camini Cap als 18 mesos, la majoria de nens ja tenen un bon control dels moviments L’infant ja sol ésser capaç de córrer i d’empènyer objectes, quan va d’un lloc a un altre Fins i tot és possible que sigui capaç de caminar cap enrere De bon començament, és freqüent que caigui sovint, i cal, per tant, prendre les precaucions adequades perquè no es faci mal Tanmateix, no és…

Després del naixement, hi roman una resta del cordó umbilical, que s’anirà assecant fins que cau Això sol succeir generalment cap al cinquè dia, però no és gens anormal que arribi fins al desè Entretant, és una de les parts del cos del nadó que convé tractar amb més cura Com que es tracta d’un teixit desvitalitzat, els gèrmens s’hi poden desenvolupar amb facilitat, i a través del llombrígol pot transmetre’s la infecció a la resta de l’organisme Una mesura adequada per a evitar que s’infecti és netejar el cordó umbilical amb alcohol dues o tres vegades al dia Després de netejar-lo…

No hi ha unitat de criteris sobre la conveniència d’emprar el xumet Algunes tendències psicològiques mantenen que el xumet és útil, necessari fins i tot, perquè tranquillitza l’infant això és una cosa que poden certificar tots els pares que l’han emprat amb els seus fills No obstant això, té l’inconvenient que si no s’adopten determinades precaucions pot causar certs trastorns És possible, doncs, que el xumet actuï com a vehicle transmissor de gèrmens infecciosos, si cau a terra o l’infant el refrega pels mobles Per a evitar-ho, cal tenir diversos xumets, per a poder-los canviar i rentar…

Si després que s’han efectuat les primeres mesures indicades es comprova que una persona inconscient respira, es pot deduir que també tindrà activitat cardíaca, ja que en cas d’aturada cardíaca s’hauria detingut la respiració A continuació, cal prosseguir-ne l’examen, per tal de determinar si sofreix altres trastorns que calgui atendre Així, s’ha de comprovar si té alguna hemorràgia greu, i en aquest cas adoptar les mesures pertinents En cas d’accident, convé examinar les lesions movent el mínim possible la persona afectada, i determinar si pot tenir alguna lesió de columna vertebral que…

El peu buit és una deformitat força habitual caracteritzada per un augment anormal de l’altura de la volta plantar, és a dir, una exageració de l’arc que ja existeix normalment a la part interna del peu La deformitat pot tenir orígens diversos malalties neurològiques com la poliomielitis, alteracions osteoarticulars, o una retracció de la planta del peu deguda a cicatrius causades per cremades o ferides De vegades es tracta d’una malformació congènita que es presenta ja des del naixement El peu buit pot ésser anterior , quan l’avantpeu es troba desviat cap avall i els dits queden fixats en…

L’ obstrucció nasal constitueix una de les manifestacions més habituals de les malalties i els trastorns del nas i la rinofaringe Consisteix en la dificultat o la impossibilitat de mantenir una respiració adequada a través de les fosses nasals Es presenta sempre que es produeix una reducció del diàmetre de les fosses nasals o la rinofaringe, cosa que dificulta el pas de l’aire des dels orificis nasals fins a l’orofaringe La disminució del diàmetre intern d’aquesta part de les vies respiratòries es pot produir a conseqüència d’una inflamació de la mucosa respiratòria que la cobreix, o bé un…

L’aire necessari perquè es realitzi l’intercanvi de gasos amb la sang a l’interior dels pulmons, hi accedeix a través de les vies repiratòries Això no obstant, els òrgans que formen les vies aèries no constitueixen simples conductes, ni actuen només com una canal inerta, sinó que tenen una participació activa en l’intercanvi de gasos, ja que disposen de mecanismes que regulen el flux de l’aire i en modifiquen les característiques Aquests mecanismes són molt importants perquè l’aire arribi als pulmons en la quantitat necessària, cada moment, i, sobretot, perquè les condicions físiques de l’…

El nen es troba en un procés d’aprenentatge continu, a través del qual va descobrint el món que l’envolta Abans que les hagi experimentades, desconeix per complet el perill que poden significar determinades situacions Si no se’l protegeix en aquest procés d’aprenentatge, pot veure’s abocat a situacions perilloses i sofrir-hi accidents Davant d’una situació de perill, l’infant no sap reaccionar com un adult Encara no té la suficient maduresa física ni psíquica per a poder prendre una decisió ràpida en una situació crítica, ni per a executar-la amb eficàcia Els avenços tecnològics que es…

Quan l’infant és més petit, a l’edat d’un mes, reconeix particularment la seva mare, es fixa en la seva figura i l’escolta atentament Durant les primeres setmanes de vida, l’única forma de comunicació que l’infant ha emprat ha estat el plor posteriorment, emprarà la rialla El llenguatge, la forma més elaborada de comunicació, comença a insinuar-se durant el primer any, però no es desenvolupa per complet fins al segon o tercer any Als dos mesos d’edat, l’infant pot començar a esbossar algun somriure de satisfacció, en resposta als amanyacs o les paraules de la mare Tanmateix, l’establiment…

Els aliments que entren a la cavitat bucal experimenten el doble procés de masticació i insalivació, al llarg del qual són triturats, barrejats, humectats i exposats a una primera fase de digestió La funció digestiva de la cavitat bucal acaba quan els aliments ingerits, esdevinguts ja el bol alimentari, una massa semilíquida, són empassats, és a dir, impulsats cap a la faringe i l’esófag, i introduïts a l’estómac La masticació La masticació és un moviment cíclic d’aproximació i d’allunyament entre la mandíbula superior i la inferior, amb el qual es tanca i s’obre la dentadura La masticació s’…