Resultats de la cerca

El sistema nerviós constitueix una complexa xarxa d’estructures interrelacionades responsable d’afavorir i controlar totes les funcions i accions corporals destinades a mantenir l’equilibri intern del propi organisme i la seva adaptació al medi ambient Les estructures que componen el sistema nerviós central s’encarreguen d’elaborar les directrius de les funcions corporals Les que componen el sistema nervi ós perifèric recullen la informació necessària sobre el medi intern i l’extern, i també duen a terme les accions indispensables per a efectuar les modificacions…

El sistema endocrí es compon de diversos òrgans situats en diferents zones del cos que, llevat de les excepcions, no tenen continuïtat o connexió anatòmica directa entre si, per bé que formen, en conjunt, una unitat funcional Tant en la seva situació corporal com en les característiques anatòmiques, cadascun dels òrgans que componen el sistema endocrí presenta determinades particularitats que el diferencien marcadament de la resta Tanmateix, però, tenen algunes similituds especials des del punt de vista histològic, és a dir, pel que fa a la composició dels seus teixits, ja que…

Gairebé totes les cèllules i els altres elements constitutius de l’aparell locomotor procedeixen d’un teixit embrionari anomenat mesènquima El mesènquima embrionari es compon d’unes cèllules indiferenciades, amb capacitat d’esdevenir cèllules especialitzades en l’elaboració de diverses substàncies que formaran la matriu de diversos teixits Del mesènquima embrionari, en deriva el teixit conjuntiu , que forma part de nombroses vísceres i estructures orgàniques, entre les quals hi ha les que són components de l’aparell locomotor El teixit ossi, el cartilaginós, el muscular, el tendinós i el…

Tant l’estructura com el funcionament dels òrgans que componen l’aparell urinari poden ésser alterats per una gran varietat de malalties i trastorns que originen manifestacions molt diverses Així, es poden presentar diversos símptomes , o molèsties subjectives, o bé signes , és a dir, alteracions objectives que poden ésser percebudes tant per la persona que n’és afectada com pels altres Entre les manifestacions més comunes cal destacar les que s’inclouen en les alteracions de la micció, les alteracions del volum d’orina, els canvis en l’aspecte de l’orina, el dolor —sobretot el…

Són anomenats tumors pleurals els creixements anòmals de determinades cèllules a la pleura, originàries d’aquesta estructura o procedents de tumors malignes d’altres òrgans, que en llur desenvolupament formen una massa tumoral capaç de comprimir les estructures pulmonars properes i que sol originar una pleuritis amb formació d’un vessament pleural En la majoria dels casos, els tumors pleurals es componen de cèllules canceroses procedents d’un càncer originat en un altre òrgan, especialment al pulmó o la mama, de manera que solen correspondre a una complicació més o menys tardana del càncer…

Les galtes constitueixen les parets laterals de la boca Es componen de quatre capes de teixits La capa més externa és la mateixa pell o teixit cutani A sota de la pell hi ha una capa subcutània que conté teixit adipós o gras Per sota del teixit subcutani hi ha la capa muscular, formada pels músculs masseters i buccinadors Els músculs masseters apropen i allunyen entre si els ossos maxillars són els músculs més involucrats en la masticació Els músculs buccinadors , per la seva banda, estiren i retreuen l’orifici bucal La capa més interna és la mucosa bucal o oral , que és formada…

La talassèmia és una alteració genètica hereditària que afecta la síntesi dels components proteics de l’hemoglobina i ocasiona una anèmia Segons el tipus d’alteració genètica que es presenta, la talassèmia pot provocar una anèmia mínima, que no causa trastorns, o bé pot originar una anémia molt greu incompatible amb la vida La talassèmia és relativament freqüent en situacions geogràfiques determinades, sobretot a la conca de la Mediterrània, comptant-hi els Països Catalans Quan en una família hi ha hagut antecedents de talassèmia, els membres que la componen haurien de sollicitar una diagnosi…

Els llavis són dos replecs carnosos disposats al voltant de l’orifici bucal que posen en comunicació la boca amb l’exterior s’uneixen pels extrems i formen les comissures labials Fonamentalment, els llavis es componen de fibres musculars que corresponen al múscul orbicular de la boca quan aquest múscul es contreu, els llavis es premen entre si Per fora de l’orbicular de la boca hi ha els anomenats músculs cutanis de la cara que, en contreure’s, projecten les comissures lateralment La superfície dels llavis és coberta per pell, a la part més externa, i mucosa, a la més interna…

El sistema nerviós consta d’una complexa xarxa d’estructures especialitzades que tenen la missió de controlar i regular el funcionament dels diversos òrgans i estructures corporals tot coordinant llur interrelació i també la relació de l’organisme amb el medi ambient Les estructures que componen el sistema nerviós són complexes i sofisticades En general, es compara l’òrgan nerviós principal, el cervell, amb un gran ordinador, però de fet és a la inversa, perquè els ordinadors més moderns tan sols comencen a acostar-se al complex sistema nerviós, el funcionament del qual depassa…

Són anomenades teniasis les parasitosis produïdes per la presència d’uns cucs anomenats tènies —dels quals n’hi ha diversos tipus— a la llum de l’intestí, que poden ésser asimptomàtiques o bé causar trastorns gastrointestinals Actualment, al nostre medi, ja no es produeixen casos de la teniasi que era més freqüent en adults, anomenada popularment cuc solitari, perquè en general és un sol exemplar el que parasita l’intestí de la persona infestada Les tènies penetren en l’organisme en forma de larves petitíssimes presents a la carn de bòvids, porcs, peixos o d’altres animals, que creixen en…