Resultats de la cerca

Hom considera que el procés del part s’ha iniciat quan es presenten les sèries de contraccions uterines eficaces , és a dir, contraccions de les fibres musculars de l’úter prou potents i regulars per a produir la dilatació del coll uterí i l’expulsió del fetus Aquestes contraccions es diferencien de les del període preparí pel fet que són més intenses i regulars, i tant la freqüència com la intensitat que presenten es van incrementant cada vegada més Les contraccions del part són percebudes per la dona com un enduriment o una pressió a la…

El part és un procés fisiològic que se sol desenvolupar sense trastorns, però per a garantir el màxim de seguretat és molt convenient que s’hagi seguit un control mèdic adequat de l’embaràs, haver efectuat una preparació per al part i que aquest tingui lloc en un centre sanitari preparat per a solucionaries complicacions que eventualment es puguin presentar amb els procediments mèdics necessaris Quan l’embaràs arriba a la fi es produeix l’encaixament del fetus, que la dona pot notar perquè davalla la part més alta del ventre, pot respirar millor i es redueixen els moviments del fetus També és…

En el cas d’esquinçament espontani de la bossa de les aigües és convenient que la dona s’adreci al centre sanitari on ha de parir, per bé que les contraccions encara no siguin gaire freqüents Això és degut al fet que en esquinçar-se la bossa i evacuar-se el líquid amniòtic, el cap del fetus fa pressió directament sobre l’úter, la qual cosa estimula les contraccions i previsiblement accelerarà el part A més, en trencar-se les membranes s’obre una comunicació entre l’interior de l’úter i la vagina per la qual poden accedir microorganismes infecciosos Per aquesta raó,…

En el curs del part, per a controlar-ne l’evolució i modificar-la en cas que sigui necessari, pot ésser útil l’administració de diversos tipus de medicaments, principalment amb l’objectiu de facilitar la dilatació de l’úter i l’expulsió del fetus i la placenta En l’actualitat, hi ha prou experiència amb els diversos medicaments útils en aquests casos, de manera que l’ús que se’n fa es garanteix del tot i es consideren innocus per a la mare i per al fetus En la fase de dilatació, l’ús de medicaments no és necessari si la intensitat i la freqüència de les contraccions registrades…

La càrdio-tocografia és una prova consistent en l’enregistrament gràfic de l’activitat cardíaca del fetus La tècnica permet de conèixer la denominada reserva respiratòria fetal , és a dir, la capacitat de resposta del fetus davant de diversos estímuls, com ara els moviments fetals, les contraccions uterines, els esforços de la mare, els sons o les vibracions Això es determina observant els canvis de freqüència i variabilitat del ritme cardíac fetal, que experimenta certes variacions davant d’aquests estímuls La càrdio-tocografia pot realitzar-se mitjançant diversos procediments…

A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba sotmès a…

Quan el bol alimentari entra a l’estómac, les susbtàncies nutritives es troben en un estat similar al que es trobaven als aliments, és a dir, gairebé íntegres Al contrari, quan, al cap d’un període que oscilla entre els 30 minuts i les 4 hores després dels àpats, l’estómac buida el contingut o quim cap a l’intestí prim, les substàncies nutritives s’han exposat a les fases inicials de la digestió i es troben formant partícules de menys d’1 mm de diàmetre Aquest paper de l’estómac és possible gràcies als moviments de barreja i de propulsió que experimenta la paret gàstrica i al poder corrosiu i…

Hom anomena tics les contraccions musculars ràpides, repetitives i involuntàries que aparentment no tenen sentit i que en general afecten grups musculars de la cara, el cap i el coll Els tics més habituals són els de fer l’ullet, corrugar les celles, tòrcer els llavis, moviments laterals de cap i estirament del coll És característic que els tics s’intensifiquin davant situacions d’estrès, que s’atenuïn quan la persona es distreu i que desapareguin quan hom dorm Bé que se’n desconeix la causa, hom considera que hi ha alguna menà d’alteració neurofisiològica que encara no ha estat…

L’espasme esofàgic difús constitueix un trastorn crònic, de causa desconeguda i en general de bon pronòstic, que es caracteritza per la presència de contraccions esofàgiques intenses i incoordinades que es poden manifestar amb dificultat per a empassar-se els aliments i dolor toràcic La persona que n’és afectada ha de tenir en compte que l’estat psíquic influeix notablement en l’evolució d’aquest trastorn, i sempre que sigui possible haurà d’evitar les èpoques d’estrès, en què els símptomes se solen aguditzar, ja que en les èpoques més tranquilles solen cedir o bé s’atenuen Quan…

Durant les darreres setmanes d’embaràs s’estableix el període prepart , en què l’organisme de la mare experimenta diverses modificacions que anuncien la proximitat del naixement Un dels primers canvis que pot advertir la dona gestant és que ja no s’engreixa, sinó que potser perd una mica de pes Aquest tipus de modificació no sempre s’esdevé i, a més, els canvis de pes poden ésser deguts a d’altres causes, de manera que no es considera un indicador important Una modificació que sí que es presenta sempre és el canvi de situació del fetus , ja que cap a la fi de l’embaràs davalla i es colloca a…