Resultats de la cerca

Són anomenades teniasis les parasitosis produïdes per la presència d’uns cucs anomenats tènies —dels quals n’hi ha diversos tipus— a la llum de l’intestí, que poden ésser asimptomàtiques o bé causar trastorns gastrointestinals Actualment, al nostre medi, ja no es produeixen casos de la teniasi que era més freqüent en adults, anomenada popularment cuc solitari, perquè en general és un sol exemplar el que parasita l’intestí de la persona infestada Les tènies penetren en l’organisme en forma de larves petitíssimes presents a la carn de bòvids, porcs, peixos o d’altres animals, que creixen en…

Les dents o peces dentals , són unes estructures de consistència dura i d’alguns centímetres de llargada que s’insereixen als ossos maxillars superior i inferior, més concretament en uns buits que descriu el teixit ossi amb aquest objectiu i que són anomenats alvèols dentals Hom diferencia en les dents dues porcions la corona dentària , és a dir, la zona de la dent que sobresurt de les genives i en constitueix la part visible, i l’ arrel dentària , la part de la dent que es troba inserida a l’alvèol dentari corresponent El punt d’unió entre la corona i l’arrel és anomenat coll dentari…

El sistema nerviós central , constituït per l’encèfal i la medulla espinal, és la part del sistema nerviós que en controla l’activitat general Regula el funcionament dels diversos òrgans i aparells del cos, i s’hi localitzen les funcions psíquiques superiors pròpies de l’ésser humà El sistema nerviós mostra una complexitat gradual des dels éssers més primitius fins als més evolucionats, amb relació al seu nivell de vida cada vegada més independent En els éssers unicellulars, com és ara l’ ameba , l’única cèllula existent exerceix les funcions d’apropar-se a l’aliment o allunyar-se de les…

L’ acondroplàsia és un tipus de nanisme degut a un trastorn del cartílag de creixement dels ossos, és a dir, la zona a partir de la qual els ossos creixen en longitud La causa n’és una alteració genètica En un 20% dels casos, el pare o la mare de la persona que n’és afectada són acondroplàsics, tot i que en la majoria dels casos no hi ha antecedents familiars de la malaltia Segons dades estadístiques, un de cada 10 000 nou-nats és acondroplàsic Sovint, el trastorn s’acompanya de diverses anomalies del desenvolupament que provoquen la mort abans de l’any d’edat La manca de creixement és més…

És anomenada hiperplàsia suprarenal congènita una alteració poc habitual deguda a un defecte enzimàtic en l’elaboració de les hormones de l’escorça suprarenal, que origina una producció insuficient d’algunes d’aquestes hormones i una producció exagerada d’unes altres, amb les corresponents repercussions orgàniques L’origen de la malaltia és una alteració genètica, transmesa hereditàriament La base del trastorn és un defecte enzimàtic, de tipus molt variat, que altera el procés d’elaboració de les hormones de l’escorça suprarenal Hi ha dèficits enzimàtics molt diversos cadascun dels quals…

És anomenat porta d’entrada d’una infecció el teixit o òrgan de l’hoste en què els agents infecciosos s’estableixen inicialment En la majoria dels casos, els gèrmens se situen primerament en la superfície externa o interna de l’organisme, és a dir, la capa de teixit epitelial que cobreix la pell i les mucoses respectivament Així, les portes d’entrada més freqüents són la pell, la cavitat bucofaríngia, la mucosa broncopulmonar, les mucoses digestives, les genitourinàries i la conjuntiva ocular Diàriament nombrosos microorganismes continguts en l’aire, l’aigua o els aliments, entren en contacte…

No és veritat que els bolets que creixen als arbres o que tenen cucs siguin comestibles, i tampoc que els que són picants, o fan ennegrir els alls, la molla de pa, el julivert o la plata siguin verinosos Mai no s’ha de collir ni menjar cap bolet que no es conegui amb tota seguretat, encara que hom pensi que el reconeix per la descripció feta en un llibre o per la comparació amb fotografies Els trastorns que poden produir els bolets verinosos són diversos, i no sempre es presenten nàusees, vòmits o dolor abdominal, tot i que són símptomes molt freqüents Generalment, els trastorns produïts pels…

Els tumors benignes de pell són formacions compostes de cèllules provinents de les estructures cutànies que creixen exageradament i generen lesions prominents que, de vegades, contenen substàncies elaborades per les cèllules de la pell, com ara ceratina La diagnosi dels tumors benignes sol ésser senzilla, però sovint se n’efectua una biòpsia per tal de confirmar-la Això no indica que es tracti d’un cas greu Habitualment, el resultat que se n’obté confirma la benignitat, i, si es tracta d’un tumor maligne, serà possible tractar-lo precoçment i per tant amb més eficàcia No sempre cal aplicar un…

Tot i que no hi ha una edat definida perquè es produeixi en tots els casos l’inici de la pubertat, sí que hi ha una cronologia pròpia dels diversos canvis Les primeres modificacions se centren en l’inici de l’activitat del sistema reproductor, amb l’aparició dels caràcters sexuals propis de cada sexe En les nenes, el primer canvi correspon a la telàrquia , o increment de la grandària de les mamelles, que augmenten de dimensió en major o menor mesura i amb més o menys velocitat en cada cas, d’acord bàsicament amb les característiques constitucionals individuals També, coincidint amb l’augment…

Són anomenats tumors faringis els creixements anòmals de determinades cèllules de la faringe que, en desenvolupar-se, comprimeixen les estructures més properes i, si són malignes, envaeixen els teixits propers i es disseminen a d’altres òrgans Un tumor faringi relativament habitual és l’angiofibroma juvenil o fibroma nasofaringi, que afecta especialment persones del sexe masculí durant la pubertat Es tracta d’un tumor benigne, constituït per fibres abundants i vasos sanguinis que se sol manifestar amb hemorràgies nasals i que, en general, involuciona espontàniament cap a 25 anys o 30, de…