Resultats de la cerca

Són anomenades paràlisis perifèriques les alteracions dels nervis perifèrics que provoquen una pèrdua de força més accentuada o menys en els músculs que innerven Els embriacs que han passat tota la nit dormint amb el cap sobre el braç es poden despertar amb una pèrdua de la capacitat d’extensió de la mà i el canell, causada per la paràlisi del nervi radial, que sol ésser transitòria Quan hom observa pèrdua de força o un dolor progressiu en un múscul o grup muscular, convé d’adreçar-se al metge de seguida perquè en diagnostiqui l’origen Cal tenir en compte que, de vegades, és deguda…

És anomenada ptosi la caiguda de la parpella superior de manera que és impossible d’alçar-la i restablir la fenedura palpebral L’origen d’aquest trastorn és una alteració motora que impedeix la contracció del múscul elevador de la parpella Hi ha diversos tipus de ptosi segons l’origen que presenta La ptosi congènita és una afecció generalment hereditària deguda a una alteració nerviosa del nucli d’origen del nervi motor ocular comú Pot ésser unilateral o bilateral En aquest cas, es perd la funció del múscul elevador de la parpella, mentre que es manté la del múscul tarsal, que…

Les alteracions del procés d’emissió de l’orina, o micció, són unes de les manifestacions més habituals de les malalties de l’aparell urinari En aquest grup de manifestacions s’inclou qualsevol alteració en les característiques que la micció presenta normalment Habitualment, una persona adulta efectua entre quatre i sis miccions diàries, per bé que la freqüència pot variar segons el volum d’orina elaborat, el qual depèn, al seu torn, de la quantitat de líquid que hom ingereix i de la quantitat de líquid perdut per d’altres mecanismes com ara la sudació En qualsevol cas, les miccions se solen…

És anomenat nefroptosi , ronyó caigut o ronyó mòbil flotant , un trastorn caracteritzat per un defecte dels mecanismes de fixació normals del ronyó, que en provoca el desplaçament des de la posició que els correspon a la fossa lumbar a una posició més baixa En general, l’alteració és deguda a una pèrdua del teixit gras sobre el qual en condicions normals es recolza el ronyó, o a una pèrdua d’elasticitat de les fibres conjuntives que el sostenen Es pot presentar des del naixement, a conseqüència d’una anomalia del desenvolupament, però és més habitual que es presenti a causa d’un…

La dispnea és un símptoma freqüent de les malalties respiratòries que consisteix en una sensació de manca d’aire o de dificultat respiratòria Per bé que es tracti pròpiament d’un símptoma, es pot considerar també un signe perquè la persona que en presenta sol respirar amb dificultat d’una manera evident No es coneixen exactament els mecanismes pels quals es produeix la dispnea, però en general es presenta quan cal augmentar notablement l’esforç de l’aparell respiratori i s’han de mantenir uns nivells d’oxigenació de la sang adequats als requeriments de l’organisme La necessitat d’incrementar…

La paràlisi facial és la pèrdua de la capacitat de moure voluntàriament els músculs de la cara deguda a una alteració del nervi facial o de les estructures de l’encèfal que el controlen De vegades la paràlisi facial és central, és a dir, provocada per alguna afecció de les estructures encefàliques superiors En aquests casos sol acompanyar la paràlisi de mig cos En altres presentacions, la paràlisi és perifèrica, és a dir deguda a una lesió del nervi facial mateix És recomanable d’evitar l’exposició excessiva de la cara al fred, com es pot donar per exemple quan hom…

És anomenada galactorrea l’emissió espontània de llet pel mugró fora del període de lactància Aquesta alteració es pot presentar en ambdós sexes, però és molt més freqüent en la dona que en l’home Es produeix generalment a conseqüència d’una producció anòmala de prolactina, l’hormona hipofisial estimulant de la secreció mamaria Aquesta producció anòmala pot ésser deguda a una alteració de la pròpia glàndula hipòfisi, però en molts casos és causada per una alteració dels mecanismes que en regulen el funcionament a través de l’hipotàlem Una de les causes més habituals de…

La claudicació intermitent constitueix una síndrome o un conjunt de símptomes, entre els quals destaca l’aparició de dolor en un determinat sector del cos, en general una extremitat, que es presenta quan es duu a terme un esforç físic i desapareix si hom manté el membre que n’és afectat en repòs Aquesta manifestació és deguda a una inadequada aportació de sang oxigenada al teixit muscular en moments d’activitat física L’origen d’aquest trastorn és una estretor progressiva del diàmetre d’una determinada artèria perifèrica deguda al creixement de plaques d’ateroma a la…

És anomenat ronyó d’esponja , nefropatia medullar quística no uremígena o malaltia de Cacchi Ricci un trastorn congènit caracteritzat per la dilatació dels conductes collectors en una o diverses papilles del ronyó Aquesta malaltia és deguda a un trastorn del desenvolupament dels ronyons, de manera que es troba present des del naixement però no és deguda a una alteració hereditària, i és de causa desconeguda En la majoria dels casos no origina símptomes, perquè els conductes dilatats comuniquen normalment amb la pelvis renal, i permeten per tant l’evacuació de l’orina…

La laberintoplegia és la fallada brusca, total i definitiva del funcionament de tot el laberint deguda a trastorns vasculars o infeccions víriques Provoca una sordesa completa i vertigen intens de tipus rotatori, acompanyat de nàusees És més freqüent que afecti una sola orella La sordesa pot ésser permanent, i el vertigen desapareix al cap d’un temps No hi ha un tractament que hi sigui realment eficaç