Resultats de la cerca

Hom sollicita en molts casos exàmens d’orina per a efectuar la diagnosi de les malalties infeccioses i avaluar-ne l’evolució, sobretot les que afecten el ronyó i les vies urinàries Les indicacions per a l’examen del sediment d’orina, és a dir, l’examen del fons d’una mostra d’orina centrifugada, varien segons les característiques de cada cas Per a obtenir la mostra d’orina, el més important és de recollir-la tan pura com sigui possible, sense contaminar Així, convé de recollir la segona part de la micció i collocar l’orina en un recipient no contaminat que es pugui tancar hermèticament Aquest…

En el transcurs de la majoria de les malalties infeccioses se solliciten anàlisis de sang amb l’objectiu d’avaluar algunes alteracions sanguínies més o menys característiques en casos d’infecció Les anàlisis de sang se solen indicar durant les primeres fases de la malaltia per a orientar la diagnosi, i es repeteixen més endavant, durant la convalescència, per tal d’avaluar l’evolució del trastorn La mostra de sang s’obté introduint una xeringa en una vena superficial, generalment de l’avantbraç El volum de sang que s’extreu és variable —depèn del tipus i la quantitat d’exploracions que calgui…

Un altre tipus d’exàmens practicats molt sovint són les proves de funció renal , que consisteixen en una sèrie de determinacions efectuades en el plasma i l’orina, que indiquen l’eficàcia de les diverses funcions que realitzen els ronyons Les proves de funció renal més senzilles són les determinacions dels nivells plasmàtics d’urea i creatinina , que normalment s’inclouen en les anàlisis de sang rutinàries La urea i la creatinina són dues substàncies de rebuig que es produeixen en el metabolisme de les proteïnes i que el ronyó elimina constantment per tal de mantenir l’equilibri de la sang i…

En els països industrialitzats, com el nostre, pràcticament tota la població té els recursos econòmics indispensables per a realitzar una alimentació sana Tanmateix, si hom estudia amb atenció els hàbits alimentaris imperants, es pot determinar que presenten alguns excessos o carències nutritives que, en general a llarg termini, solen tenir repercussions nutritives per a la salut De fet, gran part de les malalties i trastorns de més incidència en la nostra societat, com és ara l’aterosclerosi, l’obesitat, la diabetis o la hipertensió arterial podrien ésser previngudes, o si més…

Les proves funcionals consisteixen en la determinació de l’activitat d’un òrgan concret, en aquest cas endocrí, després de sotmetre’l a una estimulació o inhibició de divers tipus segons el cas, que, en condicions normals, provoca una resposta concreta Així, es pot determinar si es modifica de manera significativa Hi ha proves funcionals molt diverses, capaces d’avaluar l’activitat de les diferents glàndules endocrines, i que sovint són de màxima utilitat tant per a diagnosticar una determinada alteració com per a determinar-ne l’origen o avaluar-ne les possibilitats…

L’organisme humà té unes necessitats nutritives pròpies de l’espècie, és a dir, determinats requeriments de nutrients, tant en quantitat com en qualitat, que cal que siguin aportats regularment per tal de garantir el manteniment de les seves funcions Expressat d’una manera més completa, les necessitats nutritives són els requeriments diaris de nutrients energètics, plàstics i reguladors, que l’organisme ha de rebre en l’aportació alimentària per a poder mantenir les seves múltiples funcions vitals En realitat, no es pot determinar quines són les necessitats nutritives de l’ésser…

La diagnosi de les alteracions genètiques hereditàries i de les anomalies cromosòmiques té diverses utilitats, ja que tant pot servir per a determinar si una persona pateix una alteració d’aquest tipus, com per a predir les probabilitats que hi ha de transmetre una alteració a la descendència Tot i que hi ha diverses proves diagnostiques que s’empren amb aquesta finalitat, entre els procediments més usuals en l’estudi genètic cal destacar la confecció de l’arbre genealògic, l’estudi cromosòmic i els dermatoglifs Mereix una menció especial el consell genètic

La diagnosi de les malalties infeccioses s’efectua bàsicament esbrinant els antecedents personals de la persona que n’és afectada —que poden posar de manifest el contacte previ del pacient amb la font d’infecció—, valorant les característiques dels símptomes i els signes clínics, com ara l’estat general, la temperatura corporal, la localització de la inflamació, i comprovant si hi ha erupcions cutànies Això no obstant, quan aquests procediments senzills no són prou clars, com sol passar quan els processos infecciosos no són gaire característics, hom sollicita diverses proves diagnòstiques…

Les proves de laboratori constitueixen un recurs pràcticament indispensable per a diagnosticar les alteracions endocrines, ja que aquestes afeccions originen sempre modificacions en la producció hormonal —dèficits o increments—, que al seu torn provoquen nombroses i variades modificacions metabòliques susceptibles d’ésser constatades, directament o indirectament, per la determinació de diversos paràmetres Així, doncs, entre els primers estudis sollicitats per a diagnosticar les malalties endocrines hom recorre principalment a les anàlisis de sang i d’orina En l’ anàlisi de sang es poden…

Hom sol basar la diagnosi de les malalties del sistema respiratori en l’anàlisi de la simptomatologia que presenta la persona afectada Però, per a establir definitivament la diagnosi, determinar la causa de la malaltia i avaluar les possibilitats terapèutiques, sovint cal efectuar d’altres proves Entre les exploracions i els estudis realitzats més freqüentment destaquen la rinoscòpia, l’endoscòpia naso-sinusal, la rinomanometria, la faringoscòpia, la laringoscòpia, la palpació i la percussió de tòrax, l’auscultació pulmonar, la broncoscòpia i la fibrobroncoscòpia, la radiologia,…