Resultats de la cerca

Hom anomena herència el conjunt de caràcters anatomies i fisiologies —tant normals com patològics— que els progenitors transmeten als descendents En sentit estricte, l’herència és el conjunt de mecanismes pels quals es desenvolupa aquest fenomen En sentit més ampli, és difícil de definir, ja que en general els pares no solament transmeten una sèrie d’elements biològics als fills en el moment de la concepció —concretament una part de llur dotació cromosòmica—, sinó que també els donen moltes atencions durant el creixement amb què, directament o indirectament, els sotmeten a una colla de…

Com que el ADN conté tota la informació necessària per al funcionament orgànic, és a dir, perquè totes les cèllules del cos funcionin correctament, cal que totes les cèllules continguin la mateixa dotació de ADN Així, doncs, el ADN s’ha de reproduir cada vegada que una cèllula es multiplica, per tal que totes les cèllules filles disposin exactament de la mateixa informació genètica, per més que en cada una s’empri solament la necessària per desenvolupar l’activitat específica Aquest mecanisme de reproducció del ADN, anomenat replicació , s’esdevé cada vegada que una cèllula ha de multiplicar-…

Les cèllules fúngiques , és a dir, les cèllules dels fongs, són constituïdes, de dins enfora, pel nucli cellular la membrana nuclear, que delimita el nucli el citoplasma la membrana citoplasmàtica, i la paret cellular El nucli de la cèllula fúngica, com el dels protozous i el de les cèllules dels organismes superiors, conté ADN, on es troba la dotació genètica del microorganisme, a més d’ARN i diverses proteïnes La membrana nuclear és una estructura proteica que protegeix i delimita el nucli cellular impedeix que diversos elements del citoplasma hi penetrin El citoplasma de la cèllula fúngica…

Definició Les anomenades alteracions genètiques hereditàries integren un ampli grup de trastorns, de caràcter i gravetat molt diversos, originats per l’existència d’alguna anomalia en els gens —les unitats funcionals dels cromosomes— que pot ésser transmesa als descendents pels malalts o per portadors asimptomàtics de gens defectuosos Nombroses malalties depenen d’alteracions genètiques, si bé la major part deriven de defectes concomitants en diversos gens, i fins i tot solament es produeixen per la concurrència de factors ambientals Aquestes alteracions, que corresponen respectivament a…

Definició Hom anomena alteracions o aberracions cromosòmiques les anomalies en la dotació cromosòmica d’un individu, ja sigui en l’estructura dels cromosomes o en el nombre en què es presenten, que poden causar avortaments, diverses malformacions congènites —de vegades greus i fins mortals— o bé un conjunt de trets físics particulars juntament amb diverses dis-funcions entre les quals destaca l’endarreriment mental Freqüència Les alteracions cromosòmiques són freqüents, per bé que de vegades les repercussions són mínimes i no arriben ni tan sols a ésser diagnosticades, mentre que en altres…

En intentar d’explicar l’envelliment, en primer lloc, cal tenir en compte que es tracta d’un procés inherent a la mateixa essència de la vida, ja que absolutament tots els éssers vius compleixen un cicle més o menys semblant al dels éssers humans, que neixen, es desenvolupen, aconsegueixen un cert equilibri en les seves funcions durant el qual atenyen la màxima plenitud en la seva capacitat reproductiva i després involucionen, de manera progressiva i inexorable, envers la mort L’origen íntim del procés d’envelliment o, millor dit, el caràcter dels mecanismes biològics que condicionen el…

S’anomena gen la unitat funcional dels cromosomes que, específicament, correspon a un segment determinat del ADN amb un objectiu concret En l’actualitat es coneix una bona quantitat de gens, tant pel que fa a la disposició molecular del sector de ADN corresponent a cadascun, com pel que fa a la seva missió fonamental Aquests gens, ja coneguts, formen part dels anomenats gens estructurals , que tenen per objectiu específic codificar la informació necessària per a la síntesi de proteïnes, substàncies que tenen nombroses funcions en l’organisme humà, ja que poden correspondre, per exemple, a…

L’estructura dels virus és senzilla consten d’un nucli o nucli víric, i d’un recobriment o càpsida Els virus més voluminosos o complexos disposen d’un embolcall extern El nucli víric es compon d’una molècula d’àcid nucleic on es troba la dotació genètica del virus, i d’algunes proteïnes, que s’anomenen proteïnes nuclears L’ àcid nucleic constitueix, en totes les cèllules i virus, la substància on s’emmagatzema la informació genètica dels organismes vius, que regeix l’elaboració dels elements que cada cèllula necessita per al seu metabolisme i reproducció El terme àcid nucleic fa referència…

La funció primordial de les hematies és el transport d’oxigen O 2 des dels pulmons fins a tots els teixits de l’organisme D’altra banda, també duen diòxid de carboni CO 2 , un gas que es produeix en l’organisme com a resultat de diversos processos metabòlics i d’acumulació tòxica, cap als pulmons per tal que sigui eliminat La funció de les hematies s’efectua gràcies al contingut que tenen d’hemoglobina, una substància capaç d’unir-se i transportar oxigen i gas carbònic L’ hemoglobina és una substància complexa, formada per dos tipus de substàncies l’una corresponent a una porfirina,…

La cèllula és la unitat bàsica dels éssers vius L’organisme humà és multicellular, format per milions i milions de cèllules es calcula que el cos d’una persona adulta és integrat per uns cent bilions de cèllules Són molt diferents les unes de les altres, amb una morfologia i una activitat fisiològica peculiar, segons els requeriments del teixit de què formen part Tanmateix, totes les cèllules presenten característiques comunes, tant morfològiques com fisiològiques La cèllula té una membrana que la separa del medi extern, i l’interior conté protoplasma —substància colloïdal de composició…