Resultats de la cerca

És anomenada hèrnia inguinal la protrusió o la sortida de diversos teixits o òrgans abdominals o pelvians, com l’intestí o la bufeta urinària, fins al conducte inguinal, un espai anatòmic que es localitza a l’engonal, per sota dels teixits cutanis i per sobre dels músculs de la zona L’hèrnia inguinal, que es manifesta amb l’aparició d’un bony desplaçable a l’engonal, sol presentar-se a partir de quinze anys d’edat, en general després de la realització d’esforços físics intensos Tanmateix, però, en molts casos és congènita, és a dir que ja existeix des del moment del…

Definició És anomenada hèrnia inguinal la protrusió o la sortida anormal de teixits o segments d’òrgans abdominals cap al conducte inguinal, una regió anatòmica que se situa a l’engonal, per sota dels teixits cutanis i per davant de diversos músculs, i per la qual circulen diversos elements, com el conducte deferent en els homes, que comunica els testicles amb la uretra Aquest trastorn, molt més freqüent en els homes que en les dones, pot ésser afavorit o desencadenat per diverses circumstàncies, com una predisposició genètica a patir-ne, lleus alteracions anatòmiques que es produeixen en el…

La febre per mossegada de rata és una malaltia infecciosa d’origen bacterià transmesa per les rates i que evoluciona de forma crònica, amb episodis periòdics de febre Els agents etiològics de la malaltia són el Streptobacillus moniliformis , que habita normalment a la mucosa oral de les rates, i el Spirillum minus , que causa una infecció ocular en aquests animals, en els quals es propaga a la cavitat oral pels conductes lacrimals i les vies nasals La malaltia és de distribució universal, si bé es presenta esporàdicament Els infants en són els més afectats Després de la mossegada, es genera…

La malaltia per esgarrapada de gat és una afecció d’origen infecciós, en general benigna, que es manifesta bàsicament per la tumefacció dels ganglis limfàtics d’una determinada zona de l’organisme i que sol produir-se arran d’una esgarrapada de gat, tot i que també pot contreure’s per punxada de cactus, de roser o d’esbarzer, probablement contaminats amb orina o altres secrecions de gats o d’altres animals infectats La malaltia, poc freqüent, incideix sobretot en infants i adults joves Actualment encara no ha estat identificat l’agent etiològic del trastorn, però hom suposa que es tracta d’un…

El testicle i l’epidídim, com tots els òrgans, tenen un sistema d’irrigació sanguínia constituït per artèries, a través de les quals reben sang oxigenada i rica en substàncies nutritives, i per venes, per on es buida la sang utilitzada, pobra en oxigen Els vasos sanguinis del testicle i l’epidídim són ramificacions d’altres vasos més gruixuts, amb els quals conflueixen en punts relativament allunyats de la localització adulta d’aquests òrgans, on eren situats durant el desenvolupament embrionari L’artèria principal del testicle i l’epidídim és l’ artèria espermàtica , que parteix de l’artèria…

És anomenat adenomegàlia o adenopatia l’increment de volum d’un gangli limfàtic Els ganglis limfàtics són uns òrgans, formats per teixit limfoide, que es troben àmpliament distribuïts per gairebé tot l’organisme, concentrats formant grups ganglionars d’unes dimensions molt variables, per bé que, en la majoria, en condicions normals, és d’uns pocs millímetres Entre les funcions més importants dels ganglis limfàtics s’inclouen la filtració de la limfa, és a dir, el líquid que drena les impureses, partícules estranyes i excessos de líquids que es troben en l’espai intercellular dels diversos…

El limfoedema consisteix en la tumefacció dels teixits que es troben per sota de la pell, o teixit cellular subcutani, dels membres inferiors o superiors, a conseqüència d’una aturada en el flux de la limfa, el líquid que és drenat contínuament des de l’espai intercellular dels teixits cap a la circulació venosa La causa més freqüent és l’obstrucció dels vasos que condueixen la limfa, o vasos limfàtics, a causa de processos inflamatoris o infecciosos repetits en la pell de les mans i els peus, però sovint se’n desconeixen les causes Aquest trastorn evoluciona lentament i es manifesta amb una…

Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part secretora de la…

La criptorquídia és un trastorn relativament freqüent, caracteritzat per la localització d’un o ambdós testicles fora de l’escrot, a causa d’una alteració del desenvolupament fetal En molts casos, l’absència del testicle a l’escrot no és deguda a una veritable criptorquídia, sinó a un criptorquidisme fisiològic o testicle en ascensor, caracteritzat per l’ascens ocasional del testicle per una contracció involuntària del múscul cremàster de l’escrot El criptorquidisme fisiològic no precisa tractament perquè es resol amb l’edat, sense deixar seqüeles La palpació dels testicles en un infant petit…

El xancre tou és una lesió infecciosa cutània ulcerada, tova i dolorosa, que es transmet amb les relacions sexuals i que generalment afecta els genitals El trastorn és endèmic i molt freqüent a l’Amèrica Central, Àfrica i sud-est d’Àsia al nostre medi, però, la incidència és relativament baixa Les persones més exposades al contagi són les que tenen una vida sexual promíscua, especialment prostitutes i mariners, a causa de l’elevat índex d’afecció entre les prostitutes dels grans ports Els homes en són afectats més sovint que les dones L’agent etiològic del trastorn és l’ Haemophilus ducreyi…