Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Modificacions de la pell i els annexos cutanis en el climateri
La reducció en els nivells d’hormones femenines també exerceix una certa influència sobre les característiques de la pell És freqüent que després de la menopausa la pell es faci menys gruixuda, més eixuta i menys elàstica La causa d’això, com s’ha pogut comprovar, és que després de la menopausa les cèllules cutànies es reprodueixen més lentament a més, com que es redueix la irrigació sanguínia cutània, es perd una proporció important de l’aigua que normalment s’hi reté En conseqüència, doncs, la pell pot aprimar-se i en certs sectors apareixen arrugues De tota manera, però, hi ha una gran…
Fisiologia del sistema endocrí
Fisiologia humana
El sistema endocrí té funcions molt variades, algunes de les quals involucren l’organisme en el seu conjunt —com, per exemple, el creixement corporal, l’activitat metabòlica cellular, l’aprofitament de les substàncies nutritives, el desenvolupament de les característiques sexuals, el control del sistema reproductiu, o la regulació del líquid i dels minerals orgànics—, mentre que d’altres —com ara la pigmentació cutània, la secreció mamària de llet o les contraccions uterines durant l’embaràs— són desenvolupades per òrgans específics Totes aquestes funcions es duen a terme mitjançant l’…
Conducta sexual humana
És anomenat conducta sexual humana el conjunt de comportaments, més o menys característics, per mitjà dels quals es manifesta la sexualitat en l’ésser humà En realitat, es tracta d’un concepte molt ampli, ja que hi ha qui opina que pràcticament tota conducta humana té algun component d’índole sexual, mentre que d’altres el restringeixen a aquelles pràctiques en què, d’una o d’altra manera, entra en joc la resposta sexual En l’ésser humà la conducta sexual és extraordinàriament variada, especialment si es compara amb la dels animals En aquests, la sexualitat està regida estrictament per pautes…
Edat de presentació de la menopausa i el climateri
L’edat en què cessen les menstruacions és variable en cada cas, per bé que se sol situar dins de certs límits A nivell mundial, es considera que la menopausa es presenta, per terme mitjà, cap als 50 anys Al nostre país, la mitjana s’avança lleugerament, cap als 48 anys aquest càlcul correspon a la mitjana d’edat en què cessen les regles en el conjunt de la població femenina és, però, perfectament normal que en algunes dones la menopausa es produeixi diguem-ne als 43 anys, mentre que en d’altres s’endarrereix fins als 53 Tanmateix, quan es presenta abans dels 45 anys es considera menopausa…
Determinants del desenvolupament físic i psicomotor de l’infant
El creixement de l’organisme i la maduració de les funcions mentals i motores són processos íntimament units, ja que es desenvolupen de manera parallela i depenen, en general, dels mateixos factors L’herència rebuda a través dels gens, per exemple, pot determinar el ritme de creixement de l’infant, la velocitat del seu desenvolupament psicomotor i els límits que es poden assolir en ambdós processos Alguns trastorns genètics poden causar retard mental, i d’altres poden impedir que un nen assoleixi una talla normal No obstant això, en general l’herència no estableix de forma absolutament…
Pressió venosa i bomba venosa
Fisiologia humana
Les parets de les venes són molt més dilatables que les de les artèries Així, doncs, les venes poden mantenir-se dilatades i acollir a l’interior una gran quantitat de sang De fet, tant el sistema venós pulmonar com el sistèmic constitueixen la reserva de sang més important de l’organisme En casos de necessitat, com per exemple quan es presenta una hemorràgia intensa, la sang continguda en aquesta reserva s’incorpora a la circulació sanguínia i contribueix a la normalització del volum de sang que corre per les artèries per tal de garantir que una quantitat suficient de sang oxigenada arribi a…
Efectes del tabaquisme en els no-fumadors
Els efectes nocius del tabac no es limiten al fumador sinó que afecten també les persones que l’envolten Això és degut al fet que el fum produït per la combustió del tabac no solament s’incorpora al fumador sinó que s’expandeix pel medi ambient si es tracta d’un local tancat, les substàncies contingudes en el fum s’acumularan en l’aire i seran aspirades per tothom En fumar, es produeixen bàsicament dos corrents de fum el corrent principal que és el que inhala directament el fumador i el corrent secundari , constituït pel fum originat per la combustió passiva del cigarret, que s’incorpora…
Trastorns de l’aparell locomotor en el climateri
Coincidint amb el climateri, alguns trastorns de l’aparell locomotor es fan més freqüents Per exemple, a partir dels 50 anys és més comú patir d’ artrosi , una afecció crònica caracteritzada per una degeneració dels cartílags articulars, que es fa més freqüent en el sexe femení que no pas en el masculí Tanmateix, per bé que les modificacions hormonals climatèriques puguin estar-hi implicades, no són decisives en el desenvolupament del trastorn En canvi, el progressiu dèficit d’hormones femenines sí que pot tenir una gran incidència en un altre trastorn dels ossos, l’ osteoporosi , afecció…
Mecanismes i tipus d’acció
Patologia humana
Segons el mecanisme d’acció, els antibiòtics es classifiquen bàsicament en dos grans grups els bacteriostàtics i els bactericides Els antibiòtics bacteriostàtics s’introdueixen en els microorganismes i n’impedeixen la reproducció blocant-los diverses estructures, com ara els ribosomes encarregats de fabricar les proteïnes de l’organisme bacterià o els àcids nucleics que en regeixen el procés de reproducció Entre els antibiòtics bacteriostàtics més importants, hi ha les denominades tetraciclines , el cloramfenicol i els macròlids També se sol incloure en aquest grup d’antibiòtics les…
Trompa de Fal·lopi
Anatomia humana
Les trompes de Fallopi , també anomenades trompes uterines o oviductes són un parell d’òrgans buits, cadascun dels quals comunica per un extrem amb l’interior de l’úter i per l’altre extrem s’obre davant un ovari Cada trompa té una forma similar a un corn de caça, allargada i més ampla per un extrem que per l’altre fa entre 10 i 14 cm de llargada i el diàmetre oscilla entre 1 mm i 2 en l’extrem més estret i més del doble en la porció oposada En cada trompa es diferencien dues parts la porció intramural i la porció lliure La porció intramural o intersticial correspon a la part de trompa…