Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Origen històric i expansió del tabac
L’origen històric del consum del tabac no és conegut amb exactitud, però la seva expansió va començar a partir de la cultura asteca, en la vall de Mèxic El tabac formava part de la mitologia d’aquesta civilització, ja que hom el considerava la deessa muller de Tlaloc, déu de la pluja, que en fumar formava els núvols Des d’aquesta perspectiva, el tabac era present en els costums i ritus socials dels asteques Hom atribuïa efectes màgics al tabac, ja que el seu fum era considerat un element d’unió entre els homes i els déus, capaç de guarir malalties i de protegir els pobles Els primers…
Extensió del consum de tabac
L’hàbit de fumar està molt estès i segueix una tendència expansiva entre la població de tots els països occidentals, per bé que en alguns dels més desenvolupats se n’està frenant l’expansió mitjançant mesures legals i campanyes sanitàries iniciades fa unes quantes dècades En un estudi efectuat sobre el consum de tabac en diversos països europeus, es va observar que entre 1935 i 1975 el consum de tabac es va multiplicar aproximadament de 2 a 6 vegades en tots els països estudiats Espanya és on es va produir la major expansió, la qual cosa l’ha situada entre un dels…
Tabaquisme, problema sanitari
L’hàbit de fumar tabac és considerat per les autoritats i organitzacions sanitàries un dels problemes sanitaris més greus en els països desenvolupats Per als habitants d’aquests països, el tabaquisme és la principal causa de malaltia i de mort prematura que pot ésser evitada Tant és així, que el lema escollit per l’Organització Mundial de la Salut OMS per al Dia Mundial de la Salut de l’any 1980 dedicat a la lluita contra el tabaquisme fou "Tabac o Salut vostè tria" Segons l’OMS, l’hàbit de fumar ocasiona el 90% de tots els casos de càncer broncopulmonar, el 75% de les bronquitis cròniques i…
El que cal saber de les alteracions de la situació i la motilitat del diafragma
Patologia humana
Les alteracions de la situació i la motilitat del diafragma constitueixen una sèrie de trastorns caracteritzats per una localització anòmala del múscul que forma la base de la caixa toràcica o per un defecte en la força de contracció, que poden ocasionar trastorns dels moviments respiratoris L’elevació del diafragma consisteix en un desplaçament del diafragma per sobre de la situació que li correspon habitualment, cosa que origina una compressió del pulmó que n’impedeix l’expansió completa L’origen pot ésser extremament divers, ja que és conseqüència de nombrosos trastorns…
Pigmentació
Fisiologia humana
La coloració de la pell depèn de tres pigments la melanina, l’hemoglobina i el carotè L’ hemoglobina és la proteïna que transporta l’oxigen en la sang D’aquesta substància depèn el color vermellós de la sang, que varia de tonalitat segons la concentració d’oxigen La sang que circula per les artèries, rica en oxigen, és d’un color vermell viu la sang que circula per les venes, és més blavosa perquè és pobra en oxigen La coloració de la sang dels vasos del derma és visible en la superfície cutània, a la qual dóna un color rosat Igualment, els canvis en la vascularització de la pell, l’…
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així, la mitjana que correspondria a una…
Fred i exercici físic
L’organisme s’adapta al fred ambiental activant mecanismes oposats als que es posen en marxa davant de la calor Els més importants són un increment de la freqüència cardíaca una redistribució del flux sanguini, de manera que s’incrementa el dels òrgans i teixits més interns, particularment els vitals, com el cervell, el fetge o els ronyons, i al mateix temps disminueix el dels teixits més superficials, que perden així menys calor i la producció de contraccions musculars involuntàries que donen lloc a la sensació de tremolor Cal tenir en compte que durant l’exercici físic s’incrementen les…
Tabac i càncer
Amb el terme càncer hom engloba una sèrie de malalties amb una característica comuna que consisteix en el desenvolupament anòmal i incontrolat de cèllules aberrants que envaeixen i provoquen trastorns en els teixits normals circumdants, es propaguen a regions corporals més o menys distants i arriben a causar complicacions mortals Si bé l’origen íntim del càncer encara no és conegut amb precisió, hom sap que l’aparició d’una malaltia cancerosa depèn de l’efecte conjunt de diversos factors en aquest sentit, ha estat comprovat experimentalment que algunes substàncies tòxiques poden produir la…
Esclerodèrmia
Patologia humana
Definició L’ esclerodèrmia és una malaltia crònica, d’origen desconegut, que provoca una fibrosi o enduriment del teixit conjuntiu de tot l’organisme És manifesta sobretot a la pell, els músculs i les articulacions, però també pot afectar òrgans diversos com l’esòfag, l’intestí, el pulmó, el cor o el ronyó També s’anomena esclerosi sistèmica progressiva , un nom que fa referència a les seves característiques bàsiques, és a dir, una esclerosi o enduriment de les fibres del teixit conjuntiu que afecta tots els sistemes de l’organisme, en una evolució lenta i progressiva Freqüència, edat i sexe…
Vessament pleural
Patologia humana
Definició És anomenada vessament pleural l’acumulació de líquid en la cavitat pleural que es manifesta amb dolor punyent al costat del tòrax i dispnea o dificultat respiratòria Hi ha diversos tipus de vessament pleural, segons la composició de líquid acumulat El més habitual és el que es presenta en les pleuritis, a causa de l’acumulació d’exsudat pleural, constituït per sèrum, fibres i cèllules immunitàries, les característiques de les quals es descriuen en l’article precedent D’altres vessaments pleurals són l’hidrotòrax, constituït per un transsudat pleural, un líquid clar i poc dens l’…