Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Paràlisi facial
Patologia humana
Definició És anomenada paràlisi facial la pèrdua total o parcial de la capacitat de moure els músculs de la cara deguda a una alteració del nervi facial o de les estructures encefàliques que hi transmeten els impulsos nerviosos Causes i tipus La paràlisi facial és deguda al fet que els músculs de la cara no reben impulsos nerviosos que en provoquin la contracció, a causa de l’alteració d’alguna de les estructures nervioses que desencadenen aquests impulsos o els transmeten Les alteracions capaces de provocar paràlisi facial són molt diverses…
El que cal saber de la paràlisi facial
Patologia humana
La paràlisi facial és la pèrdua de la capacitat de moure voluntàriament els músculs de la cara deguda a una alteració del nervi facial o de les estructures de l’encèfal que el controlen De vegades la paràlisi facial és central, és a dir, provocada per alguna afecció de les estructures encefàliques superiors En aquests casos sol acompanyar la paràlisi de mig cos En altres presentacions, la paràlisi és perifèrica, és a dir deguda a una lesió del nervi facial mateix És recomanable d’evitar l’exposició excessiva de la cara al fred, com es pot…
Irrigació i innervació de la cavitat bucal
Anatomia humana
La cavitat bucal és irrigada bàsicament per diverses branques de l’ artèria caròtide externa , que prové de l’artèria caròtide primitiva i, a través d’aquesta, de l’aorta, l’artèria més voluminosa de l’organisme Les branques més importants de l’artèria caròtide externa que irriguen la cavitat bucal són l’ artèria lingual , que irriga la llengua i el sòl de la boca l’ artèria facial , que irriga el paladar, el múscul orbicular dels llavis, el buccinador i el masseter, i la glàndula submaxillar l’ artèria auricular posterior , que irriga la regió de la cella parotídia l’ artèria…
Síndrome 5p- o del miol de gat
Patologia humana
Genètica
La denominació síndrome 5p- és aplicada a una greu alteració cromosòmica consistent en la deleció, o supressió, de part dels braços curts del cromosoma 5 també es denomina síndrome del miol de gat , o cri du chat , perquè, juntament amb altres manifestacions, l’alteració determina una hipoplàsia, o escàs desenvolupament laringi, que fa que l’infant, quan plora, emeti un so similar al miol d’un gat L’alteració es presenta en 1 de cada 50000 nadons vius, i en són afectades 7 nenes per cada 5 nens L’alteració sol detectar-se ja en el moment del naixement, perquè el nadó presenta poc pes i un…
Síndrome 4p- o de Wolff
Patologia humana
Genètica
És anomenada síndrome 4p- o síndrome de Wolff una greu alteració cromosòmica consistent en la deleció dels braços curts del cromosoma 4 L’alteració es presenta aproximadament en 1 de cada 45000 nadons vius, i en són afectades dues nenes per cada nen El defecte cromosòmic és causa de diverses alteracions hipotròfia greu, microcefàlia, encefalopatia profunda, aspecte facial característic denominat fàcies de casc de guerrer grec , paladar fes, malformacions oculars, escoliosi, espina bífida, luxació del maluc, malformacions cardíaques, hipospàdies i endarreriment mental greu El…
Síndrome de Guillain-Barré
Patologia humana
La síndrome de Guillain-Barré és un trastorn generalitzat de la conducció nerviosa en els nervis perifèrics que provoca debilitat muscular i que sol produir-se sobtadament al cap d’unes setmanes d’una infecció banal Progressa ràpidament D’altra banda, també és anomenada paràlisi ascendent de Landry o polineuritis idiopàtica aguda Aquest trastorn afecta de 0,6 a 1,9 persones de cada 100000 habitants, i és més freqüent en homes que en dones La causa és desconeguda En general es presenta al cap de dues setmanes o tres d’una infecció vírica de les vies respiratòries superiors i de…
Tumor de les glàndules salivals
Patologia humana
És anomenat tumor de les glàndules salivals el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’alguna d’aquestes glàndules —submaxillars, sublinguals i parotídies—, que tendeixen a reproduir-se acceleradament i formen una massa o tumor Aquests tumors, d’origen desconegut, poden ésser benignes o malignes Els tumors benignes es caracteritzen perquè es troben encapsulats i no s’infiltren pels teixits sans veïns Al contrari, els tumors malignes en créixer s’infiltren pels teixits veïns i, en les fases més avançades de desenvolupament, poden originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis…
Modificacions de la pell i els annexos cutanis en el climateri
La reducció en els nivells d’hormones femenines també exerceix una certa influència sobre les característiques de la pell És freqüent que després de la menopausa la pell es faci menys gruixuda, més eixuta i menys elàstica La causa d’això, com s’ha pogut comprovar, és que després de la menopausa les cèllules cutànies es reprodueixen més lentament a més, com que es redueix la irrigació sanguínia cutània, es perd una proporció important de l’aigua que normalment s’hi reté En conseqüència, doncs, la pell pot aprimar-se i en certs sectors apareixen arrugues De tota manera, però, hi ha una gran…
Trisomia 13 o síndrome de Patau
Patologia humana
Genètica
És denominada trisomia 13 o síndrome de Patau una greu alteració cromosòmica, generalment fatal durant el primer mes de vida, consistent en la presència d’un cromosoma 13 de més L’alteració es presenta, aproximadament, en 1 de cada 4600 nadons vius El nounat sol tenir poc pes i escàs desenvolupament orgànic a més, presenta diverses malformacions L’aspecte facial és característic microcefàlia, microftalmia, llavi leporí i fissura palatina, que confereixen a la cavitat oral l’aspecte de boca de llop , malformació d’orelles, amb implantació baixa, i hemangiomes a la regió nasal i…
Trisomia 18 o síndrome d’Edwards
Patologia humana
Genètica
És anomenada trisomia 18 o síndrome d’Edwards una alteració cromosòmica numèrica de pronòstic molt greu, consistent en l’existència d’un tercer cromosoma 18 L’alteració es presenta aproximadament en 1 de cada 8000 nadons vius, amb una freqüència triple en les femelles El nounat té poc pes, escàs desenvolupament dels músculs esquelètics i del greix subcutani, i també una marcada hipertonia muscular el plor és feble i respon escassament als estímuls sonors L’aspecte facial és característic microcefàlia amb occípit prominent, escàs desenvolupament de les crestes orbitàries,…