Resultats de la cerca

És anomenada immunització l’administració de diversos tipus d’elements —microorganismes atenuats o morts, fraccions de microorganismes, o anticossos específics elaborats per altres organismes— que, per un mecanisme o altre, protegeixen l’organisme de l’acció de determinats agents infecciosos Segons el mecanisme protector que desencadeni, la immunització pot ésser activa —quan consisteix en l’administració de vaccins— o passiva —quan consisteix en l’administració d’anticossos o immunoglobulines—

La immunització activa , o vaccinació , consisteix en la inoculació de microorganismes atenuats, afeblits o morts, o de fraccions derivades d’ells, que es comporten com a antígens, és a dir que, després d’haver estat introduïts en l’organisme, hi indueixen l’elaboració de cèllules defensives, d’anticossos específics que immunitzen o protegeixen el subjecte davant les infeccions provocades per aquells gèrmens El mecanisme protector que desencadenen els vaccins en l’organisme és similar al que hi desperten les infeccions, ja que en ambdós casos el sistema defensiu capta la…

Un cop absorbits per les cèllules superficials de la mucosa intestinal, els glúcids, els lípids i els pròtids o fraccions proteiques, experimenten una sèrie de transformacions, perquè l’organisme les pugui aprofitar, que en general s’esdevenen dins de les cèllules de diversos teixits i que en conjunt poden ésser considerades com el metabolisme d’aquests nutrients El metabolisme dels nutrients, de la mateixa manera que totes les reaccions que es produeixen dins de l’organisme, està regulat bàsicament per les necessitats energètiques o de matèria de cada moment i mediatitzat per…

Les diverses reaccions del sistema immunitari es posen en marxa quan una partícula estranya qualsevol —és a dir que no forma part dels elements estructurals propis— accedeix a l’interior de l’organisme Genèricament, les partícules capaces de desencadenar una resposta immunitària reben la denominació d’ antígens Normalment, un antigen és una molècula de natura proteica, amb una estructura tridimensional que és reconeguda específicament per certes cèllules immunitàries, cosa que posa en marxa els mecanismes de la immunitat adaptativa Per exemple, el sistema immunitari no reconeix…

L’estructura dels virus és senzilla consten d’un nucli o nucli víric, i d’un recobriment o càpsida Els virus més voluminosos o complexos disposen d’un embolcall extern El nucli víric es compon d’una molècula d’àcid nucleic on es troba la dotació genètica del virus, i d’algunes proteïnes, que s’anomenen proteïnes nuclears L’ àcid nucleic constitueix, en totes les cèllules i virus, la substància on s’emmagatzema la informació genètica dels organismes vius, que regeix l’elaboració dels elements que cada cèllula necessita per al seu metabolisme i reproducció El terme àcid nucleic fa referència…

Les proteïnes són compostos químics orgànics d’alt pes molecular, formats bàsicament per la combinació d’àtoms de carboni, d’oxigen, d’hidrogen i de nitrogen i sovint d’un o més àtoms d’altres elements químics, com ara sofre, fòsfor o ferro Les proteïnes estan formades per l’associació de nombrosos pèptids i aquests, al seu torn, d’ aminoàcids , els quals, en tant que subunitats, s’enllacen entre ells formant cadenes més o menys llargues i complexes En la natura existeixen aproximadament vint aminoàcids diferents, que es diferencien entre ells per la seva estructura molecular La majoria de…

La dieta hipocolesterolèmica , és a dir, d’escàs o nul contingut en colesterol, té com a objectiu de reduir la concentració d’aquest element en la sang i està indicada per a la prevenció i el tractament de la hipercolesterolèmia, és a dir, l’augment de la concentració sanguínia de colesterol i de les seves possibles i freqüents conseqüències, fonamentalment aterosclerosi, malaltia coronària i accidents cerebrovasculars El colesterol és un compost lipídic d’origen animal produït pel propi organisme humà, però que també és assimilat per aquest després de la ingestió i digestió de diversos…

El sistema nerviós es compon essencialment de dues menes de cèllules les neurones i les cèllules de la glia o neuròglia Les neurones són les cèllules que desencadenen i transmeten els impulsos nerviosos Les cèllules de la glia són les que formen l’estructura dels òrgans nerviosos tenen funcions de sosteniment i aïllament de les neurones, i també de protecció i nutrició neuronals Les neurones són les principals cèllules del sistema nerviós En l’ésser humà, hi ha uns 16 000 milions de neurones repartides en les diverses parts del sistema nerviós Bé que n’hi ha de moltes varietats, totes les…

Després d’ésser absorbits en la mucosa intestinal, la major part dels lípids són reagrupats a l’interior de les cèllules superficials d’aquesta mucosa en forma de quilomicrons, els quals estan constituïts bàsicament per triglicèrids, fosfolípids i colesterol Els quilomicrons són drenats inicialment per la limfa, però després d’uns minuts són abocats a la circulació sanguínia, on romanen en concentracions elevades durant unes dues o tres hores després dels àpats La depuració dels quilomicrons de la sang depèn de dos mecanismes En un d’ells intervé un ferment sanguini que té la capacitat de…

L’ exploració radiològica és un dels mètodes més emprats en la diagnosi de les malalties de l’aparell respiratori Consisteix en la irradiació de la part del cos que es vol examinar amb radiacions Ròntgen o raigs X , alhora que darrere la zona en qüestió es colloca una pellícula fotogràfica o una pantalla d’un material sensible a aquestes radiacions La utilitat d’aquesta tècnica es basa en el fet que els raigs X són absorbits en proporció diversa pels teixits que travessen, segons la densitat Així, per exemple, la pell gairebé no els absorbeix i en canvi l’os ho fa en una proporció important…