Resultats de la cerca

La major part dels lípids que són ingerits amb els aliments són triglicèrids En menor mesura també són ingerits fosfolípids, colesterol i àcids grassos en forma pura Els primers, que són atacats pels enzims digestius, són absorbits en forma d’àcids grassos i monoglicèrids En canvi, el colesterol, els fosfolípids i els àcids grassos lliures són absorbits directament en la mucosa intestinal Durant els processos de masticació i de trituració gàstrica, els lípids continguts en els aliments són fraccionats en partícules petites o en gotes de greix que arriben així al…

Els glúcids són ingerits majoritàriament en forma de polisacàrids i disacàrids, ja que els aliments no solen contenir quantitats importants de monosacàrids en forma pura La digestió química del midó, que està compost per nombroses molècules de maltosa, comença a desenvolupar-se en la cavitat bucal, quan el bol alimentari és atacat per la ptialina o amilasa salival , un enzim contingut a la saliva, que té la propietat de desdoblar aquest compost Aquest procés d’hidròlisi es desenvolupa, però, de manera incompleta, ja que, després de la deglució, que es produeix amb rapidesa després de mastegar…

Per tal que una alimentació compleixi amb els criteris esmentats, cal que respecti uns mínims conceptes fonamentals Bàsicament, cal que sigui completa , és a dir, ha d’aportar a l’organisme una quantitat suficient de tots els nutrients que aquest necessita, tant energètics hidrats de carboni i lípids com plàstics proteïnes i reguladors del metabolisme vitamines, minerals, aigua i electròlits Un altre requisit fonamental per a evitar excessos o deficiències d’alguns nutrients en concret és, però, que sigui equilibrada , que mantingui un equilibri nutritiu , és a dir, que la proporció entre els…

La macrobiòtica és un sistema d’alimentació inventat, o si més no difós, pel japonès Ohsawa, basada en una interpretació dels preceptes del budisme Zen La macrobiòtica, terme que significa etimològicament "l’art de viure una llarga vida", postula bàsicament una sèrie de normatives dietètiques que tenen en compte no ja els components nutritius dels aliments segons interpreta la nostra alimentació tradicional, sinó altres qüestions d’índole filosòfica Així, segons aquesta doctrina, la salut és el resultat d’un equilibri entre els principis Yin i Yang, presents tant en l’organisme humà com en…

L’ hipoderma , anomenat també teixit cellular subcutani o subcutis , és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres collàgenes i fibres elàstiques El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les parpelles, l’escrot i el prepuci…

En les societats desenvolupades, el consum d’aliments dolços, com ara sucre comú, mel, melmelada, caramels, llaminadures, productes de pastisseria i xocolates, com també de begudes dolces, com ara les coles o la majoria de refrescants elaborats industrialment, és molt superior a allò que és aconsellable Aquests aliments són desequilibrats des d’un punt de vista nutritiu, ja que són rics en glúcids simples i, per tant, molt energètics, però pobres o mancats completament d’altres nutrients Així, la ingestió d’aquests aliments cal que sigui moderada, ja que si no l’aportació energètica podria…

Per tal de garantir una correcta assimilació i aprofitament dels nutrients és convenient que les racions d’aliments es consumeixin, pel cap baix, en tres àpats diferents al llarg del dia D’aquesta manera, poden ésser evitats més fàcilment els àpats copiosos que sovint són seguits de digestions lentes i pesades o ocasionen altres trastorns en l’aparell digestiu L’horari en què són efectuats els àpats al llarg del dia es pot ajustar segons les necessitats i els costums personals Això no obstant, és recomanable que les menjades es realitzin de manera espaiada, coincidint amb la sensació…

Els nutrients proteics són ingerits majoritàriament en forma de proteïnes Tanmateix, molts aliments contenen petites proporcions de polipèptids lliures La digestió de les proteïnes comença amb la masticació i l’acció trituradora de la cavitat gàstrica que, en fraccionar el conjunt dels aliments, augmenta la superfície d’exposició d’aquests nutrients Per això, una adequada masticació facilita la digestió i l’absorció de les proteïnes contingudes en els aliments La digestió química de les proteïnes comença a l’estómac, mitjançant l’acció del suc gàstric El suc gàstric està format…

Els aliments que entren a la cavitat bucal experimenten el doble procés de masticació i insalivació, al llarg del qual són triturats, barrejats, humectats i exposats a una primera fase de digestió La funció digestiva de la cavitat bucal acaba quan els aliments ingerits, esdevinguts ja el bol alimentari, una massa semilíquida, són empassats, és a dir, impulsats cap a la faringe i l’esófag, i introduïts a l’estómac La masticació La masticació és un moviment cíclic d’aproximació i d’allunyament entre la mandíbula superior i la inferior, amb el qual es tanca i s’obre la dentadura La masticació s’…

Hom anomena intoxicacions els trastorns produïts per la introducció en l’organisme de productes tòxics, és a dir, substàncies de molt diversa índole que, en quantitats relativament petites, ocasionen alteracions en teixits orgànics o en el funcionament de determinats òrgans, i arriben fins i tot a causar la mort Els productes capaços d’actuar com a tòxics són nombrosos, i les vies a través de les quals poden ésser introduïts en l’organisme, diverses En altres articles d’aquest capítol es tracta de determinades intoxicacions que poden necessitar una assistència d’urgència, com és ara les…