Resultats de la cerca

Són anomenats genèricament nutrients o substàncies nutritives els elements, de molt diversos tipus, que els organismes vius han d’incorporar, més o menys periòdicament, per tal de mantenir llurs funcions Les funcions dels nutrients necessaris a un organisme viu són molt diverses proporcionar l’energia que cal per a produir treball i calor, proveir els materials que s’utilitzen per a elaborar i reparar les pròpies estructures orgàniques i, també, garantir o regular l’equilibri existent entre els diversos components líquids i sòlids que formen l’organisme Cada espècie d’ésser viu té unes…

Hom anomena necessitats energètiques o calòriques la quantitat de matèria apta per a sofrir combustió i que l’organisme és capaç d’incorporar diàriament a fi d’obtenir l’energia que necessita per a mantenir les seves nombroses funcions L’organisme només pot transformar en energia algun dels nutrients, concretament els hidrats de carboni, els lípids i les proteïnes Per això, aquests elements s’anomenen nutrients energètics o calories La principal característica dels nutrients energètics és que poden ésser cremats a l’interior de les cèllules, i així alliberen una energia calòrica fruit d’un…

Hi ha diferents procediments per a calcular el valor energètic dels nutrients, és a dir, la quantitat de Kcal que és generada durant llur combustió El mètode més senzill consisteix a mesurar la quantitat de calor que es desprèn al medi extern durant l’oxidació de cada un d’ells i, per això, s’introdueixen en un calorímetre, que és una cambra aïllada tèrmicament les parets de la qual registren canvis mínims de temperatura Així, hom ha pogut determinar que la combustió d’1 g d’hidrats de carboni genera una quantitat de calor de 3,74 Kcal aproximadament la d’1 g de…

Definir concretament i d’una manera generalitzada per a tota la població les pautes alimentàries idònies per a aconseguir un equilibri nutritiu ideal és una tasca àrdua, ja que són molts els factors que cal tenir en compte i nombroses les variacions individuals dels subjectes als quals van adreçats els consells Per això, en els darrers anys, nombrosos organismes nacionals i internacionals s’han dedicat a l’elaboració d’unes conductes d’alimentació bàsiques que permetin a la població cobrir els requisits nutritius mínims d’una manera òptima És clar que el seguiment d’aquestes pautes està…

Hom anomena digestió el procés fisiològic pel qual els nutrients continguts en els aliments són separats de la matèria no assimilable i fraccionats en unitats petites, aptes per a ésser absorbides per l’organisme L’ absorció dels nutrients és el procés fisiològic gràcies al qual les cèllules superficials de la mucosa del tub digestiu, especialment les de l’intestí prim, incorporen selectivament algunes de les substàncies nutritives contingudes en els aliments L’organisme humà està capacitat per a absorbir només alguns tipus de nutrients, concretament els monosacàrids, els àcids grassos i…

Tenint en compte el que s’ha exposat abans, hom defineix com a nutrició el conjunt de processos fisiologies per mitjà dels quals els éssers vius incorporen, transformen i utilitzen diversos tipus de matèria que els és indispensable per a obtenir energia, elaborar i reparar les pròpies estructures orgàniques i, així mateix, regular-ne els processos metabòlics Dit d’una altra manera, la nutrició és el procés fisiològic mitjançant el qual els éssers vius incorporen, transformen i utilitzen les substàncies nutritives contingudes en els aliments L’ alimentació , en canvi, és una conducta pròpia…

En el metabolisme aeròbic , és a dir, el que es desenvolupa en presència d’oxigen, el mecanisme bàsic per a l’obtenció d’energia per part de la fibra muscular és la combustió o oxidació dels nutrients emmagatzemats en el seu interior o bé d’aquells que li arriben amb la circulació sanguínia Durant aquest tipus de procés, els nutrients es desdoblen i alliberen l’energia necessària perquè l’ADP incorpori àcid fosfòric i es transformi en ATP Els metabòlits finals d’aquests processos són bàsicament molècules d’aigua i àcid carbònic L’àcid carbònic passa a la sang i és eliminat a través de la…

L’ alimentació enteral per sonda consisteix en l’administració d’aliments naturals o artificials per mitjà de diversos tipus de sondes que són introduïdes en el tub digestiu, generalment a l’altura de l’estómac o de l’intestí prim L’alimentació enteral per sonda s’indica en els individus que, per diverses circumstàncies, no poden dur a terme una alimentació convencional, però amb un aparell digestiu capacitat per a rebre els aliments a través d’una sonda, per a digerir-los i fer-los progressar al llarg de l’intestí i absorbir els nutrients que hi són continguts Les indicacions més freqüents d…

L’ aigua és un líquid transparent, incolor i insípid, l’estructura molecular de la qual és resultat de la combinació d’un àtom d’oxigen i dos d’hidrogen H 2 0 L’aigua és un compost inorgànic Tanmateix, és la substància més important per a la matèria viva i, per tant, orgànica De fet, l’aigua és el component més important de l’organisme, per bé que la seva proporció varia segons l’edat i els diferents teixits En el fetus, l’aigua constitueix al voltant d’un 90% del pes corporal en els nadons, al voltant d’un 80% en els nens, al voltant d’un 70% en els adults, al voltant d’un 62% i en els…

Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…