Resultats de la cerca

En capítols precedents d’aquesta obra ja s’ha tractat de les conseqüències de diversos hàbits que poden ésser considerats nocius per les seves repercussions negatives per a la salut, com ara algunes pautes alimentàries inadequades o el sedentarisme En aquest capítol, fem referència a un altre tipus d’hàbit nociu, considerat en termes generals el més perillós el consum de diversos tòxics, és a dir, productes que contenen substàncies capaces d’ocasionar nombrosos efectes perniciosos per a la salut, i l’administració exagerada o reiterada dels quals provoca trastorns i/ o lesions en…

La coïssor genital és una sensació desagradable en la pell o les mucoses dels genitals externs que indueix a gratar-se aquests òrgans Els mecanismes pels quals es presenta aquesta coïssor són els mateixos que ocasionen la coïssor en general a qualsevol part de l’organisme en aquesta obra, aquests mecanismes es descriuen amb detall en el volum 1, corresponent a les alteracions de la pell, en l’article que tracta dels signes i els símptomes La coïssor genital pot ésser deguda a alteracions que originen una molèstia important a tot el cos, i aleshores l’àrea genital constitueix solament una…

De seguida que acaba el part s’inicia el puerperi , o postpart , tal com s’anomena el període durant el qual es produeix el restabliment a la normalitat de l’organisme de la dona, especialment dels seus òrgans genitals Es considera que dura unes sis setmanes, o quaranta dies, de manera que també s’anomena quarantena En general, passat aquest temps l’organisme de la dona torna a ésser pràcticament el mateix que abans de l’embaràs, i ja es poden mantenir les mateixes activitats Solament algunes estructures, principalment les mames i el coll uterí, hauran patit algunes modificacions definitives…

En un sentit molt ampli, s’anomena dieta el conjunt d’aliments que consumeix una persona segons les seves necessitats particulars, atenent a la seva edat, sexe, activitats que desenvolupa i altres característiques específiques Tanmateix, en un sentit més restringit, hom anomena dieta tot règim d’alimentació en què aspectes com ara la quantitat i la qualitat dels menjars i de les begudes, com també la manera de preparació, l’horari en què s’han d’ingerir i altres particularitats, són planificats per l’especialista en nutrició amb propòsits terapèutics En aquesta obra, el terme…

El sistema immunitari és format per un conjunt d’elements molt variats —no tan sols corresponents a teixits i cèllules, sinó també molècules de diversos tipus—, els quals es destribueixen per tot l’organisme i mantenen una estreta interrelació funcional, per bé que sense conformar una veritable unitat anatòmica De fet, el sistema immunitari és més aviat una unitat funcional que estructural, ja que la majoria dels elements que la componen tenen la funció específica d’ocupar-se de l’activitat defensiva Fins i tot, des del punt de vista anatòmic i histològic, la major part dels components del…

Són anomenades traumatismes genitals externs les lesions causades als òrgans genitals externs per un impacte Poden ésser deguts a objectes tallants o penetrants, que originin lesions obertes, o per cops de gran intensitat que no arribin a esquinçar la pell i provoquin lesions tancades En aquesta obra, els traumatismes que afecten la part de la uretra que es troba per l’interior dels genitals externs són descrits en l’article que tracta dels traumatismes de les vies urinàries del capítol que correspon a l’aparell urinari Les lesions obertes poden ésser de diversa gravetat Les més…

Els paràsits de l’home constitueixen un grup heterogeni d’organismes pertanyents al regne animal, caracteritzats perquè en alguna etapa del seu cicle vital, ja sigui temporalment o de manera definitiva, poden establir-se en l’organisme de l’ésser humà —o han de fer-ho necessàriament—, per tal de desenvolupar-se o reproduir-se Per a algunes espècies de paràsits humans, l’home constitueix un hoste obligat , és a dir, un organisme en el qual s’han d’establir necessàriament, si més no en alguna etapa del seu cicle vital, per a poder desenvolupar-se o reproduir-se Per contra, per a d’altres…

La genètica , en termes generals, és la branca de la ciència que estudia els elements que regeixen el desenvolupament i el funcionament dels éssers vius, i els mecanismes de transmissió a la descendència És una branca moderna de la ciència, si bé els estudis en aquest camp, començaren rudimentàriament, a mitjan segle XIX amb les investigacions d’un monjo austríac, Gregor Mendel, considerat el pare de la genètica Realment, només fa algunes dècades que amb l’adquisició de la tecnologia moderna hom ha pogut identificar els elements primordials de la genètica, els cromosomes, petites estructures…

Per a la majoria de les dones, el primer signe que suggereix un possible embaràs és la falta de la menstruació Aquest fet es produeix perquè la placenta en desenvolupament secreta l’hormona gonadotròfica coriònica, o HGC, que té com a funció fer que el cos luti de l’ovari, format després de l’ovulació, augmenti de grandària i incrementi la producció de l’hormona progestacional que, al seu torn, té per finalitat preparar l’úter per allotjar-hi el producte de la gestació En conseqüència, s’atura el procés cíclic habitual de quan no es produeix l’embaràs, en què el cos luti perd activitat, s’…

S’anomena sistema immunitari , o impròpiament immunològic el conjunt format per un ampli grup d’elements orgànics —diversos tipus de teixits, cèllules i molècules proteiques presents a la sang— que a través de nombrosos mecanismes constitueixen la defensa de l’organisme contra elements estranys potencialment perillosos, fonamentalment els microorganismes Per tant, també és anomenat sistema de defensa orgànica De fet, encara que no puguem observar-ho directament, i fins i tot sense que en siguem conscients, estem desenvolupant una lluita constant per la nostra supervivència davant de multitud…