Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
Anatomia de la pell, cabell i ungles

L’epidermis i el derma, en conjunt, tenen un gruix que oscil·la entre 0,5 mm i 4
© Fototeca.cat
Anatomia humana
La pell, l’òrgan més extern del cos humà, recobreix la superfície de l’organisme i continua, als orificis naturals, amb les mucoses Es compon de tres capes de teixits diferenciats, de les quals la més externa és anomenada epidermis, la mitjana derma i la més profunda hipoderma En conjunt, constitueix una membrana gruixuda, resistent i flexible que en la persona adulta té una superfície aproximada d’1,5 m 2 a 2 i, si hom considera només el derma i l’epidermis, pesa uns 4 kg El gruix de la pell varia d’una persona a una altra, i és diferent segons la zona del cos de què es tracti L’epidermis i…
Graduació de les begudes alcohòliques
Si bé cada una de les diverses begudes alcohòliques té unes característiques particulars pel que fa al color, sabor, etc, totes elles contenen quantitats variables d’una mateixa substància l’alcohol etílic En aquest sentit, la diferència fonamental entre les diverses begudes alcohòliques és el percentatge del seu contingut en alcohol en algunes d’elles és reduït, per exemple un 5% del volum total, mentre que en d’altres pot correspondre pràcticament a la meitat o fins i tot més del seu volum Atès que cal disposar d’algun paràmetre que permeti determinar el contingut d’alcohol etílic de cada…
Eritrasma
Patologia humana
L’ eritrasma és la infecció de la pell causada pel bacteri Corynebacterium minutissimum , que genera la formació de plaques d’un color vermell fosc o marronós, ben delimitades i lleument descamatives El bacteri causant es troba sovint en la pell, sense que provoqui lesions Quan es donen les circumstàncies favorables al seu desenvolupament, com l’escalfor i la humitat, pot proliferar i originar una infecció En general, l’eritrasma es localitza en les zones del cos que retenen més humitat, com els engonals, les aixelles o els espais entre els dits del peu Quan ja s’han desenvolupat, les lesions…
Edat de l’inici de la pubertat
No hi ha una edat determinada que marqui el començament dels canvis púber als en tots els casos Així, doncs, es tracta d’un ampli període en què, segons les característiques constitucionals de cada individu en particular, s’inicia la pubertat En les nenes, els canvis puberals s’inicien, de mitjana, cap als 9 anys, per bé que es considera perfectament normal que comencin en un període que oscilla entre els 8 anys i els 13 En els nens, generalment la pubertat s’inicia, de mitjana, cap als 11 anys i mig, i és absolutament normal que comenci en un període comprès entre els 10 anys i els 14 En l’…
Estructures que només es troben en algunes espècies de bacteris
Patologia humana
A part els elements obligats, nombroses espècies de bacteris tenen altres estructures que s’anomenen elements facultatius , entre els quals s’inclouen la càpsula, el glucocàlix, els flagels, les fímbries i les espores La càpsula és un recobriment prim i semicompacte que cobreix per fora la paret cellular d’algunes espècies de bacteris, i que és formada bàsicament per hidrats de carboni i elements proteics Sol contenir un sol bacteri Tanmateix, però, en nombroses espècies engloba dues o més cèllules bacterianes, les quals, per tant, han de traslladar-se, si ho fan, conjuntament La funció de la…
El que cal saber de la sarcoïdosi
Patologia humana
La sarcoïdosi és una malaltia de causa desconeguda que es caracteritza per la formació d’unes lesions, anomenades granulomes sarcoides, que es poden localitzar en nombrosos òrgans En general, però, es presenten especialment als pulmons És habitual que la sarcoïdosi no provoqui símptomes, de manera que sol passar inadvertida Per això no és estrany que es descobreixi casualment, per exemple en detectar lesions pulmonars característiques quan s’efectua una radiografia de tòrax en una revisió mèdica rutinària En aquest cas, la prova de la tuberculina negativa ajuda a orientar-ne la diagnosi Els…
Els sins paranasals
Anatomia humana
Els sins paranasals no són estrictament part de les vies aèries, tot i que se’ls considera conjuntament, perquè es tracta d’unes cavitats situades a l’interior dels ossos que envolten les fosses nasals, s’hi troben en comunicació i, també, són recoberts de mucosa respiratòria Hi ha quatre sins a cada banda, amb la mateixa denominació que la de l’os al costat del qual es troben El si maxillar és una cavitat de l’os maxillar que té forma de piràmide truncada És el més gran dels sins i té una capacitat d’uns 15 ml La paret superior correspon al sòl de l’òrbita ocular la inferior es troba en…
Síndrome febril
Patologia humana
És anomenat síndrome febril un conjunt de manifestacions caracteritzades per hipertèrmia o febre , és a dir un augment anormal de la temperatura corporal, que se sol acompanyar d’altres símptomes i signes com ara malestar general, augment de la freqüència cardíaca, envermelliment cutani, mal de cap, dolor i debilitat muscular, i dolors articulars Aquestes manifestacions, que en general es presenten en forma de brots de més o menys durada, solen anar precedides d’esgarrifances i pallidesa de la pell i, en arribar al punt màxim, s’acompanyen de sudació La temperatura corporal és el resultat de…
Els fruits
Els fruits són òrgans especials que produeixen les flors i que contenen les llavors de les plantes Segons llurs característiques nutritives, els fruits es classifiquen en tres tipus la fruita, la fruita seca dolça i la fruita seca grassa Les fruites són fruits que contenen una alta proporció d’aigua i que, en general, es consumeixen frescos En el nostre medi, les fruites que es consumeixen més, d’acord amb l’època de l’any, són els cítrics —com ara les taronges, les mandarines i les llimones—, els plàtans, les pomes, les peres, els préssecs, els albercocs, les prunes, el raïm, les síndries i…
Pressió venosa i bomba venosa
Fisiologia humana
Les parets de les venes són molt més dilatables que les de les artèries Així, doncs, les venes poden mantenir-se dilatades i acollir a l’interior una gran quantitat de sang De fet, tant el sistema venós pulmonar com el sistèmic constitueixen la reserva de sang més important de l’organisme En casos de necessitat, com per exemple quan es presenta una hemorràgia intensa, la sang continguda en aquesta reserva s’incorpora a la circulació sanguínia i contribueix a la normalització del volum de sang que corre per les artèries per tal de garantir que una quantitat suficient de sang…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina