Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Sociabilitat de l’infant. La guarderia
Durant els primers 2 anys de vida, l’infant és molt individualista En tot aquest temps, no necessita ampliar els seus contactes més enllà de la família íntima Per a ell, el més important són els seus pares, i a través d’ells coneix el món que l’envolta i aprèn el que necessita per a comunicar-se Als 2 anys no comparteix el joc amb altres nens, tot i que li agrada d’estar-hi, observar-los i ésser observat A partir del tercer any, l’infant ja ha adquirit totes les facultats mínimes per a relacionar-se amb altres persones i treure’n profit És a partir d’aleshores que pot ésser més adequat dur-lo…
El que cal saber del comportament del nadó
El nadó sol dormir unes 20 hores al dia, però molts nens totalment sans dormen molt menys És freqüent que el seu ritme de son no coincideixi encara amb el dels adults, però al cap de pocs dies ja sol dormir més hores de nit que no de dia És recomanable fer jeure el nadó boca avall o de costat, del cantó dret D’aquesta manera s’evita que, en cas de vòmit, l’aliment passi a les vies respiratòries El motiu principal que fa plorar el nen durant els primers dies de vida és la gana Sotmetre el nen a un horari rígid d’àpats no aconseguirà d’evitar-ho, perquè el seu organisme encara no ha agafat un…
El son del nadó
Durant els primers dies de vida, el nounat sol dormir la major part del temps, exceptuant les estones dedicades a l’alimentació i la higiene Generalment, s’alternen tres o quatre hores de son amb períodes de mitja hora a dues hores de vigília Durant la primera època, l’horari d’aquests períodes no s’adapta al ritme del dia i de la nit És habitual, per tant, que els primers dies es desperti sovint per la nit, per bé que al cap d’unes setmanes se sol anar adaptant a l’horari que li marquen els pares L’infant necessita reposar molt, perquè el seu cos dedica el màxim d’energia a l’esforç d’…
Les primeres relacions del nadó
En eixir a l’exterior, en el moment del part, el nadó perd el contacte íntim que havia mantingut amb la mare al llarg d’uns nou mesos A partir d’aquell moment deixa de sentir els batecs del cor matern i ja no l’envolta l’ambient càlid i aïllat on havia viscut Per a evitar que el pas de l’ambient uterí a l’ambient exterior sigui massa brusc, es pot collocar el nadó sobre el ventre de la mare així que acaba de néixer, fins i tot abans de tallar-li el cordó umbilical Aquest primer contacte és molt gratificant, tant per al nadó, que pot continuar sentint la calor del cos de la dona i els batecs…
El que cal saber de la dermatitis atòpica
Patologia humana
La dermatitis atòpica és una malaltia crònica que origina una inflamació cutània molt pruriginosa de la pell, sobre la qual es poden presentar lesions com pàpules, vesícules i crostes En general, es manifesta durant els primers mesos de vida i guareix espontàniament dos o tres anys després, tot i que, de fet, es pot iniciar en qualsevol època i tenir una evolució imprevisible, amb fases alternatives d’exacerbacions i remissions que es prolonguin fins a l’edat adulta En general, els afectats pateixen també altres malalties d’origen allèrgic, com febre del fenc, rinitis allèrgica o asma…
Plasmafèresi
Patologia humana
La plasmafèresi és una tècnica moderna que consisteix bàsicament en una filtració de la sang Es emprada en l’obtenció de productes sanguinis i en la teràpia de diverses alteracions hematològiques La base d’aquest procediment és fer circular la sang per fora de l’organisme de manera que passi per un aparell capaç de filtrar el plasma o de separar algun dels components cellulars, i torni posteriorment a l’organisme del malalt Per a realitzar-la, bàsicament, s’insereix en una vena del pacient una agulla que es connecta a un tub que va fins a l’aparell alhora, de l’aparell surt un altre tub amb…
Fases i durada de les malalties infeccioses
Patologia humana
Les malalties infeccioses s’estenen des del moment en què es produeix la infecció, encara que aquesta passi desapercebuda i en primera instància no es produeixin alteracions orgàniques evidents, fins que l’organisme recupera la seva normalitat Esquemàticament, les malalties infeccioses es desenvolupen en tres fases o períodes el d’incubació, el d’estat i el de convalescència El període d’incubació s’estén des que s’inicia la infecció, o eventualment després que els gèrmens passin la porta d’entrada, fins que s’evidencien les primeres manifestacions de la malaltia Durant aquest lapse de temps…
Els bolquers del nadó
Una part de l’equipament del nadó que s’ha d’escollir amb més cura són els bolquers i els sistemes d’afermar-los Per a evitar la irritació de la pell per les substàncies contingudes a l’orina i les deposicions, i perquè l’infant estigui còmode, s’han d’emprar els bolquers adequats Uns bons bolquers han d’absorbir bé l’orina per a prevenir la irritació que la humitat pot produir en la pell que l’orina passi a l’exterior i mulli el llit o la persona que agafi l’infant és secundari A l’hora de triar els bolquers cal parar esment que siguin d’un material absorbent, que es puguin canviar…
El que cal saber de la càries dentària
Patologia humana
La càries dentària constitueix un trastorn molt freqüent que es caracteritza per la desintegració progressiva de les peces dentals Aquesta alteració comença amb una petita erosió o un orifici sobre l’esmalt dentari, la capa de teixit compacte que cobreix la superfície exterior de les dents, i comporta, quan no es tracta adequadament, la formació d’una cavitat voluminosa a l’interior de la peça dental afectada i, finalment, tard o d’hora, la fragmentació Juntament amb la malaltia periodòntica, la càries constitueix la causa més freqüent de pèrdua de peces dentàries, ja que quan no és tractada…
Pell, cabell i ungles

La pell
(CC0)
La pell és una membrana gruixuda, amb diverses estructures annexes, que recobreix la superfície del cos Això no obstant, no pot ésser considerada un simple embolcall corporal, perquè li corresponen funcions diverses i variades que la converteixen en un òrgan més de l’organisme Entre les seves funcions més rellevants, destaca la de protecció del cos davant diversos agents externs, com també la participació activa en la regulació de la temperatura corporal i, fins i tot, en la regulació del medi intern D’altra banda, la pell també ha d’ésser considerada un òrgan sensorial, perquè s’hi localitza…