En eixir a l’exterior, en el moment del part, el nadó perd el contacte íntim que havia mantingut amb la mare al llarg d’uns nou mesos. A partir d’aquell moment deixa de sentir els batecs del cor matern i ja no l’envolta l’ambient càlid i aïllat on havia viscut.
Per a evitar que el pas de l’ambient uterí a l’ambient exterior sigui massa brusc, es pot col·locar el nadó sobre el ventre de la mare així que acaba de néixer, fins i tot abans de tallar-li el cordó umbilical. Aquest primer contacte és molt gratificant, tant per al nadó, que pot continuar sentint la calor del cos de la dona i els batecs del seu cor, com per a la mare, que així pot percebre el seu fill amb tots els sentits. Al cap d’uns minuts, quan el nadó ja ha començat a acostumar-se a l’ambient exterior, mare i fill hauran de separar-se, perquè aquest pugui rebre les atencions precises del personal sanitari.
Durant l’estada en el centre sanitari, mare i fill no solen estar junts tot el temps, perquè el més normal és que el nadó passi moltes hores a la sala de nounats. Per això, convé que l’estona que és a l’habitació amb la mare s’aprofiti, fonamentalment, per a reforçar el vincle entre ambdós.
És normal que els familiars i amics que els visiten vulguin conèixer el nou membre de la família, però cal evitar que el nadó estigui constantment passant d’uns braços a uns altres. Les abraçades, els petons i altres mostres d’afecte que la majoria de les persones no pot reprimir davant d’un nen petit interfereixen el repòs que aquest necessita i dificulten la intimitat entre mare i fill. Cal, doncs, en la mesura que sigui possible, mantenir un ambient de màxima tranquil·litat a l’entorn de l’infant.