Resultats de la cerca

L’ examen de matèries fecals consisteix en la recollida d’una mostra de les deposicions evacuades, en general al llarg d’alguns dies, que posteriorment és observada directament, sotmesa a diverses reaccions químiques i analitzada microscòpicament En l’actualitat, l’examen de matèries fecals se sollicita bàsicament per detectar una esteatorrea o presència d’elevades quantitats de greix, sang, paràsits i quantitats importants de cèllules immunitàries, o, també, per a realitzar amb aquesta mostra un coprocultiu Per detectar una esteatorrea hom sollicita una mostra de les matèries…

El part és un procés que aconsegueix que el fetus, i posteriorment la placenta, transiti des de la cavitat uterina fins a l'exterior de l'organisme matern Un embaràs normal dura entre 37-42 setmanes Durant aquest període el fetus es considera completament madur, i el part pot succeir en qualsevol moment La data més probable del part és al voltant de la setmana 40

Després d’haver recuperat la pèrdua de pes que es produeix normalment a partir del naixement, cap al final del període neonatal ja s’hi estableix un ritme d’increment de pes regular Generalment, l’infant d’un mes sol pesar uns 500 g més que en el moment del naixement, amb les diferències individuals normals També s’incrementa proporcionalment la talla, i sol ésser d’uns 3 cm més que en néixer Durant l’època d’alletament, l’augment de talla i de pes se sol produir de manera contínua i uniforme Tal com s’indica en l’article sobre controls de salut, hi ha una gran variabilitat individual pel que…

Els fongs tenen diversos mecanismes de reproducció, segons les espècies o les condicions fisicoquímiques del medi Esquemàticament, aquests són la gemmació, la fragmentació i l’esporulació La gemmació consisteix en la formació d’un rovell o botó en un punt determinat de la cèllula mare, a partir del qual es forma la cèllula filla En les fases incipients, el rovell es compon de rèpliques dels àcids nucleics de la cèllula mare, i de diverses estructures citoplasmàtiques, com ribosomes i mitocòndries Posteriorment, aquests elements s’envolten amb les seves pròpies membrana…

Els helmints són verms o cucs que no tenen apèndixs articulats, d’unes dimensions que oscillen entre unes micres i els trenta centímetres de llargada segons les espècies i les formes que adopten al llarg del cicle vital L’estructura dels helmints és senzilla Per fora disposen d’un tegument o cutícula , dura o elàstica, que els protegeix i aïlla del medi extern Per sota de la cutícula tenen una capa de teixit muscular, les contraccions del qual els permeten de desplaçar-se a mesura que alternativament aproximen o separen els seus extrems En la part més interna hi ha l’aparell digestiu, un tub…

La plasmafèresi és una tècnica moderna que consisteix bàsicament en una filtració de la sang Es emprada en l’obtenció de productes sanguinis i en la teràpia de diverses alteracions hematològiques La base d’aquest procediment és fer circular la sang per fora de l’organisme de manera que passi per un aparell capaç de filtrar el plasma o de separar algun dels components cellulars, i torni posteriorment a l’organisme del malalt Per a realitzar-la, bàsicament, s’insereix en una vena del pacient una agulla que es connecta a un tub que va fins a l’aparell alhora, de l’aparell surt un…

Després d’ésser absorbits en la mucosa intestinal, la major part dels lípids són reagrupats a l’interior de les cèllules superficials d’aquesta mucosa en forma de quilomicrons, els quals estan constituïts bàsicament per triglicèrids, fosfolípids i colesterol Els quilomicrons són drenats inicialment per la limfa, però després d’uns minuts són abocats a la circulació sanguínia, on romanen en concentracions elevades durant unes dues o tres hores després dels àpats La depuració dels quilomicrons de la sang depèn de dos mecanismes En un d’ells intervé un ferment sanguini que té la capacitat de…

La mola hidatídica és un trastorn de l’embaràs que es caracteritza per la formació d’una placenta anòmala, constituïda per nombroses vesícules plenes de líquid, que impedeix el desenvolupament de l’embrió Si una dona embarassada presenta hemorràgies vaginals, encara que siguin poc abundants, convé que es consulti el ginecòleg perquè podrien ésser degudes a una mola hidatídica, sobretot si, a més, els símptomes característics de la primera etapa de l’embaràs —mareigs i vòmits per exemple—, enlloc de millorar empitjoren cada vegada més, la dona se sent malament i perd pes Sense un tractament…

El diafragma és un casquet de goma flexible que es colloca al fons de la vagina cobrint completament l’orifici extern del coll uterí, de manera que impedeixi l’accés del semen ejaculat a l’úter Abans d’utilitzar el diafragma s’ha de visitar un especialista per tal que determini quina és la grandària de diafragma que cal utilitzar i ensenyi a la dona la tècnica de collocació Posteriorment és recomanable d’efectuar un control mèdic i canviar el diafragma almenys cada dos anys Per tal que sigui eficaç, el diafragma s’ha d’utilitzar amb una crema espermicida que s’aplica sobre tota…

Definició És anomenat mola hidatídica un trastorn de l’embaràs que consisteix en el desenvolupament anormal de la cèllula ou fecundada, que origina la formació d’una placenta anòmala constituïda per simples vesícules plenes de líquid, que impedeix el desenvolupament de l’embrió Aquest trastorn també s’anomena embaràs molar , mola vesicular i mola hidatiforme , i és la forma més freqüent en què es manifesta la malaltia trofoblàstica , que engloba, a més, d’altres estranys trastorns del desenvolupament de la placenta Freqüència i causes L’embaràs molar té una incidència variada en diverses…