Resultats de la cerca

És anomenada bartholinitis la inflamació de les glàndules de Bartholin , anomenades també glàndules vestibulars majors o glàndules paravaginals , dues estructures secretores de moc situades en la profunditat del vestíbul vaginal L’origen de la bartholinitis és habitualment una infecció, que pot ésser deguda a diversos gèrmens Un dels microorganismes que infecta les glàndules de Bartholin amb una relativa freqüència és el bacteri Neisseria gonorrhoeae , causant de la gonocòccia, que se sol transmetre amb les relacions sexuals També poden causar bartholinitis infeccions per d’altres gèrmens,…

La contractura o malaltia de Dupuytren consisteix en un engruiximent i una retracció progressius de l’ apo neurosi palmar , la membrana que recobreix els tendons i els músculs del palmell, que dóna lloc a deformitats i pèrdua de la funció dels dits de la mà La causa és desconeguda, i, en general, es presenta en homes de més de quaranta anys Al començament, l’engruiximent es manifesta per la formació progressiva d’uns petits nòduls subcutanis, localitzats a la zona del palmell corresponent al quart dit i el cinquè Els nòduls no són dolorosos, però impedeixen l’extensió completa dels dits A poc…

La mala oclusió dentària és un trastorn de la dentició caracteritzat per un contacte anòmal entre les dents de l’arcada inferior i les de l’arcada superior, a causa d’una alteració de la posició de les dents o a una alteració dels maxillars Normalment, les dents van sortint de manera que, amb la boca closa, l’extrem de les de l’arcada superior queda just per davant de les de l’arcada inferior A més, les dents queden disposades de manera que cadascuna de les de l’arcada superior està justament alineada amb la corresponent de l’arcada inferior Aquesta és la disposició més adequada perquè els…

El xarampió constitueix una malaltia infecciosa d’origen víric, molt contagiosa i en general benigna, que al nostre medi afecta sobretot infants d’entre 5 i 9 anys no vaccinats prèviament, i que es manifesta amb conjuntivitis, inflamació de les mucoses respiratòries, erupcions en la mucosa oral i la pell, febre i malestar en general Per a atenuar la sequedat bucal, sobretot quan la febre és elevada, es recomana de donar aigua bastant sovint als malalts Les persones que han patit del xarampió queden immunitzades o protegides contra aquesta malaltia la resta de la vida, de manera…

El pèmfig és una alteració crònica de la pell i les mucoses caracteritzada per la formació de butllofes de grandària diversa, que es trenquen i sagnen amb facilitat És una malaltia poc freqüent i es calcula que afecta, anualment, una de cada 100000 persones En general es presenta entre 30 anys i 50 L’origen d’aquest trastorn no es coneix amb exactitud Hom suposa que es tracta d’una malaltia autoimmune , en què, per raons desconegudes, el sistema immunitari elabora anormalment anticossos que reaccionen contra elements del mateix organisme Aquesta reacció immunològica anòmala provoca una…

Els traumatismes medullars consisteixen en lesions de la medulla espinal causades per un moviment brusc de la columna vertebral o per l’impacte contra la medulla d’un fragment de columna vertebral desplaçat o d’un objecte penetrant En qualsevol accident de trànsit important, sobretot en els accidents de moto i les caigudes des d’una altura considerable, cal pensar sempre en la possibilitat d’un traumatisme medullar, encara que inicialment no es presentin trastorns que ho suggereixin La recollida dels accidentats que hom suposa que poden haver patit un traumatisme medullar ha d’ésser…

Les ungles són làmines dures, blanquinoses i semitransparents que es troben en la cara dorsal de l’extrem dels dits Les ungles es formen a partir d’un plec de l’epidermis sobre si mateixa que s’introdueix en el derma i genera l’anomenat solc unguial, on queden així encarades dues capes d’epidermis que, en créixer, s’oposen l’una a l’altra La que queda per sobre s’anomena eponiqui i la que queda per sota llit un guial L’epidermis que compon l’eponiqui es desenvolupa normalment i forma totes les capes que li són pròpies En canvi, l’epidermis del llit unguial no elabora una capa…

És anomenada eventració la protrusió o la sortida d’un teixit o d’un sector d’algun òrgan de la cavitat abdominal, a través d’un orifici originat per una intervenció quirúrgica o, més estranyament, per un traumatisme Els òrgans desplaçats més sovint són l’epipló, una capa de teixit conjuntiu que sosté les vísceres abdominals a l’intestí prim i l’intestí gros En la majoria dels casos, els teixits herniats no es projecten cap enfora de l’organisme, ja que queden subjectats per la pell o d’altres estructures de la paret abdominal Tanmateix, però, quan l’orifici entra en contacte amb l’exterior…

La darrera fase del part és la de deslliurament , que és com s’anomena el període que inclou des de la sortida del fetus fins que la placenta i les membranes que l’acompanyen són expulsades del tot Durant aquesta fase continuen les contraccions uterines, que solen ésser més intenses que en el període anterior Tanmateix, però, no solen ésser doloroses perquè l’úter ja es troba gairebé buit, i a més la dona se sent molt més relaxada Quan comença aquesta fase, la placenta encara es troba adherida a l’úter, però les successives contraccions en van provocant el despreniment Aquest procés pot ésser…

Als països desenvolupats, els accidents constitueixen la primera causa de mortalitat en infants de més d’un any d’edat Als Països Catalans, cada any moren per accidents uns 600 infants menors de 15 anys És molt difícil obtenir i recopilar dades suficients sobre els accidents no mortals, però segons els estudis realitzats sobre això i tenint en compte les dades d’altres països, es calcula que els infants que requereixen assistència mèdica a causa d’accidents són uns 600000 cada any, i que prop de 2000 sobreviuen, però els queden lesions permanents Els accidents són, en general, la…