Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Medul·la espinal
Anatomia humana
El tronc encefàlic continua cap avall amb la medulla espinal , la part inferior del sistema nerviós central, continguda en el conducte format per la columna vertebral, d’on surten els nervis que recullen la sensibilitat i regulen la contracció muscular de gairebé tot el cos La medulla espinal és un cilindre allargat, de color blanc, que s’estén des de la base del crani fins a la zona lumbar, i mesura uns 45 cm de longitud Presenta un engruiximent a la part superior, corresponent a la zona que innerva les extremitats superiors, i un altre a la part baixa, que correspon a la zona que innerva…
Esclerosi tuberosa
Patologia humana
L’ esclerosi tuberosa o malaltia de Bourneville és una malaltia hereditària caracteritzada per la formació de tumors i altres malformacions en el sistema nerviós, la pell i altres òrgans que provoquen retard en el desenvolupament mental, crisis convulsives i lesions cutànies de predomini en el rostre És una malaltia més aviat estranya Afecta 6 persones de cada 100 000, i és de causa desconeguda, bé que hom pensa que és deguda a una alteració genètica, perquè en la tercera part dels casos es transmet hereditàriament L’alteració genètica seria responsable del fet que uns òrgans determinats del…
Anomalia de la situació de l’úter
Patologia humana
Les anomalies de la situació de l’úter constitueixen una sèrie de circumstàncies en què la situació de l’òrgan, o d’una part d’ell, no correspon al que es considera normal, de manera que es poden produir alteracions de la fertilitat o símptomes molestos De fet, la situació de l’úter és molt variable i no es pot definir clarament quina és la normal En general, l’úter és al mig de la pelvis menor, la part més baixa i estreta de la pelvis el fons es troba més a prop de la part alta del pubis que de la primera vèrtebra sacra la porció vaginal es troba a la mateixa distància de la…
Funció i activitat de l’intestí gros
Fisiologia humana
A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba sotmès a…
Sistema nerviós vegetatiu
Fisiologia humana
El sistema nerviós vegetatiu regula el funcionament dels òrgans interns, de manera involuntària i inconscient La seva estructura de funcionament és similar a la de la resta del sistema nerviós l’estat de l’activitat visceral i els processos metabòlics és detectat per receptors especials que transmeten la informació a uns determinats centres del sistema nerviós central Integrant els diversos impulsos rebuts, aquests centres nerviosos transmeten al seu torn impulsos nerviosos als òrgans interns per regular-ne la funció A les vísceres de l’organisme es troben distribuïts una gran diversitat de…
Espina bífida
Patologia humana
Definició L’ espina bífida és una anomalia congènita del desenvolupament de la columna vertebral caracteritzada per un tancament defectuós del conducte vertebral que de vegades s’acompanya d’anomalies a la medulla espinal i les arrels nervioses que poden causar alteracions neurològiques, com ara paràlisis musculars o trastorns de la sensibilitat Causes L’espina bífida es presenta a conseqüència d’una anomalia en la formació de la columna vertebral durant l’embaràs, de causa desconeguda Hom pensa que en alguns casos és afavorida per una alteració genètica hereditària, perquè la freqüència és…
Cura del malalt a la llar
El propi domicili és considerat el lloc més idoni per a una persona malalta, sempre que això no limiti el restabliment de la seva salut En realitat, la majoria de les persones malaltes s’estimen més romandre a casa seva mentre es recuperen, i són relativament pocs els casos en què són necessàries atencions o procediments especials, que només puguin ésser prestats si el malalt està ingressat en un hospital Habitualment, el malalt pot romandre a casa seva, o hi pot tornar un cop la seva malaltia ha estat diagnosticada i se n’ha establert un tractament que no necessiti de mitjans hospitalaris…
Paràlisi perifèrica
Patologia humana
Definició La denominació paràlisis perifèriques inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per una pèrdua de la capacitat d’efectuar uns determinats moviments voluntaris del tronc o de les extremitats per una alteració aïllada d’un nervi perifèric o més d’un Aquesta definició no inclou les afeccions que es presenten de manera difusa a tots els nervis perifèrics, com és ara el cas de les polineuritis i la síndrome de Guillain-Barré, en què la pèrdua de força muscular és simètrica i es pot estendre a tot el cos Causes Les paràlisis perifèriques es produeixen quan hi ha alguna alteració en un…
Dolor lumbar i ciàtica
Patologia humana
Definició El dolor lumbar o lumbàlgia consisteix en una sensació dolorosa a la zona baixa de l’esquena, que de vegades s’estén cap a les natges i la pelvis És anomenada lum bàlgia crònica quan persisteix de manera més o menys continuada durant més de sis mesos Rep el nom de lumbago la crisi aguda de dolor lumbar, en general desencadenada per un moviment sobtat de la columna vertebral que remet al cap d’algunes setmanes La ciàtica és una crisi aguda de dolor en el recorregut del nervi ciàtic, és a dir, la natja, la cuixa, la cama i el peu En general, la ciàtica afecta un sol membre i acompanya…
Artrosi
Patologia humana
Definició L’ artrosi és una malaltia crònica de les articulacions caracteritzada per la degeneració progressiva del cartílag articular A diferència d’altres afeccions articulars, aquesta no presenta alteracions inflamatòries El cartílag articular és un teixit elàstic i resistent, d’uns 2 mm de gruix, que cobreix els extrems ossis que integren l’articulació La funció del cartílag articular és de protegir aquests extrems ossis del desgast que comporta el fregament degut als moviments Així, esmorteeix, transmet i distribueix les forces que graviten sobre l’articulació En l’artrosi, el cartílag…