Resultats de la cerca

S’anomena queratocon una deformació progressiva de la còrnia, el disc transparent situat al pol anterior de l’ull, que s’allarga i adopta, com el seu nom indica, una forma cònica En general, en són afectats ambdós ulls L’origen de la malaltia no és ben conegut, per bé que se sap que hi intervenen factors hereditaris La deformació de la còrnia sol començar entre 10 anys d’edat i 20, i n’és afectat amb preferència el sexe femení Progressivament, la curvatura normal de la còrnia es modifica allargant-se i formant un con amb el vèrtex situat excèntricament Alhora, s’aprima el teixit cornial en el…

El pàncrees és un òrgan situat a la part superior de la cavitat abdominal, les característiques anatòmiques més rellevants del qual són descrites en el capítol de l’aparell digestiu Les estructures anatòmiques pancreàtiques relacionades amb la funció endocrina que li pertoca corresponen als anomenats illots de Langerhans , unes agrupacions cellulars difusament distribuïdes en tot el gruix de l’òrgan, entre les estructures glandulars pancreàtiques que tenen una funció exocrina, encarregada d’elaborar les secrecions pancreàtiques digestives Als illots de Langerhans es distingeixen…

La vagina és un òrgan únic situat a la part més baixa de la cavitat pèlvica, entre la bufeta urinària i el recte Es tracta d’un òrgan buit, apte per a la copulació, ja que té una forma de beina adequada per a la recepció del penis Té una longitud d’entre 8 cm i 12, i el diàmetre és molt variable, ja que les parets són molt elàstiques Manté una direcció obliqua de dalt a baix i d’enrere cap endavant A la part superior fa prominència el coll uterí —la porció anomenada musell de tenca— de manera que entre el sostre de la vagina i el coll es formen a la part anterior i la posterior…

És anomenat esplenomegàlia un signe caracteritzat per un augment del volum de la melsa, òrgan que es troba situat al costat esquerre de la cavitat abdominal L’esplenomegàlia es pot produir a conseqüència de malalties molt diverses que afecten diferents sistemes orgànics En el cas de l’aparell digestiu es pot produir en diversos trastorns com ara tumors hepàtics o cirrosi, en els quals s’incrementa de manera persistent la pressió interna de la vena porta, és a dir, la vena que transporta la sang procedent de la melsa, els intestins i d’altres vísceres digestives i que desemboca al…

La cavitat bucal , cavitat oral o boca és el segment inicial del tub digestiu, situat a la part inferior de la cara La cavitat bucal és delimitada per diverses estructures anatòmiques Per davant, per l’orifici bucal, que constitueix l’obertura superior del tub digestiu a l’exterior pels ossos maxillars, i el paladar dur, una estructura òssia que separa la boca de les fosses nasals Per dalt, pel paladar dur i pel vel del paladar, la porció membranosa i tova del paladar Per darrere, per l’istme de la gola, una estretor del vel del paladar, a través del qual la cavitat bucal comunica amb la…

La paràlisi facial és la pèrdua de la capacitat de moure voluntàriament els músculs de la cara deguda a una alteració del nervi facial o de les estructures de l’encèfal que el controlen De vegades la paràlisi facial és central, és a dir, provocada per alguna afecció de les estructures encefàliques superiors En aquests casos sol acompanyar la paràlisi de mig cos En altres presentacions, la paràlisi és perifèrica, és a dir deguda a una lesió del nervi facial mateix És recomanable d’evitar l’exposició excessiva de la cara al fred, com es pot donar per exemple quan hom viatja amb cotxe amb la…

La composició de la sang no experimenta de manera natural modificacions evidents en la vellesa És cert que el teixit hematopoètic o formador de sang, situat en la medulla òssia, és substituït progressivament per teixit gras així, mentre que fins als 2 o 3 anys de vida el teixit hematopoètic ocupa totes les cavitats òssies, en la persona d’edat només en queda el 30% de l’original Tanmateix, però, la medulla òssia solament disminueix les funcions que li corresponen de manera relativa, no perquè es torni insuficient per a mantenir uns paràmetres normals sinó perquè perd part del seu…

Els òrgans genitals del nadó solen ésser d’un volum relativament gran, per efecte de les hormones maternes que han passat al fetus, a través de la placenta, fins al moment del part En els nounats, la bossa que conté els testicles, l’escrot, sol tenir una grandària relativament considerable En alguns casos, els testicles encara no s’han situat en l’escrot en el moment de la naixença, però hi solen descendir al cap d’un temps La pell que cobreix l’extrem del penis, el prepuci, sovint està adherida al gland Generalment, les adherències es corregeixen espontàniament amb l’edat,…

L’ úter , anomenat també matriu , és un òrgan únic i simètric situat al centre de la cavitat pèlvica entre el recte i la bufeta urinària És un òrgan buit la cavitat del qual comunica, a la part superior i la lateral, amb les trompes de Fallopi i, a la part inferior, amb la vagina Externament té una forma similar a una pera invertida, fa entre 7 i 8 cm de longitud i uns 3 cm de diàmetre a la part més ampla, i pesa uns 90 g Les seves dimensions es modifiquen notablement durant la gestació, ja que la capacitat pot augmentar unes 4000 vegades i el pes pot atènyer uns 1200 g A l’úter…

La laparoscòpia és una tècnica diagnostica que consisteix en la visualització de l’interior de la cavitat abdominal amb una sonda especial anomenada laparoscopi, que s’introdueix en aquesta cavitat practicant una petita incisió sobre la paret anterior de l’abdomen El laparoscopi és una sonda flexible que, introduïda a l’abdomen, es pot manipular des de l’exterior i que té un sistema d’illuminació i de miralls interns que possibilita de veure directament l’interior de la cavitat abdominal a través de l’extrem que queda situat a l’exterior Per realitzar una laparoscòpia s’…