L’ecografia és un mètode d’exploració basat en la utilització d’ultrasons que consisteix a reproduir gràficament les ones refractades per la zona del cos examinada en projectar-hi ones d’alta freqüència no perceptibles per l’oïda humana. Aquest mètode es basa en el principi físic de la refracció de les ones, segons el qual les ones transmeses a través d’un medi determinat, com l’aire, es refracten en un cert grau cap a la direcció d’on procedeixen en topar amb un medi de característiques diferents, com és un medi sòlid. Per a practicar una ecografia renal es col·loca sobre la zona dels ronyons un dispositiu emissor d’ultrasons, o transductor, i entre ell i la pell s’interposa una substància conductora que evita que les ones es refractin en la pell. Els ultrasons emesos es refracten cada vegada que passen d’un medi a un altre d’intensitat diferent i aleshores es produeixen unes ones ultrasonores en direcció inversa, que són detectades amb un receptor situat al costat de l’emissor. La intensitat de les ones refractades és analitzada per un aparell de registre que la transforma en una representació gràfica en una pantalla, on s’observen fonamentalment les diferències entre les zones sòlides i les líquides. Així s’obté una imatge dels teixits renals i les estructures que els envolten. Aquesta tècnica és molt útil per a detectar si hi ha alguna alteració en les estructures renals, com ara quists, tumors, traumatismes o hidronefrosi. En molts casos cal efectuar després d’altres proves per a establir exactament la natura de les alteracions detectades.