Resultats de la cerca

Les galtes constitueixen les parets laterals de la boca Es componen de quatre capes de teixits La capa més externa és la mateixa pell o teixit cutani A sota de la pell hi ha una capa subcutània que conté teixit adipós o gras Per sota del teixit subcutani hi ha la capa muscular, formada pels músculs masseters i buccinadors Els músculs masseters apropen i allunyen entre si els ossos maxillars són els músculs més involucrats en la masticació Els músculs buccinadors , per la seva banda, estiren i retreuen l’orifici bucal La capa més interna és la mucosa bucal o oral ,…

El cervell és la part més alta del sistema nerviós i la de més massa Pesa uns 1350 g i conté uns 100000 milions de neurones Es troba contingut en les parts anterior i mitjana del crani, i s’adapta a la forma interna de la cavitat cranial És una massa de forma semiovoide, semblant a una nou, amb la cara superior convexa i la inferior aplanada, de forma irregular Es compon de dues parts simètriques anomenades hemisferis cerebrals La part més externa és l’ escorça cerebral , que consisteix en substància grisa d’uns 2 mm o 3 de gruix, formada fonamentalment per cossos de neurones La superfície…

La vulva és el conjunt dels òrgans genitals femenins que es troben del tot localitzats a l’exterior de l’organisme Comprèn fonamentalment el mont de Venus, els llavis majors i els llavis menors, el clítoris i el vestíbul vaginal En condicions normals, i mantenint les cuixes juntes, solament són visibles dues parts de la vulva el mont de Venus i els llavis majors El mont de Venus és una prominència situada per davant del pubis que correspon a un dipòsit de greix acumulat per sota de la pell d’aquesta zona Es prolonga a un costat i l’altre amb els llavis majors , dos plecs de pell…

El nadó ha d’ésser manejat amb molta cura, perquè encara no coneix el món que l’envolta i s’espanta fàcilment per qualsevol tipus de soroll o moviment brusc Quan se l’hagi d’agafar, és convenient d’apropar-s’hi a poc a poc, perquè encara no hi veu bé i així pot percebre sense ensurts la figura que se li acosta Pot ésser útil de parlar-li suaument, per atreure la seva atenció Per a agafar l’infant quan està ajagut, és útil de passar-li una mà per sota del coll, fins a la cintura, de manera que l’esquena quedi repenjada sobre l’avantbraç l’altra mà es colloca sota les natges Un cop assegurada…

Les ungles són làmines dures, blanquinoses i semitransparents que es troben en la cara dorsal de l’extrem dels dits Les ungles es formen a partir d’un plec de l’epidermis sobre si mateixa que s’introdueix en el derma i genera l’anomenat solc unguial, on queden així encarades dues capes d’epidermis que, en créixer, s’oposen l’una a l’altra La que queda per sobre s’anomena eponiqui i la que queda per sota llit un guial L’epidermis que compon l’eponiqui es desenvolupa normalment i forma totes les capes que li són pròpies En canvi, l’epidermis del llit unguial no elabora una capa…

És anomenada hèrnia de la línia mitjana o línia blanca de l’abdomen la protrusió de diversos teixits de la cavitat abdominal cap a l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell Segons la localització que presenta, hom diferencia l’hèrnia epigàstrica, situada per sobre del l’ombrígol, i l’hèrnia hipogàstrica, que se situa per sota del melic Les hèrnies de la línia mitjana abdominal se solen advertir per l’aparició d’un bony petit, subcutani i de consistència tova, als marges de la Unia que solca la superfície de la part del ventre, des del pubis fins…

Definició És anomenada hèrnia de la línia mitjana abdominal la sortida o la protrusió de teixit adipós o d’un sector del peritoneu parietal —la capa de teixit conjuntiu que cobreix l’interior de la cavitat abdominal— envers l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell de l’abdomen, a través d’uns petits orificis que hi ha al llarg de l’anomenada línia mitjana o línia blanca abdominal, una cinta de teixit conjuntiu que s’estén al llarg de la superfície abdominal, des del tòrax fins al pubis, i que serveix d’inserció als músculs rectes de l’abdomen Tipus Segons…

Les mames supernumeràries o mames accessòries corresponen a la presència de mames, en general incompletes i en una localització diferent a l’habitual, en una dona que a més té dues mames normals Es tracta d’una anomalia relativament habitual que és deguda a una alteració del desenvolupament embrionari de les mames Es presenta quan, en lloc de desenvolupar-se solament dues de les mamelles que constitueixen les crestes mamàries embrionàries, com s’esdevé habitualment, se’n desenvolupa també alguna més En general, aquestes mamelles que persisteixen anormalment no s’arriben a desenvolupar del tot…

El nadó ha d’adaptar-se al nou ambient que l’envolta després d’haver romàs uns nou mesos en el si matern, aïllat de l’exterior El període immediat al naixement és crític, perquè es pot fer palès si l’infant pateix d’algun trastorn que encara es pugui corregir, per a evitar les conseqüències posteriors Per aquesta raó, actualment es considera molt important que el nadó estigui sota control mèdic

Les vies respiratòries són recobertes internament per una mucosa o túnica mucosa , una mena de membrana que revesteix les cavitats viscerals que es comuniquen directament o indirecta amb l’exterior la denominació d’aquest tipus de membrana fa referència al moc , una substància viscosa que la recobreix formant una pellícula fina Per sota de la mucosa hi ha la sub mucosa , constituïda bàsicament per teixit conjuntiu Allí hi ha els vasos sanguinis i algunes glàndules les secrecions de les quals desemboquen a l’interior de la cavitat aèria Com totes les mucoses, la respiratòria es…